El govern francès anuncia concessions als estudiants, que diuen de continuar les mobilitzacions

El govern francès ha anunciat un paquet de mesures per mirar de posar fi a les protestes estudiantils que sacsegen l’estat francès de fa setmanes. L’executiu de Sébastien Lecornu proposa de reformar el sistema d’accés a la universitat, crear 15.000 places noves en l’ensenyament superior i destinar 5.000 milions d’euros a renovar centres educatius. Les organitzacions estudiantils han rebut favorablement les concessions, però consideren que són insuficients i han fet una crida a mantenir les mobilitzacions fins que no hi hagi garanties sobre l’aplicació de les reformes.

“Arribarem fins al final perquè encara no és del tot satisfactori”, ha declarat Louis Letoublon, vice-president de l’organització Les Lycéens, després de reunir-se amb Lecornu a la seu de Matignon, a París. Per la seva banda, Nathanaël Combay, president del consell de Renouveau Lycéen, ha reclamat “resultats concrets”. Els representants estudiantils consideren que les propostes són un primer pas, però critiquen que encara no se n’hagin concretat ni el calendari ni els mecanismes d’aplicació.

La reunió s’ha fet després d’haver anunciat el president francès, Emmanuel Macron, aquest matí, des de Marsella, mesures contundents per respondre a les reivindicacions dels estudiants, que ha qualificat de legítimes. Les propostes han de ser concretades pels ministres d’Educació, Édouard Geffray, i d’Ensenyament Superior, Philippe Baptiste.

La reforma de Parcoursup, una de les principals concessions

Una de les mesures més destacades és la possible substitució de Parcoursup, la plataforma que regula l’accés a l’ensenyament superior a l’estat francès. Implantada el 2018, ha rebut nombroses crítiques d’estudiants i professors per la manca de transparència dels criteris de selecció i les desigualtats que, segons els detractors, genera entre els aspirants.

El govern estudia una reforma profunda del sistema, que podria arribar a comportar la substitució de la plataforma actual. Ara com ara, però, no s’ha concretat quin mecanisme la substituiria ni quan es faria efectiva la modificació.

L’executiu també proposa de crear 15.000 places noves en l’ensenyament superior per respondre a la demanda creixent i reduir la massificació. Una altra de les mesures anunciades és un pla de renovació d’infrastructures educatives dotat amb 5.000 milions d’euros, dels quals 1.000 milions es destinarien a les universitats fins el 2031 i els 4.000 milions restants es canalitzarien mitjançant préstecs per a renovar instituts. El govern també estudia la possibilitat d’actualitzar les beques dels estudiants d’acord amb la inflació, una reivindicació de les organitzacions juvenils davant l’augment del cost de la vida.

L’Assemblea francesa debatrà les reformes, però no les votarà

En paral·lel, el govern ha anunciat que l’Assemblea francesa debatrà dimecres, 28 d’octubre, el futur del sistema d’accés a l’ensenyament superior. La sessió començarà a les 17.00, a petició de Lecornu, però no hi haurà cap votació posterior.

El debat es farà d’acord amb l’article 50.1 de la constitució francesa, que permet al govern de sotmetre una qüestió a discussió parlamentària sense comprometre la seva responsabilitat. Tot i que el procediment també permet una votació, l’executiu ha decidit de no convocar-la. La decisió ha suscitat les crítiques de la França Insubmisa (LFI), que considera insuficient una discussió sense cap pronunciament dels diputats. El coordinador general de la formació, Manuel Bompard, ha reclamat que el debat vagi seguit d’una votació, tal com permet la constitució. Segons que ha denunciat, parlar de Parcoursup sense votar-ne cap reforma no seria sinó un nou intent d’enganyar els estudiants.

La formació considera que el govern prova de guanyar temps i rebaixar la pressió de les mobilitzacions sense adquirir compromisos ferms. LFI defensa la supressió de Parcoursup, mentre que l’executiu preveu una reforma progressiva durant el 2027 i la substitució del sistema el 2028.

Més d’un mes de protestes

Les mobilitzacions estudiantils van començar a mitjan setembre i s’han estès progressivament a centres educatius de tot l’estat francès. Els estudiants denuncien la manca de professors, la massificació de les aules, el deteriorament dels edificis i les dificultats per a accedir als estudis superiors. Les protestes s’han traduït en manifestacions, vagues i blocatges d’instituts, i han coincidit amb les mobilitzacions més àmplies contra l’encariment de la vida.

La tensió es va agreujar el 17 d’octubre, quan les manifestacions van acabar amb enfrontaments amb la policia, incendis, saqueigs i atacs contra edificis públics. Les actuacions policíaques també han estat objecte de crítiques, especialment per l’ús d’armes que han causat ferides greus a adolescents. Dissabte passat, 24 d’octubre, es van tornar a fer manifestacions multitudinàries. Segons les autoritats franceses, van participar-hi més de 400.000 persones, mentre que els organitzadors van elevar la xifra a prop de 800.000.

Per mirar de respondre al malestar, el govern també proposa de limitar a 28 alumnes les classes en el primer curs dels tres que formen el batxillerat francès. La mesura s’aplicaria inicialment, el 2027, als centres amb més dificultats socials i s’estendria a la resta el 2028. També es preveu de reforçar les plantilles docents amb 500 llocs de feina addicionals. Les concessions anunciades avui representen un intent de l’executiu de rebaixar la tensió després de més d’un mes de mobilitzacions. Tanmateix, les organitzacions estudiantils mantenen la pressió perquè les promeses es tradueixin en reformes efectives i recursos pressupostaris.