Jofre Llombart parla de l’assetjament laboral que va sofrir per part de Manuel Fuentes: “La ferida està curada, però la cicatriu hi és”

El periodista Jofre Llombart ha explicat a El matí de Catalunya Ràdio l’assetjament laboral que va sofrir en aquest mateix mitjà de comunicació i el mateix programa fa uns quants anys, quan hi treballava sota la direcció de Manuel Fuentes, entre el 2009 i el 2010.

Llombart ja havia parlat en anteriors ocasions del seu cas d’assetjament i del procés i treball psicològic que va haver d’afrontar per sortir-se’n. De fet, fa pocs dies, va fer públics tots els detalls del seu cas particular, amb noms i cognoms, al pòdcast d’entrevistes Focus, on va explicar que havia sofert assetjament laboral mentre que era coordinador d’El matí de Catalunya Ràdio. Ell no va ser l’únic. La seva companya de feina en aquell moment, Marta Romagosa, que actualment és presentadora del programa La Nit dels Ignorants, també ha explicat que va sofrir assetjament laboral per part de Manuel Fuentes en aquella mateixa etapa.

Setze anys després d’aquell episodi, Llombart ha explicat com va viure el seu cas d’assetjament laboral. “Com que ja m’he tret el pes de sobre, ja ho he pogut dir.” Ha recordat que el nivell d’exigència en l’entorn laboral en aquell moment era molt elevat, i que, quan no sortien bé les coses, Fuentes focalitzava la culpabilitat en una persona concreta, i li feia sentir que tot allò que havia anat malament era conseqüència de la seva incapacitat. I ha dit que l’exigència que implicava treballar a El matí de Catalunya Ràdio ho emmascarava tot: “Penses que qui ho ha fet malament ets tu.” Tot plegat va fer que la seva autoestima i la seva autoconfiança caiguessin en picat.

Llombart ha dit que l’assetjament laboral és com una gota malaia, que va calant dins teu a poc a poc, arran de l’acumulació de petits moments. Per exemple, ha recordat que un dia Fuentes li va estripar un guió davant de tothom, però ha dit que van ser molts els moments que van fer-li perdre la seguretat en si mateix. “L’assetjament és com una pluja fina, no saps com, però de sobte t’adones que fa estona que t’has començat a mullar.” De fet, li va costar un temps adonar-se que aquest deteriorament psicològic progressiu al qual havia caigut tenia nom i cognoms. “No dormia, no menjava, estava de mal humor, no era jo. Però no em vaig adonar que patia assetjament fins que la meva psicòloga no li va posar nom“, ha explicat. Per això, ha recomanat que tothom que sofreixi una situació similar, vagi psicòleg. Per posar fi a tot, Llombart va marxar a RAC1 per “necessitat terapèutica”, on va passar a competir directament amb el seu antic cap i assetjador.

Així i tot, ha recordat que, malgrat que ara ho té superat, sempre queden cicatrius: “La ferida està curada, però la cicatriu hi és.” Per això assegura que, arran de la seva experiència vital, ara que és cap i que coordina un equip, procura de tenir sempre present el respecte vers tots els treballadors i crear un entorn laboral sa i positiu.

Finalment, ha confessat que, arran de l’entrevista a Focus, va rebre molts missatges de suport de gent molt diversa. Gent que va sofrir directament assetjament laboral de Manuel Fuentes mateix, i també d’altres casos laborals. Ha subratllat que el 80% de les persones que li han donat suport eren dones, i que això ha de fer reflexionar la societat. Ha afegit que havia trobat a faltar missatges de suport de certes persones, però que la de Manuel Fuentes no l’havia trobat a faltar pas: “Ni ho espero ni ho necessito“, ha dit, i ha recordat que això significava que, setze anys després, ho havia superat.