El Semicercles denuncia que la catalanofòbia continua condicionant la percepció social del català i afebleix la llengua

La catalanofòbia és un fenomen amb arrels històriques que continua condicionant la percepció social del català i que, sovint, presenta les polítiques de normalització lingüística com una imposició. Aquesta és una de les idees centrals de la cinquena edició del seminari Semicercles, organitzat per la Plataforma per la Llengua, que s’ha fet aquest matí a la Casa Convalescència de Barcelona, amb la participació de més de 150 persones.

La jornada, titulada “Catalanofòbia i discurs d’odi: del diagnòstic a l’acció”, ha reunit acadèmics, experts i activistes per analitzar l’origen dels discursos contra el català, la manera com es reprodueixen als mitjans de comunicació i les estratègies per a combatre’ls.

En la inauguració, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha definit Semicercles com un “espai de trobada de l’acadèmia, l’opinió pública i l’activisme”. Per la seva banda, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha advertit que hi ha condicions propícies per a la proliferació d’insults, discriminació, prejudicis, racisme, xenofòbia i discursos d’odi, una situació que, segons que ha dit, es veu agreujada per la intel·ligència artificial.

Les arrels històriques de la catalanofòbia

La sociòloga Mireia Plana ha relacionat la catalanofòbia amb el procés de centralització de l’estat espanyol i ha explicat que aquest fenomen ha afavorit que molts catalanoparlants canviïn de llengua, alhora que ha contribuït a invertir els papers entre agressors i víctimes.

L’historiador Josep Pich també ha situat l’origen de la catalanofòbia en la construcció de l’estat espanyol. Segons que ha explicat, l’estat ha privilegiat històricament el castellà i ha relegat el català. En aquest context, els discursos contraris a la llengua han tendit a presentar-ne la normalització com una forma d’agressió i a ridiculitzar-ne l’ús.

El català, presentat com una llengua imposada

El coordinador de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de la Universitat Pompeu Fabra, Vicent Climent-Ferrando, ha presentat una recerca basada en més d’11.000 titulars i prop de 300 articles publicats en la premsa catalana i espanyola entre el 2015 i el 2026.

Segons l’estudi, els diaris espanyols tendeixen a presentar el castellà com una llengua comuna i cohesionadora, mentre que el català apareix associat a idees d’imposició, conflicte i divisió. Aquesta tendència és especialment visible, segons que ha exposat, en capçaleres com l’ABC i El Mundo.

La sociolingüista de la Universitat Oberta de Catalunya Marina Massaguer ha advertit que els consensos que havien sostingut les polítiques de normalització lingüística s’han afeblit arran dels canvis demogràfics, socials, polítics i tecnològics. També ha assenyalat que els discursos que presenten les tries lingüístiques i el mercat com a realitats neutrals poden reforçar la posició dominant del castellà.

Massaguer ha defensat la necessitat de construir un nou consens social que reconegui les desigualtats entre llengües i ha remarcat: “Els discursos han de ser per convèncer el màxim d’espais socials; han de ser acceptables i inapel·lables pel màxim de sectors”.