El TC ja té redactada la claredat i contundència que exigia Llarena per a amnistiar Puigdemont

Els dotze magistrats del Tribunal Constitucional espanyol ja tenen a les mans l’esborrany de sentència que els ha lliurat el president, Cándido Conde-Pumpido, sobre el recurs d’empara de Dolors Bassa en relació amb l’amnistia. La deliberaran i votaran d’ací a una setmana, el dimarts 6 d’octubre, i la sentència serà determinant per a l’aplicació, finalment, de l’amnistia no només a Bassa i a la resta de condemnats per malversació per l’1-O, sinó també per al retorn dels exiliats, el president Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. I en aquest esborrany, que ja s’ha filtrat als principals mitjans espanyols, Conde-Pumpido resol el principal neguit que encara hi podria haver: la claredat que exigien tant Pablo Llarena com la resta de magistrats del Suprem per a aplicar l’amnistia a tots ells amb aquesta primera sentència. Perquè és clar i contundent, quan, segons allò que ha transcendit de l’esborrany, ordena al Suprem que “dicti una nova resolució en la qual es declari amnistiat el delicte de malversació”.

I també és clar quan conclou que el Suprem va vulnerar el dret de la tutela judicial efectiva dels demandants, en relació amb el dret a la representació política i a la legalitat penal. Perquè considera que la interpretació que van fer Llarena i Marchena és  “manifestament contrària a l’esperit i finalitat de la llei que s’interpreta”, i que amnistiar la malversació atribuïda als dirigents del Primer d’Octubre, “és l’única [opció] conciliable amb les regles de la lògica i del sentit comú, sinó també amb una interpretació de la llei d’amnistia que s’adigui al seu esperit i objectiu i la seva pròpia gènesi”.

Conde-Pumpido insisteix que és “del tot irraonable” d’excloure l’amnistia els dirigents del procés, perquè el propòsit amb què es van utilitzar els fons destinats al referèndum era, precisament, de finançar el referèndum i el procés d’independència. No es tractava, com ha mantingut fins ara el Suprem, d’un enriquiment personal; una interpretació contrària a reu que s’allunya de la finalitat de la norma. “La interpretació judicial hauria d’estar presidida per la ratio legis, o la finalitat de la protecció de la norma, cosa que fa que la decisió judicial hagi de tenir una argumentació respectuosa amb la finalitat perseguida per la institució de l’amnistia”, diu el text que ha elaborat el president del TC.

La ponència demana que l’aplicació de l’amnistia no s’ajorni més, de manera que no només ordena al Suprem que apliqui l’amnistia, sinó que també li demana que ho faci amb rapidesa, tot recordant expressant “el caràcter preferent i urgent” que estableix l’article 10.1 de la llei.

El ple del TC de dimarts no només deliberarà aquesta ponència, sinó també la nova versió de la proposta de sentència del magistrat José María Macías, que dimarts passat va sotmetre a votació una primera proposta de desestimació del recurs d’empara de Jordi Turull, que la majoria del ple va rebutjar. Ara, Macías enllesteix un nou text que reculli els arguments expressats la setmana passada per la majoria de magistrats, afí al PSOE, i favorable a la concessió de l’amnistia. De manera que dimarts vinent es votaran tant la ponència corregida de Macías com la de Conde-Pumpido sobre Dolors Bassa, que és més dura i contundent.

El missatge que rebran Llarena, Marchena i la resta de magistrats del Suprem serà, doncs, ben clar. Els correspondrà desencallar, finalment i amb celeritat, l’amnistia dels condemnats per malversació i de tots els exiliats.