Una notaria torna els diners a uns clients que van haver de pagar dues vegades per tenir l’escriptura en català

Una notaria de Barcelona ha hagut de tornar els diners que havia cobrat a uns clients per una segona còpia d’una escriptura de compravenda en català. Els afectats havien rebut inicialment el document en castellà sense que, segons que explica Plataforma per la Llengua, ningú els hagués preguntat en quina llengua el volien.

Després de dues reclamacions, els clients han aconseguit l’escriptura en català i han recuperat els diners que havien hagut de pagar per obtenir-la. A més, el Col·legi Notarial de Catalunya ha requerit al notari que, d’ara endavant, demani expressament als clients en quina llengua volen la documentació.

Plataforma per la Llengua, que ha assessorat jurídicament els afectats, destaca que el cas demostra la utilitat de presentar reclamacions quan es vulneren els drets lingüístics, però critica que no s’hagi sancionat cap responsable.

El cas es remunta al desembre del 2025, quan uns ciutadans van formalitzar la compravenda d’un habitatge en una notaria de Barcelona. Segons que van explicar posteriorment a Plataforma per la Llengua, durant la tramitació no se’ls va demanar en cap moment en quina llengua volien l’escriptura i el document es va redactar directament en castellà.

Quan van revisar l’escriptura a casa, van comprovar que contenia una fórmula estàndard que deia que havien estat informats dels seus drets lingüístics i que havien triat el castellà com a llengua del document. Segons els afectats, això no havia passat.

Amb l’assessorament de Plataforma per la Llengua, van presentar una primera queixa al Col·legi Notarial de Catalunya. L’organisme va arxivar-la i no va obrir cap expedient disciplinari, però va reconèixer que la notaria hauria d’haver preguntat activament als atorgants quina llengua preferien abans de redactar l’escriptura. Per això, el Col·legi Notarial va requerir formalment al notari que complís aquesta obligació d’aleshores endavant.

Haver de pagar una segona còpia per tenir-la en català

Arran de la reclamació, la notaria va expedir una còpia autoritzada de l’escriptura en català. Els afectats, però, van haver de pagar aquesta segona còpia malgrat que, segons que sostenien, ja havien volgut el document en català d’entrada.

Plataforma per la Llengua els va assessorar perquè presentessin una segona queixa. Aquesta vegada, el Col·legi Notarial els va donar la raó i va determinar que no era acceptable que haguessin d’assumir el cost d’una segona còpia per poder disposar de l’escriptura en català. La resolució va obligar la notaria a tornar-los els diners cobrats per aquesta còpia, que els afectats van recuperar finalment el 25 d’agost.

Plataforma per la Llengua considera que les reclamacions han permès de reparar la vulneració: els afectats han obtingut l’escriptura en català, han recuperat els diners i el Col·legi Notarial ha requerit a la notaria que canviï la manera d’actuar.

Ara bé, l’entitat critica que les dues queixes disciplinàries hagin estat arxivades i que no s’hagi imposat cap sanció, malgrat que el Col·legi Notarial reconegués que no s’havia actuat correctament en relació amb el dret d’opció lingüística.

A més, segons Plataforma per la Llengua, la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de la Generalitat no ha resolt expressament el recurs presentat contra l’arxivament de la primera queixa, que ha acabat desestimat per silenci administratiu.

El 68% de les notaries no oferien de triar la llengua el 2018

Plataforma per la Llengua recorda que el 2018 va publicar un estudi sobre els usos lingüístics a les notaries catalanes que assenyalava que un 68% dels despatxos notarials no oferien als clients la possibilitat de triar la llengua dels documents.

L’informe es va elaborar a partir de 248 enquestes a usuaris de 53 notaries de Catalunya. Segons els resultats, un 73,2% dels documents notarials s’havien redactat en castellà i un 24,6%, en català.

Arran d’aquell estudi, el Col·legi Notarial de Catalunya es va comprometre a reforçar la informació sobre el dret d’opció lingüística.

Vuit anys després, Plataforma per la Llengua considera que la situació encara no s’ha resolt completament i reclama que les administracions competents garanteixin efectivament el dret dels ciutadans de relacionar-se en català amb les notaries i que les vulneracions no quedin sense conseqüències.