El congrés espanyol refusa el decret llei sobre els “lobbies” amb els vots en contra de Junts, PP i Vox

El congrés espanyol ha refusat avui, amb 179 vots en contra, 155 a favor i 12 abstencions, el reial decret llei del govern espanyol que pretenia regular l’activitat dels grups d’interès i establir un registre estatal, públic i obligatori dels anomenats ‘lobbies’. El text ha rebut el suport del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, BNG i CC, mentre que PP, Vox i Junts hi han votat en contra. El PNB s’ha abstingut.

El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha lamentat el refús de la dreta i ha afirmat que impedeix que prosperi un text pactat amb el sector, del qual depèn l’arribada de fons europeus. “És incomprensible”, ha assegurat, que “l’oposició no vulgui aprovar un projecte que eleva els controls sobre el govern”.

Derogació del decret i conseqüències sobre els fons europeus

Amb aquesta decisió, queda sense efecte el reial decret llei aprovat pel consell de ministres el 25 d’agost. López ha remarcat que el text era fruit de dos anys de negociacions i que la derogació pot afectar els fons europeus, ja que la regulació dels ‘lobbies’ estava vinculada al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

“Si en el futur algú pregunta per què no hi ha una llei de lobbies, la resposta és senzilla: perquè la dreta no vol, perquè era difícil oposar-se a la llei, tret que hi hagi motius foscos”, ha dit el ministre.

Debat sobre el paper dels sindicats

El paper dels sindicats ha generat dubtes a Sumar i ERC. Aina Vidal i Gerardo Pisarello, dels comuns, s’han abstingut, mentre que la resta del grup ha votat a favor. Denuncien que la llei equiparava els agents socials als grups d’interès, malgrat la funció reconeguda per la constitució espanyola.

Durant el debat, Carlos Martín (Sumar) ha dit que la regulació dels ‘lobbies’ serveix per impedir que l’interès general se subordini a interessos particulars, però ha criticat que el text “comet l’error gravíssim d’incloure els agents socials com a grup d’interès”. “És un despropòsit no protegir la seva tasca constitucional”, ha advertit.

ERC ha donat suport al text, tot i el malestar expressat pel diputat Francesc-Marc Álvaro, que ha dit que el decret “és incomplet” i “amb prou feines aborda el paper dels sindicats”. “Votarem que sí, però ho fem amb poca alegria”, ha dit.

Junts ha votat en contra. Josep Pagès ha refusat la pressió del ministre i ha assegurat que la llei respon als interessos “dels grans lobbies i empreses de l’IBEX 35, però no a les necessitats de pimes, cooperatives, entitats i associacions sense ànim de lucre a Catalunya”. Segons Junts, la llei introdueix càrregues burocràtiques que agrupacions i pimes no poden assumir, i això beneficia els grans grups. “Hi surten guanyant les grans empreses que dediquen milions d’euros a influir”, ha dit Pagès.

El contingut del decret llei tombat

El decret volia crear un registre estatal de grups d’interès, públic i gratuït, gestionat pel consell de transparència i bon govern, i obligar empreses i administracions a deixar constància de les reunions, campanyes, documentació intercanviada i intermediaris entre associacions o ‘think tanks’ i l’administració general de l’estat.

Els empleats públics haurien quedat obligats a publicar al portal de transparència, en el termini màxim d’un mes, les reunions i contactes amb grups d’interès, i la mesura s’acompanyava d’un règim sancionador pels incompliments de les empreses i treballadors públics.

També es preveia l’anomenada “empremta normativa”, amb què es volia deixar constància de quins grups d’interès havien participat en l’elaboració d’una norma, amb quins responsables públics s’havien reunit i quina documentació havien lliurat.