La majoria absoluta independentista, de camí

L’any 2021 va ser la primera vegada en tota la nostra història en què, en unes eleccions, l’independentisme superava el 50% del vot. Va ser una data per a entrar-la als llibres: 14 de febrer de 2021, Sant Valentí, el sant que casava parelles en secret. Aquell dia, històric, els vots als independentistes van ser el 51,11%. Ho van aconseguir, en plena covid, ERC, Junts, la CUP i els partits extraparlamentaris PDeCAT, Primàries i Front Nacional de Catalunya. Pere Aragonès, d’ERC, en va ser elegit president.

Sis anys després, i segons les darreres enquestes, anem pel camí de repetir-ho a les properes eleccions catalanes. Al CEO publicat aquesta setmana, els independentistes som un 50,6% dels vots. I això que no surten els que tindrà Alhora, que també s’hi afegiran. Els unionistes són un 45,9% i els indefinits són el 3,3%. Dos titulars resultants són que el bloc unionista cau al seu mínim històric –qui ho diria– i que els independentistes són novament majoria absoluta –flipa, tu.

Jo, família, acabaria l’article aquí, dient a ses senyories que la DIU és a tocar, tot recordant-vos les belles paraules d’Oriol Junqueras: “Doneu-me 68 diputats i declaro la independència aquesta mateixa tarda.” Senyories, si fos de mi, la podeu declarar al matí.

Doncs heu vist gaire gent parlant d’aquesta fita històrica que assenyala el CEO? Mira que somniàvem a eixamplar-ne la base. I, quan passa, silenci, que jo no veig gaire gent celebrant-la, aquesta majoria absoluta, enterrada com queda tant per l’actualitat –tan psoetitzada– com per la preocupació tan real, tan tangible, de veure que la majoria absoluta independentista arriba, també, gràcies a Aliança Catalana. “Oh, Déu dels cels!”, es demanen alguns, “quina mena de Déu és aquest que ens atorga la majoria absoluta d’aital manera? Amb islamòfobs, hi hem d’anar? Amb gent que tracta els musulmans com si fossin tots islamistes violents? Mare de Déu, Sinyor, anys somniant a eixamplar-ne la base i, quan ho fem, és gràcies a Sílvia Orriols! Elí, Elí, lemà sabactani?”

Aquí teniu l’eixamplament de la base, en xifres.

Sóc dels qui opinen que els unionistes, sobretot el PSC, inflaven el globus d’Aliança perquè ja els anava bé. “Mira”, pensaven, “els rivals es fan d’extrema dreta i cada vegada en són menys”. Doncs no crec que l’inflin gaire més, perquè el CEO també mostra socialistes votant AC. Ara vés i infla. De fet, AC creix més gràcies a unionistes (175.080 vots) que no pas a independentistes (170.784 vots).Una darrera dada: el CEO mostra que Vox és el 20% del vot unionista a Catalunya. Vox i el PP en són el 42%. Aliança és el 30% del vot independentista.

No tinc cap mena de dubte que alguns ens diran que eixamplar-ne la base així és la demostració que Orriols no farà cap independència, perquè, si no, els del PP, Vox i el PSC no la votarien: “La voten perquè saben que no farà res en aquest sentit.” Doncs jo crec que els de Vox, PP i el PSC que la voten, ho fan per uns altres motius. Sobretot la voten perquè comparteixen aquesta mirada tan mesquina que tenen sobre els immigrants, i el que volen és fer fora els musulmans i, si els ajuda una ‘indepe’, mala sort, tu. No la frenaran. “Abans ‘indepes’ que musulmans”, deuen pensar aquests votants espanyolistes que van cap a Orriols.

Quin món, eh. Tants anys de voler eixamplar-ne la base i mira com ho fem! I, això, qui ho arregla, ara? I això quin parlament ens deixa? I això, això, això… Això solament se supera, diria, amb una mica d’humor basat en les dades del CEO, la meva ideologia i la meva biografia:

Espanya se’n va, però la musulmana es queda; la jueva, ni et dic; i els seus ateus, també! Hombre ya, pesats.

PS: Per a tota la resta, recordem Ada Colau i Manuel Valls. Quin país no som, tu. Quanta dignitat!