El govern espanyol lliura al Suprem les dades de 163.000 nacionalitzats amb la llei de néts

El govern espanyol ha lliurat al Tribunal Suprem espanyol la llista de 163.355 persones que van obtenir la nacionalitat espanyola gràcies a l’anomenada llei de néts, inclosa en la llei de memòria democràtica del 2022. L’executiu ha facilitat la documentació reclamada pel tribunal en una interlocutòria del 23 d’octubre, en el marc del procediment judicial que pot comportar que bona part d’aquests ciutadans no puguin votar a les eleccions espanyoles del 29 de novembre, arran de les mesures cautelars sol·licitades per Vox i més associacions d’extrema dreta.

L’Advocacia de l’Estat ha demanat al Suprem que declari reservada la documentació lliurada, perquè conté dades personals sensibles. L’objectiu és evitar que les parts implicades en el procediment puguin fer-ne un “ús maliciós o il·legítim”, segons fonts del govern espanyol.

L’executiu ha explicat que treballa en la recopilació d’aquestes dades d’ençà del 10 de setembre, quan el tribunal va dictar les mesures cautelars. El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol ha coordinat la revisió dels expedients de nacionalització als consolats i ha autoritzat la contractació de personal tècnic per completar la tasca dins el termini establert. Les primeres instruccions es van enviar a les oficines consulars el 15 de setembre, l’endemà de rebre la notificació judicial.

Paral·lelament, el Ministeri de Justícia espanyol va remetre el 15 d’octubre a l’Oficina del Cens Electoral una primera relació de 76.600 persones que constaven inscrites al registre civil digital com a nacionalitzades mitjançant la llei de néts. Aquesta llista, que recollia les dades disponibles en aquell departament, es va traslladar al Tribunal Suprem el 21 d’octubre.

Un impacte electoral inferior al 0,06%, segons el govern

El govern espanyol ha volgut minimitzar l’impacte electoral que podria tenir la participació d’aquests ciutadans. Segons els seus càlculs, si tots els 163.355 afectats fossin inscrits al cens electoral de residents a l’estranger i participessin d’acord amb els percentatges habituals de vot exterior, representarien menys de 14.000 vots repartits entre les 52 circumscripcions electorals espanyoles. Aquesta xifra equivaldria a menys del 0,06% dels vots emesos a les eleccions generals del 2023. L’executiu considera que la incidència real seria encara més baixa, perquè la relació lliurada al Suprem inclou persones que no formen part del cens electoral de residents absents (CERA), com ara menors d’edat i persones que ja s’han mort.

Les persones afectades van obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant el procediment establert per la llei de memòria democràtica, aprovada el 2022, i la instrucció posterior que en va precisar l’aplicació i va reconèixer la presumpció d’exili en determinats supòsits. El govern espanyol defensa que els requisits i procediments aplicats són equivalents als que ja es van establir arran de la llei de memòria històrica del 2007. Recorda que aquell sistema es va aplicar durant anys sense que fos qüestionat judicialment i que, mentrestant, s’han fet nombroses convocatòries electorals.

El procediment judicial continua obert i resta pendent de determinar l’abast concret de les restriccions electorals entre els beneficiaris de la llei de néts.