La fiscalia espanyola defensa l’extradició del multimilionari i activista pro-palestí Fergie Chambers

La fiscalia espanyola ha demanat a l’Audiència espanyola que acordi l’extradició als Estats Units del filantrop James ‘Fergie’ Cox Chambers Jr., empresonat d’ençà del juliol i acusat per les autoritats nord-americanes d’emblanquiment de capitals i possible finançament d’Hamàs.

La vista d’extradició es farà divendres. La fiscalia hi defensarà el lliurament de Chambers Jr., mentre que els seus advocats a l’estat espanyol, del despatx Ilocad, de l’ex-jutge Baltasar Garzón, s’hi oposaran. La defensa denunciarà les “discordances detectades” en la traducció al castellà de la documentació presentada pels Estats Units.

Els Estats Units reclamen Chambers Jr., detingut el 10 de juliol a Eivissa, per un presumpte delicte d’emblanquiment internacional de capitals. L’acusen d’haver enviat diners a Tunísia i Palestina que, segons les autoritats nord-americanes, podrien haver acabat en mans d’organitzacions terroristes. També el reclamen per conspiració per a cometre desordres públics arran d’uns aldarulls.

En l’escrit en què dóna suport a l’extradició, la fiscalia es limita a constatar que es compleix el “principi de legalitat”. Considera que la petició és emparada pel tractat d’extradició signat entre els Estats Units i Espanya el 1970, més acords internacionals i la llei d’extradició passiva.

La fiscalia refusa que sigui una acusació política

La fiscalia descarta que la petició tingui motivacions polítiques. Segons que exposa, els fets atribuïts a Chambers Jr. podrien constituir, d’acord amb la legislació espanyola, delictes de finançament del terrorisme, danys, desordres públics terroristes o coaccions terroristes, i constitució i integració d’un grup o organització terrorista.

La documentació presentada pels Estats Units, recollida per la fiscalia, atribueix al filantrop la participació en “actes de violència directa” contra les instal·lacions d’una empresa fabricant d’armament israelià als Estats Units. Els fets van passar arran dels atacs del 7 d’octubre de 2023 perpetrats per Hamàs.

Concretament, l’acusen d’haver comprat “cadenats, cadenes i cables flexibles que s’haurien fet servir en l’atac”, d’haver-se lligat a les portes de l’edifici, d’haver convocat la protesta a les xarxes socials i d’haver “dirigit” una reunió per a organitzar una “acció planificada” que pretenia tallar el trànsit i penjar pancartes a les instal·lacions de l’empresa.

El 20 de novembre de 2023, nombroses persones es van concentrar davant l’empresa. Algunes van blocar-ne l’accés i, segons la documentació nord-americana, la façana va ser objecte de destrosses, hi havia finestres trencades i un cadenat impedia d’entrar a l’edifici i sortir-ne.

La defensa denuncia una petició desproporcionada

La defensa de Chambers Jr. sosté que aquests fets ja van ser jutjats als Estats Units i que unes altres persones van ser condemnades a uns seixanta dies de presó. En canvi, les autoritats nord-americanes demanen cinc anys de presó per al filantrop pels mateixos esdeveniments, cosa que, segons els advocats, “demostra el caràcter desproporcionat de la sol·licitud”.

Els Estats Units també el reclamen per unes transferències bancàries que, segons que sostenen, pretenien “promoure les activitats il·lícites esmentades anteriorment i promoure accions violentes que beneficiïn Hamàs”.

Chambers Jr. i els seus advocats han negat rotundament totes les acusacions. Asseguren que els diners transferits es van destinar a un equip de futbol de Tunísia i a la construcció d’un forn i al suport a hospitals de Palestina.

La defensa també ha denunciat la “mala fe” dels Estats Units en la traducció de la documentació que fonamenta la petició d’extradició. Considera que s’han agreujat els fets i que s’ha intentat de confondre les autoritats espanyoles, especialment quan es vincula Chambers Jr. amb la “promoció d’activitats terroristes”. Els advocats remarquen que aquesta acusació no figura entre els càrrecs, però que les autoritats nord-americanes intenten de construir-la.

Davant el jutge, el filantrop va denunciar que era víctima d’una persecució política de l’administració de Donald Trump pel seu suport a la causa palestina.