Una caixa plena de records i 234 llums: l’homenatge de Paiporta a les víctimes de la gota freda

Paiporta ha acollit aquest vespre un emotiu homenatge a les 234 víctimes de la gota freda del 29 d’octubre de 2024, amb un acte de memòria, reivindicació i esperança al barranc que travessa el municipi. Sota el nom de La caixa de la memòria, l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024 ha organitzat una cerimònia que ha culminat amb l’encesa de 234 llanternes, una per cadascuna de les persones mortes, i el desplegament d’una pancarta amb els lemes “I ara alcem la veu per qui ja no pot alçar-la” i “Dignitat”.

L’homenatge ha volgut transformar un espai associat a la tragèdia en un símbol de vida i de compromís amb el futur. La presidenta de l’associació, Mariló Gradolí, ha reivindicat la necessitat de recuperar la relació amb el barranc i d’aprendre a conviure amb el territori. “El barranc no és el nostre enemic. L’aigua tampoc. Formen part del territori que habitem”, ha afirmat. Gradolí també ha posat el focus en les decisions humanes que han alterat el territori. “El que ens posa en perill és no entendre’l, ocupar els seus espais, alterar els seus cursos, no respectar els seus camins”, ha advertit. En aquest sentit, ha reclamat polítiques de prevenció, planificació i responsabilitat perquè una tragèdia com la del 2024 no es torni a repetir.

Una caixa per deixar arrere la por, però no el record

L’element central de l’acte ha estat una caixa en què els participants han dipositat dos objectes: un que representava allò que havien viscut durant la gota freda i un altre que simbolitzava els seus desitjos per al futur. La iniciativa ha reunit una quinzena de representants d’associacions i col·lectius dels municipis afectats, procedents d’àmbits com el comerç, l’agricultura, l’educació, l’habitatge, la salut mental, la cultura, l’esport i el moviment veïnal. Segons Gradolí, el ritual ha volgut deixar arrere la por, la impotència, el silenci i la resignació, però sense oblidar els noms i les històries de les víctimes. “Que esta memòria siga llavor, arrel i compromís amb el futur”, ha expressat.

L’acte ha començat amb la dansa de la Memòria, una peça creada pel coreògraf Miguel Horacio i interpretada pels ballarins Marcos Usó i Helena Enguídanos, que han acompanyat la caixa fins a la passarel·la situada damunt del barranc.

A continuació, el periodista i presentador Joan Espinosa ha conduït un relat sonor que ha reconstruït la jornada del 29 d’octubre de 2024 a partir de les experiències dels veïns. Hi han participat Marc Poveda Izquierdo, familiar d’una víctima de la residència de Paiporta; Lidia Labiòs, psicòloga forense de Benetússer, i Francisco José Vallés Morán, professor de la Universitat de València.

La narració s’ha acompanyat de projeccions sobre el barranc i d’actuacions musicals de la Jove Orquestra de Paiporta, Titana i Auxili.

L’ES-Alert de les 20.11 torna a ressonar a Paiporta

Un dels moments més significatius de l’homenatge ha arribat a les 20.11, quan s’ha reproduït el so de l’avís d’emergència ES-Alert que la Generalitat Valenciana va enviar als telèfons mòbils el dia de la catàstrofe. El record d’aquell moment ha donat pas a un nou relat sonor, aquesta vegada centrat en els desitjos de futur i les reivindicacions dels afectats. El tram final de la cerimònia ha estat protagonitzat per Toñi García i Mari Ángeles Martínez, familiars de víctimes i membres de l’associació, que han estat les últimes a introduir els seus objectes en la caixa i les encarregades de baixar-la al barranc. El gest ha simbolitzat la voluntat de deixar arrere la por i la impotència, sense renunciar a la memòria de les persones mortes.

Finalment, s’han encès 234 llanternes i els familiars han desplegat la pancarta. L’homenatge ha acabat amb les cançons “Lladres de sobretaula” i “Que tingues sort”, de Bertomeu.

La iniciativa, organitzada amb la col·laboració de l’Ajuntament de Paiporta, la Universitat de València i la Fundació Horta Sud, ha volgut reivindicar que recordar les víctimes també implica comprendre què va passar, respectar el territori i exigir les mesures necessàries perquè una tragèdia semblant no es repeteixi.