Avançament editorial: ‘Obretes morals’, de Giacomo Leopardi

Aquesta setmana arriba a les llibreries Obretes morals, de Giacomo Leopardi (Adesiara). Leopardi va començar a escriure l’obra l’any 1824, a partir de les reflexions filosòfiques que abocava en el Zibaldone sobre la condició de les persones en el si d’una natura i un univers essencialment indiferents al destí dels homes.

Explica l’editor i propietari d’Adesiara, Jordi Raventós:

“Aquest és un llibre de títol volgudament capciós: les Obretes morals, de Giacomo Leopardi. En efecte, crec que aquest llibre no té gaire de ‘obretes’, sinó que és una grandíssima obra amb tots els ets i uts, si bé amb el diminutiu l’autor fa una referència irònica a la decadència de la societat del seu temps. I tampoc no té gaire de moral, si més no tal com entenem avui dia el terme ‘moral’, perquè el mateix Leopardi afirmava, en un altre escrit de la mateixa època, ‘la quasi universal extinció o atròfia de les creences sobre les quals es basaven els principis morals’, afirmació que ja deixa entreveure, poc o molt, la modernitat del llibre, malgrat els dos segles que fa que el va escriure.

Giacomo Leopardi (Recanati, 1798 ‒ Nàpols, 1837), poeta, filòsof i filòleg, és la figura més important del romanticisme italià. Nascut en el si d’una família noble en decadència, va refugiar-se en els llibres i, de manera autodidàctica, va aprendre grec, llatí, hebreu i diverses llengües modernes, a més de devorar l’extensa biblioteca paterna. I, a més dels Canti, el seu recull poètic més famós, i el monumental Zibaldone di pensieri, un diari intel·lectual de més de 4.000 pàgines, ens va deixar aquestes delicioses Obretes morals, que ara presentem en traducció catalana gràcies a la lloable tasca de Rossend Arqués Corominas, que també signa l’excel·lent introducció que acompanya el volum.

Leopardi vol desmentir en aquestes ‘obretes’ la concepció optimista del pensament il·lustrat, és a dir, la idea del progrés de la humanitat o la il·lusió que la felicitat és a l’abast de tothom, entre moltes altres màximes tan repetides que el comú de la gent s’empassa a ulls clucs. Però no hi trobareu en absolut cap tractat de moral, sinó sovint proses breus i diàlegs a la manera dels de Llucià de Samòsata (el gran ‘humorista’ de l’antiguitat) per mitjà dels quals l’autor analitza i descriu, no sense una elevada dosi de plasenteria, el drama de la humanitat del seu temps i, és clar, també del nostre, perquè hi ha coses que no canvien mai.

Estem, en definitiva, davant d’un dels grans autors de la literatura universal; estem davant d’una obra extraordinària, que per als lectors mínimament lletrats pot resultar tan divertida com de vegades contundent. Ho rebla el professor Arqués en un passatge de la introducció: ‘Hi conflueixen els pensaments més profunds i les frases d’efecte més fulminant, la meditació sobre la mort i la persistència del desig, els límits i l’infinit, els temps tràgics i la suspensió momentània del temps tràgic, la feixuguesa i la comicitat extremes.’ Llegiu Leopardi i no us en penedireu.”