Llarena manté les ordres de detenció de Puigdemont i Comín malgrat la sentència del TJUE

El magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha desestimat la petició del president Carles Puigdemont i de Toni Comín d’aplicar-los l’amnistia arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 16 de juliol passat que avalava el contingut de la llei. D’aquesta manera, manté encara l’ordre de detenció contra ells (i també contra Lluís Puig, també exiliat), i es manté a l’expectativa de la decisió que pugui prendre aviat el Tribunal Constitucional sobre els recursos d’empara que hi tenen presentats; si el TC diu que se’ls hauria d’amnistiar del delicte de malversació pel qual els persegueix, el Suprem ja ha declarat obertament que està disposat a amnistiar-los i, per tant, a aixecar prèviament les ordres de detenció.

Però no en té prou, de moment, amb la sentència del TJUE, perquè responia a unes preguntes pre-judicials formulades tant pel Tribunal de Comptes com per l’Audiència espanyola. En una d’aquestes respostes, el tribunal europeu negava que l’amnistia del delicte de malversació tingués cap afectació en els interessos financers de la UE, que era un dels arguments pel qual el Suprem manté la negativa a amnistiar els dirigents de l’1-O condemnats per aquest delicte i els exiliats. Per això, la defensa de Puigdemont i Comín, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, va demanar a Llarena que els apliqués immediatament la llei.

Ara, Llarena, si bé reconeix que aquest argument ha decaigut arran de la sentència del TJUE, recorda que l’altre gran argument que esgrimia per a denegar-los l’amnistia es manté vigent (perquè el TJUE no hi va entrar), és a dir, la interpretació que va fer el Suprem tot afirmant que la malversació de l’1-O equivalia a un enriquiment personal de tipus patrimonial, que és una de les excepcions a l’amnistia que preveu la llei.