Per què creixen amb força les exportacions catalanes als EUA?

Les exportacions catalanes de béns han crescut d’un 1,3% en termes interanuals el primer semestre del 2026 i han assolit els 51.795 milions d’euros entre els mesos de gener i juny. D’aquesta manera, han tornat a encapçalar les exportacions de l’estat espanyol, amb el 25,8% del total venut a l’exterior. Sens dubte, un resultat en positiu és una bona notícia, ateses les dificultats existents en el comerç internacional, si bé alguns països europeus semblen haver-se redreçat un xic en aquest període. Però cal tenir en compte dues observacions prèvies a l’hora de fer comparacions entre períodes.

La primera és que la clau de l’evolució positiva de les vendes a l’exterior a l’estat espanyol resideix en el comportament dels productes energètics, les exportacions dels quals es van disparar d’un 27% el primer semestre (i d’un 53% al juny). En un context global marcat per la pujada dels preus de l’energia, la important capacitat de refinament de l’estat espanyol (tercer país d’Europa) exerceix un paper fonamental a l’hora de mantenir el dinamisme exportador. A Catalunya, la seva participació sobre el total exportat té un pes inferior que a la resta de l’estat.

I la segona és que aquesta evolució de les vendes a l’exterior s’ha d’analitzar tenint en compte que la comparació es produeix entre dos períodes marcats per circumstàncies excepcionals. Durant els primers mesos del 2025, una part del comerç mundial es va anticipar a l’expectativa de noves pujades aranzelàries, cosa que va comportar un avançament de les importacions que va elevar els intercanvis durant el primer trimestre. El 2026, les condicions han tornat a canviar. El conflicte a la zona del Llevant ha introduït nous elements d’incertesa.

Dit això, tornant a Catalunya, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, no ha dubtat a dir que “les dades confirmen la solidesa i el dinamisme de l’economia catalana, que ha sabut adaptar-se a les volatilitats produïdes per l’auge proteccionista impulsat pels Estats Units, amb un sector exportador que ha obert nous mercats”. Què voleu que us digui? Em sona molt a frase feta i, de fet, aprofito l’avinentesa per a comentar que la informació d’aquest mes sobre les dades de Catalunya ha estat molt minsa i que aquesta frase és l’única valoració que ha fet pública la Generalitat sobre la qüestió. Em sembla molt poc, francament, en un període tan delicat en el comerç exterior.

De totes maneres, el conseller esmenta un punt, encara que sigui de passada, que em sembla crucial. Es tracta dels EUA, un gran mercat, interessant per a moltíssimes empreses, però cada vegada més complicat per les caòtiques raons imposades dins el país i a tot arreu pel seu president, que tots coneixem.

Resulta que, abans-d’ahir, l’Associació de les Empreses Industrials Internacionalitzades (AMEC) feia pública una nota valorant les exportacions catalanes i espanyoles del primer semestre. I un dels punts de referència que analitzava era el diferencial entre l’evolució de les empreses a Catalunya i la resta de l’estat espanyol.

Segons l’estudi, “Catalunya presenta un comportament diferencial en alguns dels mercats més condicionats per la incertesa internacional”. El cas més destacat és el dels EUA. El primer semestre, les exportacions catalanes al mercat nord-americà van créixer d’un 8% i, en canvi, les del conjunt d’Espanya van retrocedir d’un -1,3%. Una de les claus d’aquest comportament es troba en l’especialització industrial de les exportacions catalanes als EUA.

Explica que “els béns d’equipament representen aproximadament una quarta part de les vendes catalanes a aquest mercat i registren un fort dinamisme durant els primers mesos del 2026”. L’evolució durant l’any mostra, a més, una capacitat de recuperació elevada. Les exportacions catalanes de béns d’equipament als EUA van créixer prop d’un 39% durant el primer trimestre i, després d’una moderació a l’abril (+8,4%), al juny han tornat a accelerar amb força (+26,4%) i ja acumulen un creixement del 18,8% el primer semestre.

“El comportament manifestat als Estats Units mostra la capacitat de la indústria catalana d’adaptar-se quan les condicions del mercat s’estabilitzen. Els béns d’equipament tenen una presència important en aquest mercat i hi responen amb molta rapidesa. És un senyal positiu, encara que haurem de comprovar durant els mesos vinents si aquesta recuperació es consolida”, diu Joan Tristany, director general d’AMEC.

Li pregunto quina és la clau d’aquest creixement sorprenent. Em respon: “La política aranzelària nord-americana afavoreix una aposta més gran per la producció pròpia i una dependència més baixa de les importacions. Així doncs, per a produir més i localment, les empreses necessiten invertir en equipament. Hem de tenir en compte que els béns d’equipament se situen al principi de la cadena productiva, és a dir, són la maquinària i els equipaments que permeten de produir posteriorment uns altres béns. A més, parlem sovint de maquinària especialitzada, per a la qual no sempre hi ha alternatives equivalents al mercat local, cosa que limita la possibilitat de trobar-ne substitucions. En aquest sentit, nosaltres tenim una indústria ben posicionada al mercat nord-americà, sobretot en àmbits com la maquinària per a l’embalatge i per a la indústria alimentària, que poden trobar bones oportunitats en aquest context.”

Un altre exemple que recorda l’estudi és el del Llevant. A l’afectació directa del conflicte sobre l’activitat comercial, s’hi afegeix el risc associat a les rutes de transport i a l’evolució dels preus energètics. Catalunya també presenta una resistència més elevada en aquest mercat, tot i que la situació continua essent clarament negativa. Les exportacions catalanes a la regió han disminuït d’un -12,9% el primer semestre, una caiguda inferior, amb tot, al -19% registrat al conjunt de l’estat.

El comportament no permet de parlar d’una evolució positiva de la regió, però sí de més capacitat per a mantenir posicions en un mercat especialment afectat per la inestabilitat geopolítica. “En mercats sotmesos a una disrupció tan forta, cal fixar la mirada a mantenir posicions i no tant a créixer”, argumenta l’estudi. En realitat, les empreses catalanes tenen una presència diversificada al Llevant que els permet de resistir millor la contracció actual. “Cal esperar que, quan es recuperin unes regles del joc més estables, aquesta capacitat d’adaptació serà important per a tornar-hi a créixer.”

Finalment, respecte dels mesos vinents, l’AMEC espera un segon semestre de creixement moderat i considera prioritari recuperar la diversificació geogràfica de les empreses. El director general m’especifica: “Esperem un creixement moderat perquè el primer semestre ha demostrat que les exportacions són capaces de mantenir-se en positiu malgrat un context geopolític molt complex. Si durant els mesos vinents la situació es manté en termes semblants, esperem també una evolució semblant de les exportacions. Aquesta situació podria millorar si es redueix la tensió al Llevant, que faria que es normalitzessin els fluxos comercials a la zona i que disminuís la pressió sobre els costs de transport.”

Esperem que la previsió sigui encertada i que les exportacions catalanes mantinguin la resta de l’any una evolució positiva, com al primer semestre. En principi, no sembla fàcil.