PunchEPL: Pochettino vows to make Man Utd ‘brave’ against LiverpoolThe Jerusalem PostUS Army gives contractors 45 days to build fortified bunkers in Israel amid Iran tensionsInquirerPNP probes surveillance devices seized from driver in ParañaqueZDF heuteAktuelle Pressemitteilungen des ZDFStraits Times SportAll Blacks at full strength for England clash, Barrett set to win 150th capBillboardP!nk Adds 2028 Dates to Sphere Residency Due to Huge Demand: ‘This Is Crazy’BellaNaijaTunde Kelani to Dammy Twitch, 5 Nollywood Directors You Should KnowWirtualna PolskaHistoryczny wyrok ONZ. Państwo po raz pierwszy winne ludobójstwaNMEPierce Brosnan welcomes Robert Pattinson to James Bond role: “You are going to be magnificent”ABC NewsWATCH: NASA's Voyager 1 now a light-day away after 1977 launch20 MinutenNeue Volksinitiative fordert zwei Gratis-Monatsprämien pro JahrVilaWebBrussel·les assenyala deficiències d’Espanya en la lluita contra el frau amb els fons europeus
The Daily Newsstand · Free, Always
Thursday, November 19, 2026

El Tribunal Internacional de Justícia conclou que Myanmar va cometre un genocidi contra els rohingyes

Translate

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha condemnat avui Myanmar per haver comès un genocidi durant les operacions militars contra la minoria musulmana rohingya entre el 2016 i el 2017 a l’estat de Rakhine, en què van morir unes 10.000 persones.

El tribunal ha conclòs que milers de civils rohingyes van ser “assassinats violentament durant les operacions de neteja” del 2017, segons que ha anunciat el jutge Yuji Iwasawa. També ha reconegut que els insurgents de l’Exèrcit de Salvació Rohingya d’Arakan (ARSA, per les sigles en anglès) van atacar punts de control militars i civils.

“És raonable inferir que les forces de Myanmar van actuar amb intenció genocida”, ha afirmat Iwasawa. El jutge ha explicat que “el context que va envoltar les operacions de neteja del 2017 va crear un ambient propici per a la violència perpetrada durant aquestes operacions per les forces de seguretat i va constituir la base de la intenció de Myanmar de destruir una part d’aquest grup”.

Segons el tribunal, les proves indiquen que les forces de seguretat de Myanmar van participar en “assassinats indiscriminats”. En aquell moment, el govern era encapçalat per la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), amb la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi com a dirigent de facto i Htin Kyaw com a president, en un sistema de poder compartit amb l’exèrcit.

Assassinats, violència sexual i atacs contra infants

El jutge també ha acusat les tropes de Myanmar de participar en execucions, cometre agressions sexuals i incendiar habitatges de poblacions rohingyes en zones concretes. Ha remarcat que les forces de seguretat van perpetrar actes generalitzats de violència sexual i de violència extrema contra infants.

A més, ha assenyalat que els militars van atacar els rohingyes que fugien en massa cap a Bangladeix durant el punt culminant de les operacions, l’agost del 2017. Myanmar no reconeix els membres d’aquesta minoria com a ciutadans.

Tanmateix, Iwasawa ha recordat que correspon a Gàmbia, que va presentar la demanda contra Myanmar, de “demostrar les presumptes vulneracions de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi”. Això implica “corroborar que la intenció genocida és l’única inferència raonable que es pot extreure de les proves”.

Discriminació i delictes d’odi contra els rohingyes

El tribunal ha trobat indicis que l’exèrcit de Myanmar va donar suport i va afavorir “delictes d’odi” contra els rohingyes, en un context d’hostilitat creixent. També ha reconegut que aquesta minoria és present al país de fa dècades i que té una llengua i una identitat pròpies

“El tribunal considera que les lleis i les restriccions discriminatòries van erosionar progressivament els seus drets i els van deixar marginats i particularment vulnerables, mentre que el discurs d’odi patrocinat pels militars va alimentar l’hostilitat contra ells”, ha afirmat Iwasawa.

El jutge també ha acusat les autoritats de Myanmar d’aleshores de no investigar les atrocitats denunciades. “En valorar les proves, el tribunal té en compte que Myanmar no ha investigat de manera genuïna les presumptes atrocitats i remarca la seva negativa a facilitar l’accés a proves i a testimonis que poguessin proporcionar la informació sol·licitada”, ha afegit.

Les operacions militars van començar el 2016, arran de diversos atacs de rebels de l’ARSA contra punts fronterers de l’exèrcit de Myanmar. L’octubre d’aquell any, els militars van emprendre una primera gran ofensiva al nord de Rakhine, que va motivar denúncies de les Nacions Unides per vulneracions greus dels drets humans.

La situació es va agreujar fins que, l’agost del 2017, les forces armades van començar una gran operació militar que va causar milers de morts i va provocar l’èxode d’unes 700.000 persones cap a Bangladeix. Actualment, més d’un milió de refugiats rohingyes apàtrides viuen en més de trenta camps de refugiats al districte de Cox’s Bazar.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.