El judoca Teddy Riner anuncia que es presentarà a les eleccions presidencials franceses

El judoca francès Teddy Riner, cinc vegades campió olímpic i onze vegades campió del món, ha anunciat que es presentarà a les eleccions presidencials franceses del 2027. L’esportista, de trenta-set anys, ha fet pública la decisió en un vídeo difós a les xarxes socials, en què es presenta com un candidat independent, que no és ni de dretes ni d’esquerres, i assegura que vol unir els francesos.

“Em dic Teddy Riner i avui us ho dic mirant-vos als ulls: sóc candidat a les eleccions presidencials del 2027”, ha declarat en el vídeo. L’anunci ha causat sorpresa en la política francesa, perquè Riner, una de les figures esportives més conegudes del país, no ha ocupat mai cap càrrec polític.

“Ja sé què direu de mi: ‘És boig, no forma part del sistema, no coneix els codis, no ha fet mai política’”, ha dit. Tanmateix, ha defensat la decisió de presentar-se: “Si negar-me a abaixar el cap i a acceptar el caos em converteix en un boig, aleshores sí, sóc completament boig.”

La résignation n'est pas une option. Face aux difficultés de notre pays, l'heure est venue de prendre ses responsabilités.⁰⁰Je suis candidat à l'élection présidentielle de 2027. ⁰⁰#TeddyRiner2027 #Présidentielle2027 #LaFrancequonveut pic.twitter.com/nM7rTfyTrH

— Teddy Riner (@teddyriner) November 9, 2026

En l’entrevista a Le Parisien, Riner ha explicat que va començar a plantejar-se de fer el pas després dels Jocs Olímpics de París del 2024, quan va veure un país unit al voltant de l’esport que, poques setmanes després, tornava a estar dividit. Assegura que ha pres la decisió definitiva aquesta tardor, arran del malestar social i de la manca de perspectives de futur que percep entre la població.

“Observi la fractura social que travessa el país, però allò que no accepti és sentir, tant entre els joves com entre la gent gran, que avui és difícil d’imaginar-se un futur”, ha explicat. Riner diu que vol ser un “president que uneixi” i ha escollit com a lema de campanya La France qu’on veut (La França que volem).

El judoca ha expressat públicament la preocupació per l’auge de l’extrema dreta, però en la presentació de la candidatura ha volgut marcar distàncies tant amb el Rassemblement National de Marine Le Pen com amb la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon. Considera que el principal risc per al país és resignar-se a triar entre aquestes dues opcions, que situa als extrems de l’espectre polític.

Pel que fa al programa electoral, Riner ha avançat algunes de les qüestions que vol abordar, com ara la lluita contra el racisme i la reforma del sistema de pensions. Defensa de mantenir el sistema públic de repartiment, tot i que no descarta d’introduir-hi mecanismes complementaris de capitalització. També ha reconegut la legitimitat de les protestes estudiantils, però ha defensat el dret dels alumnes que volen continuar les classes. Ha assegurat que presentarà més endavant un programa detallat. Riner ha explicat que ja disposa d’un equip d’una vintena de persones, entre les quals hi ha membres de la societat civil, funcionaris i un ex-ministre, i que començarà a fer actes de campanya els dies vinents. Per a poder participar en les presidencials, haurà d’aconseguir cinc-cents avals de càrrecs electes, tal com estableix la legislació francesa.

La seva candidatura arriba a menys de sis mesos de les eleccions, en un context de forta tensió social, amb mobilitzacions contra l’encariment de la vida i protestes d’estudiants. Segons un sondatge de l’IFOP per a LCI fet entre el 27 i el 29 d’octubre, Marine Le Pen encapçala la intenció de vot amb un 36%, seguida de Mélenchon, amb un 17,6%. El president actual, Emmanuel Macron, no es pot presentar a un tercer mandat consecutiu. Riner no té intenció d’abandonar la carrera esportiva, malgrat l’entrada en política. L’esportista, nascut a Guadalupe, és un dels judokes més guardonats de la història, amb cinc medalles d’or olímpiques: tres en la categoria de més de cent quilos, aconseguides a Londres 2012, Rio de Janeiro 2016 i París 2024, i dues per equips mixts, a Tòquio 2020 i París 2024.

De fet, ha assegurat que encara aspira a participar en els Jocs Olímpics de Los Angeles del 2028, fins i tot si arriba a ser elegit president. “Si el càrrec m’ho permet i els francesos m’ho autoritzen”, ha respost quan li han preguntat si mantindria aquest objectiu.