Pirineus Orientals: anatomia d’una derrota

Sense victòria, i una derrota per a tots. Els resultats de la consulta ciutadana pel canvi de nom del departament dels Pirineus Orientals apunten les dinàmiques polítiques, que animaran les eleccions departamentals del 2028. En efecte, aquest divendres, 28 d’agost, a la seu del Consell Departamental a Perpinyà, i amb presència de la presidenta, Hermeline Malherbe, es van fer públics els resultats de l’elecció per a la denominació oficial del territori administratiu de Catalunya Nord.

En va resultar una participació relativament alta, per a ser una consulta ciutadana: un 10% de participació del cos electoral nord-català, o sigui un poc més de 38.000 votants. I, si bé la conservació del nom actual de Pirineus Orientals va obtenir la majoria amb un 47% dels vots i 18.000 votants, la realitat és que més de 20.000 persones van optar per un canvi de denominació. Entre les dues propostes alternatives, 16.000 votants van optar per Pirineus Catalans (el 42%) i 4.000, per Pirineus Mediterrani (el 10%).

Darrere els resultats, tanmateix, s’hi amaga una realitat més complexa. L’organització mateixa de l’elecció va aixecar algunes protestes, vingudes sobretot dels partidaris de la denominació Pirineus Catalans. En efecte, entitats i associacions culturals, compromeses amb la catalanitat, van denunciar el calendari d’obertura de les urnes, entre el 22 de juny i el 15 d’agost, en el territori més turístic de l’estat francès, fet que ha pogut impactar en la mobilització del teixit ciutadà.

Més enllà de la temporada d’estiu i del context actual, trastornat pels incendis del Conflent i del litoral, els activistes van assenyalar la manca de comunicació pública de la institució departamental amb vista a la crida a la participació. Més enllà dels tràmits habituals pels quals el departament es comunica –entre butlletins institucionals i comunicacions als diaris locals–, poc ressò se n’ha fet. Entre els elegits de la majoria socialista del departament, a banda del vice-president i encarregat de Catalanitat, Nicolas Garcia, cap electe no va animar, oficialment, els seus administrats a votar. Un silenci polític que va repercutir directament sobre els votants, i particularment entre els més joves, que eren també els més favorables a la proposta Pirineus Catalans. “Si ho haguéssem sabut, hauríem votat per Pirineus Catalans”, confien una colla de joves treballadors temporals, en un club de platja de Sant Cebrià. “Tampoc m’interessa molt”, confia, però, l’Alizée, la cambrera. “Hi ha segurament unes altres temàtiques més urgents.”

Atès el silenci dels elegits del departament, les xarxes socials en van assumir el paper, tal com havia passat a les eleccions municipals del març passat. Al Facebook, particularment, sota les publicacions d’articles de l’Indépendant, de la Semaine du Roussillon o de la ràdio pública Ici Roussillon, els internautes van poder queixar-se de la logística electoral: “El lloc web destinat a la votació no és fiable”, escriu una lectora sota un post de Facebook. I afegeix: “Per cert, després d’haver-ho verificat amb els serveis del departament, ens vam adonar que el nostre vot no va ser enregistrat. Noto també que no vam rebre cap butlletí a la postal. Breument, s’havia de ser molt motivat per a votar…”

És cert que el procés de votació va resultar difícil per a una part de la població. El departament es va encarregar d’enviar-ne un butlletí a cada llar, que no tenia en compte el total d’electors. Caroline, electora de cinquanta anys, conta: “Ens pensàvem que solament era un butlletí per cada casa. Vam votar, i quan ens vam adonar que podíem demanar més butlletins per als membres de la família, no vam aconseguir de tenir més papers a temps.” En Gaël, perpinyanenc de vint-i-sis anys, explica: “Solament per a connectar-te era tot un tràmit. A baix, de petit, a la pàgina web, hi havia l’enllaç per a accedir a la votació en línia. Penso en els meus avis, que serien incapaços de veure’l, i fins i tot els meus pares, que em van dir que no havien aconseguit de trobar l’enllaç.” Nogensmenys, l’opció de la votació numèrica va ser triada per 26.900 electors, contra 13.600 de paper. Però en un territori on la població de més de seixanta-cinc anys creix i on representarà, d’aquí a deu anys, la majoria dels habitants, la via numèrica pot representar més aviat un fre que no pas un facilitador.

Políticament, les tres propostes sotmeses a votació no semblen haver acontentat ningú. Molts dels votants a favor de la conservació de la denominació Pirineus Orientals denunciaven una despesa inútil per al territori més pobre de l’estat francès. La proposta de Pirineus Mediterrani, presentada amb la voluntat de diluir el vot de la de Pirineus Catalans, va comptar amb el discret suport de Louis Aliot, batlle d’extrema dreta de Perpinyà, i de Laurent Gauze, president de la Cambra de Comerç i d’Indústria.

Finalment, la denominació Pirineus Catalans va rebre un ample suport del teixit cultural i associatiu nord-català, malgrat la dissidència del moviment Sí al País Català. Aquest moviment es va oposar al nom Pirineus Catalans, reivindicant el de País Català, i va organitzar una manifestació durant el període electoral, en plena canícula, que solament va poder agrupar una vintena de persones.

Del bàndol de la majoria, els resultats fan efecte de ressaca per a uns quants. En Nicolas Berjoan, universitari i membre del moviment ecologista, ho explica així: “Tal com era previsible, vet aquí el resultat d’una consulta organitzada sense prendre cap responsabilitat política ni pensar en l’oportunitat ni l’eficàcia del procés. Un pensament per als meus amics catalanistes que han jugat aquest joc que els instrumentalitzava per fer un ‘copet polític’. Veniu i provem de canviar el nostre país. Que no ens porten enlloc els qui ens manen avui dia.”

“És la primera vegada que organitzen una elecció per perdre-la”, examina un militant d’Unitat Catalana. “No volien una victòria de la proposta Pirineus Catalans, ni tan sols impulsar-ne els tràmits. Solament era una campanya de comunicació. Per què votar una segona vegada quan la presidenta va ser elegida democràticament i precisament sobre aquest tema?”

La presidenta del departament, Hermeline Malherbe, va reaccionar així al resultat: “Ens havíem compromès, i respectarem els resultats per conservar el nom actual. Els resultats també demostren el fort lligam dels habitants de cara a la identitat catalana. El resultat demostra que aquest és un tema important, i que veritablement hi ha un repte per al territori.” El batlle de Perpinyà, Louis Aliot, va aprofitar els resultats finals per denunciar la política departamental dels socialistes.

Amb un cost de 30.000 euros, la campanya departamental ha resultat un fiasco polític per a la majoria actual, ha fragmentat el camp socialista i ha enfortit el camp de l’extrema dreta. Una operació que servirà, sens dubte, als oponents de la senyora Malherbe en les eleccions que es preparen per al 2028.