Arriba a Estrasburg el cas de la dona a qui van denegar l’amnistia perquè els fets van succeir a València

Primera passa per a dur a la justícia europea el cas d’Amparo Molina, la dona a qui van denegar l’amnistia perquè els fets pels quals se l’acusava havien passat a València. La seva defensa ha presentat una demanda davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) en què denuncia la vulneració de drets d’aquest cas, que aparentment hauria de quedar emparat per una llei que no parla d’una exclusió territorial dels fets amnistiables. Després d’haver esgotat els recursos interns, que han quedat extraordinàriament limitats per un error judicial que va notificar amb retard la resolució a la demandant, ara ja només queda Europa.

El Primer d’Octubre de 2017 Molina a assistir a la manifestació de València contra les càrregues policíaques de l’1-O i de suport al referèndum. Malgrat que en aquell moment tenia seixanta-dos anys i força impediments físics, al cap d’un temps va acabar condemnada per, suposadament, haver agredit dues persones que havien assistit a una manifestació del grup d’ultradreta España 2000 aquell mateix dia. Abans d’aprovar-se l’amnistia, tant ella com el seu grup de suport temien que el seu cas, força desconegut, no se’n quedés fora, precisament per no haver passat dins del Principat. Molina és l’única encausada relacionada amb el procés al País Valencià.

Amnistia denegada

Finalment els seus temors es van complir, malgrat que el redactat de la llei no ho feia preveure. L’any passat l’Audiència de València va denegar-li l’amnistia i, precisament, el motiu que va esgrimir el tribunal va ser que la llei no té en compte tots aquells actes que hagin passat fora de Catalunya. “L’aplicació de l’amnistia no és possible per cap motiu perquè la llei només comprèn i s’estén a la responsabilitat ‘pels actes executats en el marc de les consultes celebrades a Catalunya’ (…) i els fets del delicte de la condemna se circumscriuen a l’acció particular de la condemnada amb motiu d’una manifestació a la ciutat de València”, deia la resolució.

El text de l’amnistia parla “d’actes executats en el marc de les consultes celebrades a Catalunya” i de la seva “preparació i conseqüències”, no pas d’actes succeïts exclusivament a Catalunya. De fet, la llei deixa clar que tant se val que els actes no es trobin relacionats amb l’1-O i el 9-N directament o que hagin ocorregut després. Inclou tots aquells fets que, d’una manera o altra, tenen a veure amb el procés d’independència. En el cas de Molina, a més, la manifestació, encara que fos a València, tenia a veure directament amb el Primer d’Octubre.

A més, un error judicial encara ho va complicar tot més. L’Audiència de València va comunicar la denegació de l’amnistia al primer advocat de Molina, d’ofici, que no era el seu lletrat en aquell moment i per tant no li va notificar la resolució. Quan finalment en va tenir notícia, ella va recórrer-la, però ja era tard. El jutge va inadmetre el recurs amb l’argument que estava fora de termini, sense que ningú no es responsabilitzés d’un error fàcilment comprovable i de què no era culpable Molina.

Amb tot, com se li va negar la possibilitat de recórrer, només va tenir l’opció del Tribunal Constitucional espanyol per a presentar un recurs. Aquest, però, el va inadmetre per una suposada falta de rellevància constitucional.

Camí a Estrasburg

Davant d’aquesta situació, la defensa de Molina ha presentat una demanada davant del Tribunal d’Estrasburg, després que el juliol el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalés la llei d’amnistia. La demanda, a què ha tingut accés VilaWeb, denuncia la vulneració del dret d’accés a un tribunal i a un procés equitatiu, perquè els jutjats van notificar la resolució de rebuig de l’amnistia a un advocat que ja no exercia la representació de la demandant. També la vulneració del dret a una assistència lletrada efectiva i del dret de defensa, com la infracció del dret a la doble instància jurisdiccional en matèria penal, ja que no va poder presentar recurs a instàncies superiors. A més, denuncia la vulneració del dret a obtenir una resolució judicial motivada i exempta d’arbitrarietat.

Davant de la negativa dels tribunals interns, Estrasburg és la bala que li queda a Amparo Molina per a poder ser amnistiada, que se li reconegui una vulneració de drets, se li arxivi la causa i se li cancel·lin els antecedents penals.

Multa elevada contra una pensionista

Molina va ser condemnada per dos delictes de lesions amb agreujants per motivació ideològica, i entre multes, indemnitzacions i despeses, la xifra imposada contra ella es va elevar fins als 11.000 euros. La dona, jubilada, rep una pensió de set-cents euros, i és per això que la van haver d’ajudar amb donacions solidàries impulsades pel seu grup de suport. De fet, ara que Molina ha elevat la negativa de la justícia espanyola a la justícia europea, ha demanat suport econòmic a la Caixa de Solidaritat.

“El cas és una mostra més de la falta de democràcia en aquesta societat i també l’evidència que tenim, en gran part, d’una justícia parcial i ideologitzada”, denuncia el seu grup de suport. “Amparo és una persona valenta, va defensar el dret de decidir del poble català i va protestar contra la violència policial, igual que milers de persones. Però va ser criminalitzada per la policia i pel jutge, i fa més de nou anys que lluita perquè se li faça justícia”.

Anteriorment, aquesta plataforma també havia denunciat que l’agent de la policia espanyola que va declarar com a testimoni no va presenciar pas els fets. “Així i tot, es va atrevir a assegurar sota jurament que veia en el vídeo l’Amparo agredint el matrimoni, tot i que en aquest vídeo no s’aprecia ningú agredint-los, i menys amb les característiques físiques de l’Amparo”, explicava el grup a VilaWeb.

El matrimoni que la va denunciar duia dues banderes espanyoles el dia de la manifestació, i, segons el relat de Molina, la dona li va dir ‘roja de merda!’. “Jo li vaig contestar ‘fatxa de merda!’ i no va passar res més”, explicava a VilaWeb. Al cap d’un temps, la parella va denunciar que havia estat víctima d’una agressió en aquell context. En un primer moment, van declarar que els havia agredit un noi amb cresta. Després, van canviar la versió i van dir que havia estat Molina. El matrimoni deia que un jove els havia arrencat una bandera i lesionat un dit de la mà dreta, a més d’haver rebut una trepitjada. Al jove, no el van poder identificar, i el grup de suport de Molina diu que, quan van veure unes declaracions seves a la televisió, la van acusar a ella, que ja tenien vista d’algunes manifestacions.

En defensa de la vaga

El grup de suport de Molina també ha volgut aprofitar l’anunci per donar el seu suport a la vaga general convocada demà. Consideren que el cas és un exemple de l’augment de la repressió i dels efectes de la llei mordassa, que atorga una credibilitat especial a la paraula dels agents de policia. Per això, defensen que la vaga general, tot i tenir com a objectiu principal el dret d’habitatge, ha de ser el punt de partida d’una mobilització més àmplia en defensa dels drets socials i les llibertats.

Reclamen la derogació de la llei mordassa com a “condició irrenunciable per a un futur govern progressista” i reivindiquen uns serveis públics de qualitat, salaris i pensions dignes, polítiques per al jovent, igualtat de drets, protecció dels immigrants, el dret d’autodeterminació dels pobles i la defensa de la pau.