ESPN DeportesF1: Antonelli se lleva la pole para el GP de EEUUThe Jerusalem PostWhy Netanyahu's supporters remain loyal to him despite his failures - opinionInquirerLacson: Bounty not to keep Dela Rosa from voting in impeachment courtESPNJokic rips booing fans after rallying Nuggets: 'They're not welcome anymore'PunchSerie A: Inter rally late to beat Fiorentina 2-1 after comebackZDF heuteAktuelle Pressemitteilungen des ZDF7sur7Sérum physiologique et lunettes de protection confisqués: la police se défend d’avoir agi illégalementRai News"Che farà stasera se perderà le elezioni"? La risposta stizzita di Vucic all'inviata RaiCBS NewsThis week on "Sunday Morning" (Oct. 25)ANSA SportSerie A: in campo Genoa-Venezia 1-0 DIRETTA e FOTODigital SpyCoronation Street releases Adam Barlow's proposal scene earlyVilaWebEl valencianisme s’aplega un any més al Puig, amb les eleccions espanyoles com a teló de fons
The Daily Newsstand · Free, Always
Sunday, October 25, 2026

[DADES] Què votarien en un referèndum i a les eleccions els afeccionats del Barça, Madrid, Espanyol i Girona?

Translate

El FC Barcelona i el Reial Madrid juguen avui, a les nou del vespre, un dels partits de futbol que susciten més expectació. La rivalitat entre tots dos clubs va molt més enllà del terreny de joc: és un enfrontament carregat d’història, amb dues maneres diferents d’entendre el futbol i, sens dubte, amb un fort component polític.

Els clubs de futbol sovint s’associen amb una determinada ideologia o amb uns ideals. És el cas del Barça, que es reivindica “més que un club”. En canvi, l’Espanyol ha volgut fer bandera d’un caràcter apolític i el Madrid ha estat històricament més vinculat a l’espanyolisme. Però fins a quin punt aquestes etiquetes es corresponen amb la realitat? Com són políticament i socialment els seguidors d’aquests equips a Catalunya? La darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), a més de les habituals estimacions d’escons i de les preguntes sobre opinió política, també demanava als enquestats quin era el seu equip de futbol preferit. Això permet d’aprofundir en les diferències polítiques i socials entre les afeccions.

La primera dada que se’n desprèn és força previsible: el FC Barcelona és, de llarg, el club amb més seguidors a Catalunya, amb un 78,6% entre els enquestats que tenen simpatia per algun equip. El segon més popular és el Reial Madrid (9,0%) i, a força distància, hi ha el RCD Espanyol (3,2%) i el Girona FC (1,5%).

Una de les principals clivelles polítiques catalanes, i que també contribueixen a definir la identitat dels clubs, és la independència. Les diferències entre les afeccions són significatives, tot i que cap no té una posició unànime. Segons el CEO, un 44% dels catalans són partidaris d’un estat independent, però el suport és considerablement més elevat entre els seguidors del Girona i del Barça i, en canvi, molt minoritari entre els del Madrid. Entre els seguidors del Girona, l’independentisme és clarament hegemònic, amb un 68% a favor i un 20% en contra. També és majoritari entre els barcelonistes, amb un 54% de partidaris de la independència i un 41% de contraris. A l’altre extrem hi ha els madridistes catalans: solament un 9% són favorables a la independència.

En el cas de l’Espanyol, tot i que els contraris a la independència són majoritaris, un 40% dels seguidors hi són favorables. És una proporció que pot sorprendre si es té en compte la imatge que sovint s’associa al club: de cada deu afeccionats de l’Espanyol, quatre són independentistes.

Les eleccions al Parlament de Catalunya, per equips

Quan s’analitza la intenció de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya, també apareixen diferències importants. Entre els votants dels dos principals partits independentistes, ERC i Junts, més del 80% són seguidors del Barça, una proporció superior a la del conjunt de la població. Entre els de la CUP, el percentatge de barcelonistes baixa fins al 69%, i els seguidors del Girona hi tenen una presència especialment elevada, del 7%. Entre els votants de la CUP també hi ha una proporció superior a la mitjana de persones que no tenen cap equip o que en segueixen uns altres. Això podria tenir relació amb una simpatia més gran pel futbol popular, representat per clubs com ara el CE Europa o la UESA, tot i que les dades no permeten de confirmar aquesta hipòtesi.

En canvi, la proporció de barcelonistes és més baixa entre els votants del PSC, els Comuns, el PP i Vox. Aquests dos darrers partits destaquen per una presència especialment elevada de seguidors del Reial Madrid, que representen el 22% i el 18% dels seus electorats, respectivament.

Però què passa si capgirem la perspectiva? És a dir, si en lloc d’analitzar de quin equip són els votants de cada partit, mirem què votarien els seguidors de cada club? En aquest cas, trobem que el PSC és el partit amb més intenció de vot entre els afeccionats del Reial Madrid.

Entre els seguidors del FC Barcelona, l’Espanyol i el Girona, en canvi, ERC és el partit que obté més suport. Això coincideix amb el fet que l’independentisme és majoritari entre els afeccionats del Barça, del Girona i fins i tot de l’Espanyol.

Llengua, origen, sexe i edat

Hom podria pensar, per exemple, que donar suport a un club de fora de Catalunya té relació amb haver nascut a Madrid o en algun altre territori de l’estat espanyol. Les dades mostren diferències importants, però també desmenteixen qualsevol associació automàtica.

El Girona és el club amb una proporció més elevada de seguidors nascuts al Principat, un 88%, seguit de prop per l’Espanyol, amb un 85%. Entre els barcelonistes, el percentatge és del 79%. En canvi, més de la meitat dels madridistes han nascut fora del Principat.

Les diferències també són notables quant a la llengua d’identificació. En els dos extrems hi ha els seguidors del Madrid i del Girona: en tots dos casos, prop del 80% s’identifiquen amb una mateixa llengua, però amb resultats oposats. Entre els madridistes predomina clarament el castellà i entre els gironistes, el català.

Entre els afeccionats del Barça i de l’Espanyol, la distribució és més diversa. La majoria dels barcelonistes, un 57%, consideren que el català és la seva llengua, mentre que un 37% s’identifiquen amb el castellà. En canvi, entre els seguidors de l’Espanyol, el percentatge dels qui s’identifiquen amb el català és del 30%.

L’edat també permet d’observar diferències entre les afeccions i entreveure possibles canvis generacionals. El Barça assoleix el màxim de popularitat entre els menors de vint-i-cinc anys, tot i que manté un suport molt ampli en totes les franges d’edat. L’Espanyol, en canvi, té una proporció més baixa de seguidors entre els menors de trenta-cinc anys, mentre que el Reial Madrid obté els percentatges més elevats entre els ciutadans de vint-i-cinc anys a quaranta-nou.

Una altra diferència generacional destacada és la proporció de persones que no s’identifiquen amb cap equip de futbol. Entre els més grans de seixanta-cinc anys, un 21% diu que no és de cap club, mentre que entre els menors de vint-i-cinc anys aquest percentatge baixa fins al 9%.

En relació amb el sexe, la distribució dels seguidors és força semblant entre els diversos clubs, però hi ha una diferència significativa entre els qui no tenen cap equip preferit. Mentre que solament un 10,9% dels homes diu que no és de cap club, entre les dones el percentatge s’enfila fins al 20,4%, gairebé el doble. Aquesta diferència, a més, s’accentua amb l’edat. Entre els menors de vint-i-cinc anys és de poc més de dos punts percentuals: un 7,53% dels homes no tenen cap equip, en comparació amb un 9,89% de les dones. En canvi, entre els més grans de seixanta-cinc anys la distància és molt més pronunciada: un 13,9% dels homes no s’identifiquen amb cap club, enfront d’un 27% de les dones.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.