29-N: les eleccions que canviaran una anomalia democràtica a Formentera

L’avançament de les eleccions ha comportat, de retruc, l’avançament d’una fita històrica per a Formentera. El maig passat es va fer el darrer tràmit legal per a la reforma de la constitució espanyola, que permetia a l’illa de tenir un senador propi. I això és d’una “importància capital” per als veïns de l’illa, atès que era l’única que no elegia directament representant, tot i tenir consell insular propi. 

El senat espanyol és una cambra de representació territorial. Com que d’ençà del 2007, quan es va crear el Consell Insular de Formentera, no s’havia pogut elegir representant exclusiu, els formenterers s’han hagut de conformar compartint-lo amb Eivissa en una circumscripció conjunta. Ara mateix, de fet, la independent Neus Massanet és la senadora del grup Eivissa i Formentera al Senat i ha pogut exercir aquests últims mesos a la cambra alta en representació de Formentera. Massanet, en declaracions a VilaWeb, ho té clar: “Era una anomalia democràtica no poder tenir representant propi. Com a formenterers, volem poder defensar la nostra singularitat i és un dret que tenim igual que qualsevol altre ciutadà.”

Tot i poder compartir la candidatura amb els eivissencs fins ara, això no resolia ni de bon tros les necessitats dels habitants de Formentera. En primer lloc, tal com ja explicava el diputat de Més Vicenç Vidal al congrés quan es defensava el canvi constitutiu, una persona que no és de Formentera no pot defensar tan bé les reivindicacions pròpies com un formenterer. Massanet hi coincideix plenament i afegeix que “Formentera sempre s’ha deixat en segon pla”. 

De fet, compartint escó amb Eivissa, a Formentera li toca ocupar-lo el darrer any de legislatura. I això també implica una circumstància desafavoridora: si s’avancen eleccions, poca feina es pot fer. La senadora Massanet, també candidata de la coalició Gent per Formentera, el PSIB i Sumar –i amb el suport d’EU– a les eleccions vinents, recorda que ha passat unes altres legislatures. “Nosaltres aquí també tenim problemes, com la resta. És important que també els puguem reivindicar”, continua. Per ella, ja no és sols una qüestió simbòlica, sinó que també significa donar una participació directa a la seva illa.

Vox s’hi oposa i el PP aprofita l’avinentesa per blindar ‘Ibiza’

A l’extrema dreta no li ha semblat gens bé que Formentera pugui tenir senador, i per això ha lluitat en cos i ànima perquè no fos així. De tota manera, Vox no ha aconseguit el seu propòsit i la resta de partits van acabar avalant el canvi de norma.

Ara, no pas de franc. Perquè el PP –el candidat del qual no ha fet declaracions a aquest diari pel “dol nacional” arran de l’accident ferroviari d’Urda– ho va anar blocant. Si bé a les Illes semblava que la reivindicació era clara, la seu central a Madrid va presentar una esmena perquè a la redacció de la constitució espanyola figurés el terme ‘Ibiza’ en compte del topònim oficial Eivissa. El PSOE s’hi va abstenir, cosa que va permetre que prosperés. 

“És important que defensem també la nostra identitat, la nostra llengua pròpia. I que pensem que això ens ha de permetre de cohesionar l’illa, perquè aquí hi ha gent de tots els indrets del planeta”, exposa Massanet, per a qui el tema de la llengua és prioritari: “És important que la tenguem present. S’han de fer polítiques lingüístiques fortes perquè continuï viva.” 

Recorda com s’ha lluitat perquè al senat, per exemple, es pugui utilitzar el català, tal com passa al congrés, atès que només es deixa utilitzar en el ple durant el debat de les mocions. “La majoria absoluta del PP ho ha impedit. Llavors, no tens llibertat”, diu, subratllant la importància que canviïn les majories a les eleccions següents.

Formentera: triple insularitat

Més enllà de la llengua, Massanet posa l’accent en la importància de solucionar un problema geogràfic, que en el cas de Formentera és el de la triple insularitat. “No és un concepte abstracte”, recorda, sinó que es tradueix en costs més elevats per a viure-hi, en més dificultats de connexió, amb problemes per a cobrir plantilles i en desigualtats d’accés a serveis bàsics, entre més. I per això considera que tenir veu pròpia encara és més important: “S’ha de parlar dels preus dels desplaçaments, del transport de mercaderies, dels residus, de la millora de la qualitat de tots els serveis.” 

Una altra reivindicació fonamental és l’habitatge, potser la principal. És un problema estès a tot el país, però que a Formentera encara s’agreuja més. “Pel fet de viure a Formentera, l’habitatge ho condiciona pràcticament tot. Condiciona que els joves es puguin emancipar; que les famílies hi puguin continuar vivint; que els treballadors puguin acceptar una feina; que es puguin cobrir les plantilles de mestres, de sanitaris, de policies, de personal de l’administració… És molt complicat que hi hagi estabilitat”, apunta. 

De fet, explica que fa vint anys que viu a l’illa i, de totes les persones que va conèixer quan hi va arribar, n’hi queden poquíssimes. “Tenim un mercat molt tensionat per la pressió turística, per la compra especulativa de segones residències”, diu. I afegeix que no és sols una qüestió de mercat, sinó també de cohesió social i dels drets de les persones de poder quedar-se a viure a Formentera. 

Immigració

Un altre tema estrella d’aquesta campanya, marcada pel fort discurs del PP contra la població migrant del sud, és el de la immigració. “És un tema complex”, reconeix Massanet, atès que Formentera és un dels llocs d’arribada principals de la ruta algeriana, per la proximitat geogràfica amb el nord de l’Àfrica: “No es pot abordar amb simplificacions ni amb discursos que intentin de generar por o odi, tot són persones.” A Formentera, durant el 2026, hi han arribat prop de 3.500 persones en més de dues-centes embarcacions.

Per Massanet, és important combinar el control de les fronteres, la cooperació entre els països d’origen i de trànsit i la coordinació entre administracions, sempre respectant els drets humans i el dret internacional. Així, també considera que les forces de seguretat i els serveis de salvament han de disposar dels recursos necessaris, i les institucions responsables de l’acollida han de tenir capacitat per a atendre dignament les persones que hi arriben. 

“Sempre reclamaré la màxima implicació i els recursos de l’estat espanyol, però també hem d’exigir que cada administració assumeixi les competències que té i gestioni els recursos que té”, diu, recordant que els menors migrants són casos especialment vulnerables i les administracions locals són les que tenen l’obligació legal i humana de protegir-los. “Hem de parlar amb rigor, assumir les dificultats i cercar solucions compartides”, sentencia. 

Reivindicació històrica

La reivindicació d’un senador propi per a Formentera ve de lluny. Ja l’any 2004, el ple de l’ajuntament va aprovar per unanimitat demanar una reforma de la constitució espanyola que ho permetés. Cinc anys més tard, el ple del senat va instar el govern espanyol a promoure els canvis necessaris per a fer-ho possible. Aquesta demanda també va ser recollida al reglament orgànic del Consell de Formentera, aprovat el 2010, que reclamava al Parlament de les Illes la modificació de la llei de règim electoral o de la constitució espanyola.

Tot plegat va seguir el recorregut institucional els anys següents. El 2011, el Parlament de les Illes va aprovar una iniciativa per a instar a modificar la constitució espanyola. El 2017, el Consell de Formentera va recuperar la proposta en un ple. El 2018, Gent per Formentera la va tornar a presentar al parlament i va obtenir el suport unànime de totes les formacions polítiques. En aquell moment, la diputada Sílvia Tur ja avisava que el procés seria llarg. I així ha estat: fins a aquestes eleccions, Formentera no haurà pogut elegir un senador propi.