El rebuig a Trump porta el Partit Demòcrata a una victòria històrica als Estats Units

Els votants dels Estats Units han castigat durament el president Donald Trump en les eleccions de mitjan mandat. Els demòcrates han guanyat el control de la Cambra de Representants, amb la que podria ser la majoria més àmplia en gairebé dues dècades. NBC calcula que la majoria rondarà els 248 escons, molt per sobre dels 218 necessaris, tot i que la xifra encara pot variar uns quants escons.

El control del Senat continua obert, però tot indica que els demòcrates podrien aconseguir-ho, en el que seria la gran sorpresa de la nit. La CBS indica que els demòcrates han guanyat quatre dels llocs clau en disputa, amb canvis de mans a Carolina del Nord i Carolina del Sud, i que ara els en calen dos més, a més de mantenir Michigan, per obtenir la majoria. A Carolina del Nord, l’exgovernador Roy Cooper ha guanyat l’escó que deixa vacant el republicà Thom Tillis. A Carolina del Sud, Annie Andrews ha derrotat el senador republicà en exercici. Els escons de Maine, Iowa i Michigan continuen sense resoldre’s. Els demòcrates necessiten un guany net de quatre escons per assolir la majoria a la cambra alta.

Els demòcrates també han retingut escons que defensaven. El senador Jon Ossoff ha guanyat la reelecció a Geòrgia, i Chris Pappas s’ha imposat a l’exsenador republicà John Sununu a Nou Hampshire. Pappas serà el primer home obertament gai elegit al Senat.

A Geòrgia hi ha hagut un altre resultat històric. Keisha Lance Bottoms ha guanyat la governació i serà la primera dona afroamericana elegida governadora de l’estat.

Els sondeigs a peu d’urna reflecteixen el desgast del president. Mostren que Trump podria assolir el pitjor índex d’aprovació d’un president en unes eleccions de mitjan mandat, un 38%. Els resultats condicionaran els dos darrers anys del seu mandat i són també una lectura de la satisfacció dels votants amb la primera meitat.

Amb la Cambra en mans de l’oposició, Trump trobarà límits a l’acció de govern. La majoria demòcrata amenaça les prioritats legislatives del president i obre la porta a investigacions de l’administració. Fins ara, amb el Congrés controlat pels republicans, el president ha posat a prova els límits dels seus poders executius amb el desmantellament d’agències, aranzels imposats unilateralment i la retenció de fons aprovats pel Congrés.