Els càrtels de la droga americans aprenen a fer servir drons a Ucraïna

The Washington Post · Alex Horton, Samantha Schmidt i Warren P. Strobel

CIUTAT DE MÈXIC. Un informe intern del govern dels Estats Units alerta que l’expertesa adquirida al front d’Ucraïna per combatents colombians complicarà la guerra contra el narcotràfic.

La preocupació principal, segons aquestes fonts, és que els càrtels continuen aprofitant persones amb experiència recent al camp de batalla en la guerra entre Rússia i Ucraïna, un conflicte en què les tàctiques i la tecnologia dels drons han evolucionat de manera revolucionària. L’anàlisi governamental, que no s’havia fet pública fins ara, alerta també que els grups de lluita contra el narcotràfic dels Estats Units i de Mèxic no estan gens preparats per als desafiaments que implicarà aquest canvi.

Aquests darrers anys, els càrtels mexicans han fet servir més diners i coaccions per a reclutar persones, sobretot colombianes, que han tornat d’Ucraïna, i també han intentat d’enviar-hi els seus “afiliats”, segons els funcionaris. Alhora, remarquen que els càrtels estudien a fons l’ús de freqüències de ràdio alternes i més tècniques per a esquivar els sistemes d’interferència antidrons, i que intenten d’adquirir-ne models més avançats, capaços de mantenir-se més temps en l’aire i de carregar més explosius que no pas els que tenen ara. Segons un dels funcionaris, els càrtels començaran a aplicar els mesos vinents les habilitats i les tàctiques apreses a Ucraïna.

Aquest reportatge es basa en entrevistes amb cinc funcionaris nord-americans i un de mexicà, que han descrit els problemes que impliquen els drons en les operacions antinarcòtics de tots dos països. Han parlat amb la condició de mantenir l’anonimat per poder expressar-se amb franquesa i, en alguns casos, per poder tractar informació d’intel·ligència delicada que no s’ha divulgat públicament.

La revolució dels drons que es desplega al sud de la frontera entre els Estats Units i Mèxic gairebé segur que soscavarà la guerra contra la droga del president Donald Trump. És una de les prioritats de la seva administració, però, malgrat una campanya àmplia i mortífera del Pentàgon contra presumptes narcotraficants a tot l’hemisferi occidental, no ha aconseguit de reduir la quantitat de cocaïna als carrers nord-americans, tal com va informar recentment The Washington Post.

En un comunicat breu, el Departament d’Estat ha explicat que treballava amb els cossos de policia nord-americans i amb els homòlegs ucraïnesos “per adoptar mesures que mitiguin el risc de transferència d’habilitats del camp de batalla” i que aplicava les lliçons d’aquell conflicte sobre la manera de neutralitzar drons per “contrarestar l’amenaça dels aparells dels càrtels”.

Els portaveus del Departament de Justícia i de la DEA, l’agència antidroga nord-americana, no han respost a les peticions de comentaris d’aquest diari.

Els grups narcotraficants de Mèxic ja fan servir drons per a esquivar les autoritats a totes dues bandes de la frontera: vigilen les operacions de la policia i identifiquen rutes de contraban, segons els funcionaris.

En resposta a això, els EUA han accelerat les activitats antidrons. El mes passat van desplegar sistemes de làser d’alta energia, als quals els comandaments militars atribueixen l’abatiment d’onze drons “vinculats als càrtels” entre el 24 d’agost i el 4 de setembre.

La destresa creixent dels càrtels farà encara més urgent afrontar un joc del gat i la rata que ja fa temps que dura, segons el general retirat Glen D. VanHerck, que va dirigir les operacions militars dels EUA a l’Amèrica del Nord com a cap del Comandament Nord i del Comandament de Defensa Aeroespacial (NORAD).

“Faran servir tècniques per a contrarestar els nostres drons de vigilància, i fins i tot és possible que els ataquin tal com es veu en un camp de batalla”, va dir en una entrevista.

VanHerck preveu que el perill més gran no serà a la zona fronterera immediata, perquè els càrtels utilitzaran els nous drons carregats d’explosius principalment contra les forces de seguretat mexicanes i els grups criminals rivals.

Un alt càrrec del Departament d’Estat va explicar que el govern nord-americà tenia coneixement de combatents internacionals de Colòmbia que havien lluitat en tots dos bàndols de la guerra entre Rússia i Ucraïna i que havien tornat a l’Amèrica Llatina amb un coneixement avançat de la tecnologia i les tàctiques dels drons, cosa que ha beneficiat directament i indirectament les organitzacions de narcotraficants.

Un altre funcionari nord-americà que participa en operacions contra drogues va dir que els càrtels enviaven afiliats al front de la guerra entre Rússia i Ucraïna amb contractes d’un any, i que a vegades n’amenaçaven les famílies per assegurar-se que tornaven. “En tornaran molt més preparats, molt més ben entrenats i amb un equipament molt millor”, va dir aquest funcionari.

Les autoritats ucraïneses han minimitzat el problema. Asseguren que els voluntaris internacionals s’uneixen a la guerra per raons diverses, com ara el desig de lluitar per la llibertat del país, la recompensa econòmica o l’aprenentatge de noves habilitats. Als reclutes, els comproven els antecedents per detectar persones amb “intencions malicioses”, segons Taras Palianítsia, responsable de l’oficina de reclutament estranger del Ministeri de Defensa d’Ucraïna.

“Ningú no diu obertament: ‘Vinc aquí a aprendre a combatre i a pilotar drons, i d’aquí a sis mesos tornaré a casa a lluitar contra el govern de Colòmbia o del Brasil'”, va afirmar. “I, respecte als que tenen males intencions, si és que n’hi arriba algun, no n’hi ha gaires.”

Un funcionari nord-americà va explicar que el Departament d’Estat i el de Justícia havien tractat de la qüestió amb els homòlegs ucraïnesos.

Un funcionari de la intel·ligència mexicana va reconèixer que creixia la preocupació per la proliferació de drons grossos capaços de transportar explosius i contraban. Com a mínim un càrtel disposa d’aparells de mitja dotzena d’hèlixs, que permeten de fer vols d’unes quantes hores i carregar una setantena de quilos de pes, segons un document d’intel·ligència consultat per The Washington Post.

El mateix funcionari va dir que un càrtel va enviar personal a la Xina per comprar drons que es poden equipar amb fusells. Es creu que l’organització aprèn a manejar-los i espera l’oportunitat adequada per a fer-los servir.

Uns quants grups armats de Colòmbia s’han aliat amb càrtels mexicans. El poderós Clan del Golf, per exemple, que actua al nord de Colòmbia, ja fa anys que col·labora amb el càrtel de Sinaloa, una de les xarxes criminals més destacades del narcotràfic.

El Ministeri de Defensa colombià no ha volgut fer comentaris al·legant que la qüestió era classificada, i ha indicat que les preguntes sobre els combatents voluntaris calia fer-les al Ministeri d’Afers Estrangers, que no ha respost.

Quan tornen d’Ucraïna, als especialistes colombians en drons els ofereixen grans sumes de diners i a vegades els porten a Mèxic per a entrenar grups nombrosos pilots de drons, segons el funcionari mexicà.

Un colombià que combat a Ucraïna va explicar a The Washington Post que calculava que només a la ciutat meridional de Kherson hi podia haver fins a un centenar de compatriotes seus. S’han convertit en una part tan important de les forces armades locals, que aquest any el centre de reclutament estranger va publicar un missatge per a felicitar Colòmbia pel dia de la independència, va dir.

Com la majoria de colombians, va anar a Ucraïna atret per la promesa d’un sou molt més alt del que podia guanyar al seu país. Després d’anys lluitant a primera línia, fins i tot en unitats d’assalt, diu que té la intenció de fer un curs de pilot de drons: una formació de dos mesos, relativament accessible, impartida per militars ucraïnesos, en què els participants aprenen a pilotar un dron i a armar-lo amb explosius.

Assegura que no ha sentit mai que els càrtels mexicans s’hagin infiltrat a les files ucraïneses, però reconeix que ha sentit uns altres soldats colombians parlar de la seva experiència amb guerrilles armades o antics grups paramilitars al seu país.

La mateixa Colòmbia ha experimentat un fort augment de l’ús de drons per part dels grups armats, en un conflicte que fa dècades que s’arrossega entre guerrilles rivals que controlen grans extensions del camp, incloent-hi corredors del tràfic de cocaïna.

Segons l’ACLED, l’observatori internacional de conflictes armats, els episodis de violència amb drons armats a Colòmbia es van disparar de 38 el 2024 a 149 el 2025. A principi del setembre, el nombre d’incidents amb drons d’aquest any ja superava els 200, més que tot el total del 2025.

Durant dècades, els càrtels de la droga han demostrat una gran habilitat per a burlar els Estats Units i els països socis, i han fet créixer l’imperi multimilionari arreu del món malgrat l’esforç de les administracions per a posar fi al tràfic.

La mortífera campanya militar de Trump contra operatius de baix nivell a la mar Carib i a l’oceà Pacífic oriental ha empès els narcotraficants a recórrer més als vaixells comercials i als enviaments aeris, combinats amb canvis en les rutes marítimes, per a esquivar les forces nord-americanes. En alguns casos, els càrtels han fet servir la seva immensa riquesa per a subornar funcionaris llatinoamericans corruptes que els informen de la posició dels vaixells nord-americans i els ajuden a calcular els moviments, tal com havia informat The Washington Post.

En aquest sentit, les autoritats nord-americanes i mexicanes preveuen que els càrtels continuaran perfeccionant els mètodes i cercant maneres d’esquivar els sistemes antidrons dels governs.

“Sabem que els narcos tenen molts més diners que no pas nosaltres”, va dir el funcionari nord-americà que treballa en la lluita contra les drogues: “Quin serà el gran problema següent? Els drons.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb