Els aliments frescs pugen d’un 6,4% a l’octubre

Els preus no volen descansar. Aquest octubre, han tornat a pujar amb força a Catalunya, fins a situar-se a tocar del 5%, un nivell que cal considerar alt, i que no s’assolia d’ençà del febrer del 2023. La sorpresa més positiva és el relatiu bon comportament que han tingut, fins ara, els aliments en general, gràcies als elaborats; i més enllà dels combustibles i l’electricitat, sembla que la pressió del turisme va forçant la velocitat en aquells serveis en què més intervé de manera directa, com l’hoteleria.

L’explicació que aporta l’Idescat, com sempre, és mínima. Textualment, diu que l’índex de preus de consum (IPC) augmenta d’un 4,8% interanual a Catalunya l’octubre del 2026. Tots els grups presenten taxes de variació positives. Els grups més inflacionistes són el transport (8,9%) i l’habitatge (6,9%), juntament amb restaurants i serveis d’allotjament (5,3%). En aquest mateix període, la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) és del 3,3% i la no subjacent (aliments no elaborats i productes energètics) és del 13,6%. I això és tot.

Caldria afegir que l’octubre representa una pujada de tres dècimes, tant en l’índex general com en el subjacent, respecte del mes anterior. Malgrat aquesta pujada, encara ens mantenim una dècima per sota de l’índex de preus estatal (4,9%). Però ens hem allunyat de la mitjana dels països de la zona euro, que han pujat al 4% interanual, això sí, amb diferències substancials entre els més grans. Del 2,8% i el 3,8% d’Alemanya i França, respectivament, al 5,6% d’Itàlia.

També s’hi podria afegir que els ritmes sectorials assolits per l’IPC català ens situen, en el cas dels transports (gasoil i benzina), en el 8,9%, que és el punt més alt d’ençà del setembre del 2022; i en el lleure, en l’octubre del 2023 (4,9%). En el cas dels aliments, aniríem al mateix ritme de creixement que l’agost del 2024 (3%), i quant a la llar (electricitat i gas), al 6,9%, com el febrer de l’any passat. Fixeu-vos que parlem de ritmes de creixement. Això vol dir la velocitat d’alça que es va acumulant, per tant, no vol dir que en el lleure, per exemple, els preus siguin els mateixos que l’octubre del 2023. Vol dir que creixen al mateix ritme que llavors, que és molt diferent.

Aquestes diferències en els increments sectorials fan que el model d’inflació actual sigui molt diferent de l’anterior, ocasionat per la guerra d’Ucraïna. En primer lloc, perquè l’IPC general va sobrepassar el 10% l’estiu del 2022, és a dir, més del doble actual. L’altra gran diferència és l’evolució dels aliments. Llavors van estar-se catorze mesos per sobre del 10%, amb un pic de gairebé el 15% el març del 2023. Per això, el comportament actual dels preus alimentaris és una sorpresa relativament positiva. De totes maneres, cal destacar la diferència que hi ha entre els aliments elaborats i els frescs. Els primers creixen a un ritme interanual de l’1,4% i els segons, del 6,4%. És important tenir en compte aquest punt.

Amb dades a escala estatal, l’INE destaca que, entre els grups amb influència positiva a l’IPC del mes, hi ha l’habitatge, la taxa anual del qual va augmentar de quatre dècimes, fins al 7,6%, a causa, sobretot, de la pujada del gas. També esmenta les activitats recreatives, esport i cultura, la taxa anual de la qual va augmentar cinc dècimes, fins al 4,1%. Aquest comportament es va deure als preus dels paquets turístics, que van baixar en un grau més baix que no ho havien fet l’octubre de l’any passat.

Caldria insistir que hi ha alguns preus d’aliments frescs que creixen molt de pressa, com ara les hortalisses (d’un 20% interanual), els llegums (d’un 14,5%) o la fruita fresca (d’un 11%). Sense oblidar els ous o les patates (entre el 6% i el 7%). La por és que la repercussió de l’augment dels costs dels combustibles i dels fertilitzants es vagi ajornant i que més endavant tinguem una sorpresa.

En realitat, hi ha una dada que em fa sospitar que això acabi passant. És el càlcul que fa cada mes la COAG quan compara els preus pagats al productor i els preus de venda en el supermercat. Aquesta diferència la converteixen amb un índex, anomenat IPOD. Si l’IPOD creix, vol dir que la diferència de preus és més gran, és a dir, que els intermediaris afegeixen més marge. Els transportistes segur que ja ho han fet. I caldria veure què han fet amb els seus els majoristes i els supermercats.

Doncs bé, l’IPOD agrícola, de març ençà, ha pujat molt, del 3,56 al 4,54. Això vol dir que el preu que paguem nosaltres a la botiga avui és 4,54 vegades el que es paga al productor, mentre que abans del març la diferència era molt menor. En l’IPOD ramader, en canvi, la diferència de març ençà és mínima, i ha passat del 3,20 al 3,22, sobretot, per la baixada en els diferencials dels preus del pollastre i del porc.

La PIMEC recordava en una nota d’aquest matí que les rebaixes fiscals continuaven contenint una part important de l’encariment de la vida. I fa el càlcul de quant representa això per a les nostres butxaques. “L’IPC a impostos constants, que elimina l’efecte directe dels canvis en els impostos sobre el consum, se situa en el 5,6%, set dècimes per sobre de la taxa general, mentre que al setembre la diferència era de cinc.” I fa un pas més. “En els carburants i combustibles, l’encariment interanual seria del 39,7% a impostos constants, davant el 26,6% registrat. La gasolina s’ha encarit d’un 21% i el gasoil, d’un 34,9%. Com que tots dos superen el llindar del 15% que fixa la clàusula de salvaguarda del reial decret llei 25/2026, el govern ha confirmat que la rebaixa de 20 cèntims per litre es mantindrà al desembre, en lloc de baixar a 13. Totes les rebaixes dels carburants, incloses les del gasoil, s’acaben el 31 de desembre.”

De moment, les previsions d’inflació continuen subjectes a una gran incertesa pel conflicte a l’Iran i per les mesures fiscals adoptades pel govern espanyol. Segons que estimen els analistes de Funcas, la taxa d’inflació esperada per al novembre i el desembre continua essent del 4,6%, amb una mitjana anual del 3,7% enguany. Amb el benentès que les previsions d’inflació condicionen aquesta moderació al fet que es mantingui la recent baixada del petroli i els carburants. El cru va començar a abaratir-se a començament de novembre, quan va transcendir un possible esborrany d’acord de pau entre els Estats Units i l’Iran. Veurem si aquesta vegada és veritat. El fet és que la fortalesa de Trump pot haver canviat molt d’ençà de les últimes eleccions. Ja ho veurem.

Finalment, atès que el novembre és el mes que es pren de referència per a les pensions, la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyola, Elma Saiz, ha explicat avui que el consell de ministres havia adoptat un acord per a la tramitació urgent del reial decret per a mantenir el poder adquisitiu de les pensions. A aquest pas, el seguirà, les setmanes vinents, l’aprovació del text per a garantir que les nòmines dels pensionistes s’incrementin l’1 de gener. “Les pensions pujaran entre el 3% i el 4%”, ha avançat. Aquesta xifra lliga amb el 3,7% que ha previst Funcas. Ja tenim, doncs, una idea força ajustada de quin serà l’augment de les pensions contributives per al 2027.