Rècord de matriculacions de cotxes elèctrics als Països Catalans

Les matriculacions de cotxes elèctrics han crescut fortament al país aquest darrer mes. Segons les dades publicades per la Direcció General de Trànsit (DGT) espanyola, el setembre ha estat un mes rècord als Països Catalans, amb gairebé un quart (24%) de tots els turismes matriculats elèctrics. És una forta pujada en relació amb els mesos precedents i en línia amb la resta d’Europa. Les dades per comarques mostren que n’hi ha un nombre significatiu amb xifres encara superiors. A l’Alt Urgell i al Priorat les vendes d’elèctrics van fins i tot superar el 50%. Al País Valencià, les comarques de la Vall d’Albaida, la Foia de Bunyol, el Camp de Túria, l’Alt Palància i els Ports superen el 40%. Tornant al Principat, la Plana de Lleida destaca en el grau d’electrificació: a les Garrigues i al Pla d’Urgell les matriculacions superen el 40%. I la Llitera, la Noguera, l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà passen del 30%. Però, tot i la millora de les xifres als Països Catalans, quina és la situació en comparació amb la resta del món? Som en una bona posició, o continuem endarrerits? Tot seguit us en donem el context.

Els capdavanters mundials en electrificació, els països nòrdics

Fins ara la quota de vendes de cotxes elèctrics era objecte d’interès per a analistes i experts en automoció. Tanmateix, actualment l’atenció internacional se centra com més va més en aquestes dades, perquè amb la crisi energètica derivada del tall de l’estret d’Ormuz i la guerra d’Ucraïna és cabdal per a molts països reduir ràpidament la importació de petroli. Augmentar la flota de cotxes elèctrics a escala de país és la millor opció per a reduir la dependència del petroli i guanyar seguretat energètica. Atesa la importància, fa pocs dies Ember, el laboratori d’idees britànic sobre energia, una de les màximes referències internacionals, ha presentat una web que seguirà mensualment l’evolució de les vendes de cotxes elèctrics arreu del món.

La web constata que els països escandinaus són capdavanters mundials en l’electrificació del transport per carretera. S’hi destaca Noruega, que al setembre va arribar a un 98,8% de quota de venda de cotxes cent per cent elèctrics; i Dinamarca, amb un 89% global, que en el cas de les famílies arriba al 97%. Aquestes xifres empetiteixen els valors dels Països Catalans –i de qualsevol altre país. Però no hi han arribat pas per casualitat, a aquests valors, sinó que són fruit d’un seguit de polítiques públiques encertades. Això també serveix per a explicar per què al nostre país les xifres són comparativament tan baixes: aquí no s’han implantat aquesta mena de mesures.

La principal eina que han aplicat Noruega i Dinamarca ha estat eliminar, primer, i reduir, després, l’impost de matriculació. Un impost que, segons la potència del cotxe, pot duplicar-ne i, fins i tot, triplicar-ne el preu de venda al públic. Això ha fet que el preu d’un cotxe elèctric acabi resultant significativament més baix que el d’un de combustió. Sempre ha restat clar que aquesta reducció seria delimitada en el temps i que s’acabaria eliminant completament. Fins ara s’ha anat reduint a mesura que augmentava la venda de cotxes elèctrics, que els consumidors es familiaritzaven amb aquesta nova tecnologia i que s’adonaven que són vehicles millors i, sobretot, que impliquen un gran estalvi en combustible i manteniment.

No ha estat pas l’única política aplicada. També s’ha reduït l’IVA dels cotxes elèctrics i s’han apujat els imposts als vehicles de combustió per la contaminació que causen. Els cotxes elèctrics també han disposat de peatges gratuïts o rebaixats i descomptes en aparcaments i en ferris; han pogut circular pels carrils bus i han tingut avantatges fiscals en la recàrrega, amb la devolució de l’impost de l’electricitat. Cal afegir-hi encara el desenvolupament d’una infrastructura de recàrrega àmplia. I el fet més important: són mesures que s’han mantingut durant anys. Al nostre país, en comparació, no hem vist mai aplicar aquest conjunt de polítiques, i quan se n’han aplicades aïlladament, s’ha fet durant poc temps i s’han començat a retirar abans que les xifres de vendes de cotxes elèctrics fossin significatives. El resultat és la diferència en la quota de vendes i tot allò que implica en l’economia del país: segons Ember, gràcies a la flota de vehicles elèctrics en circulació a Noruega (un milió) s’evita el consum de 6,2 milions de barrils de petroli cada any, amb un estalvi d’uns 620 milions. Dinamarca, amb 700.000 cotxes elèctrics en circulació, té unes xifres d’estalvi molt semblants.

Islàndia, amb el 51% de les vendes d’automòbils cent per cent elèctrics, Finlàndia (48%) i Suècia (41%) també se situen a l’avantguarda mundial en l’electrificació del transport. Els Països Catalans, globalment, tenen unes xifres molt inferiors, però, com hem vist, algunes comarques ja arriben a aquests valors, i això és un bon senyal.

Els països en desenvolupament també s’electrifiquen acceleradament

La intensa electrificació de les vendes de cotxes no és un fenomen exclusiu ni d’Europa ni dels països més rics. De fet, Hong Kong és el segon territori analitzat per Ember amb un grau més alt de vendes d’elèctrics durant l’últim any: el 90%. Però sorprèn encara més la quarta posició: el Nepal, que al setembre va arribar al 82%. Novament, hi veiem en la reducció d’imposts la clau de tot plegat. El Nepal no té pas una indústria automobilística potent i la majoria dels vehicles són d’importació, cosa que vol dir aranzels i imposts associats. Per això un cotxe de combustió pot gairebé doblar el preu, mentre que, en comparació, el preu d’un cotxe elèctric puja del 25%, de manera que esdevé significativament més bé de preu. Aquesta política de reducció d’imposts també és limitada en el temps, amb la funció principal d’aprofitar l’abundant electricitat produïda als embassaments del país, disminuir la importació de gasolina que ve de l’Índia i rebaixar la greu contaminació a les ciutats.

Singapur és una altra sorpresa per a un lector occidental. La xifres de vendes de cotxes elèctrics d’aquests darrers mesos hi atenyen el 60% i el 70%. Sense allunyar-se’n gaire, el Vietnam també és un país capdavanter, amb valors que oscil·len entre el 50% i el 60%. Un aspecte clau en tots aquests països és la proximitat amb la Xina, que pot exportar un gran nombre de cotxes elèctrics fàcilment i cobrir la gran demanda derivada de la crisi energètica amb els excedents de les fàbriques.

Una altra sorpresa internacional és la de l’Uruguai, que al setembre va arribar a un 60% de vendes elèctriques, de manera que va doblar la xifra del gener. És el país que ha fet més ràpidament la transició a la mobilitat elèctrica fins ara, a una velocitat superior a la de Noruega i Dinamarca. Com en els casos anteriors, a l’Uruguai s’apliquen l’exempció d’aranzels d’importació, l’eliminació i rebaixa d’imposts i els beneficis fiscals addicionals. Cal afegir-hi que el país té abundància d’electricitat renovable barata i una gran disponibilitat de models de cotxes elèctrics xinesos.

La Xina, en una altra lliga

Amb aquests valors tan alts que hem vist fins ara, el 47% de quota de vendes de cotxes elèctrics a la Xina pot semblar una xifra normal. Tanmateix, el cas xinès es destaca pel volum de cotxes. Si tenim en compte que s’hi ven el doble de cotxes que a la UE, aquest 47% és tant com si el 100% dels cotxes que es venen a la UE (uns 10 milions anuals) fossin exclusivament elèctrics. Si a més, aquestes vendes són cobertes gairebé completament pels fabricants xinesos, això dóna un avantatge competitiu de les marques xineses enfront de qualsevol grup automobilístic europeu. La Xina fa anys que desenvolupa una política multisectorial a favor de l’electrificació a partir de renovables per a eliminar la seva principal feblesa geopolítica, la dependència de la importació de petroli i gas.

Una altra diferència notable entre els fabricants europeus i els xinesos s’ha constatat aquests dies al Saló de l’Automòbil de París. Mentre els europeus tenen coll avall que les normes d’emissió se suavitzaran i podran vendre més cotxes de combustió els anys vinents (ho han anunciat els presidents francès i alemany), el directiu de XPeng, una de les principals marques elèctriques xineses, declarava que preveia que en quatre anys a la Xina es passaria del 47% actual de vendes elèctriques al 80%. Això vol dir que les marques xineses treballen activament per ampliar la capacitat de fabricació per a cobrir la demanda creixent. En canvi, les europees pressionen per no haver-ne de fabricar tants.

Però a la UE es comença a veure que, en el context geopolític actual, la venda d’elèctrics ja no dependrà de les normes d’emissions. El diari alemany Der Spiegel ho apuntava fa pocs dies: la indústria automobilística pressiona Brussel·les per mantenir el motor de combustió, mentre els compradors fugen en massa d’aquesta tecnologia. Segons el diari alemany, ja hi ha molts indicis que fan pensar que els cotxes elèctrics s’imposaran molt abans que no semblava.

Les dades dels altres països europeus ho confirmen. Als Països Baixos, al setembre, es va arribar al 53% de quota de venda de cotxes cent per cent elèctrics, a Irlanda al 49%, a Portugal al 48%, a Suïssa al 36% i a Àustria al 34%. Es destaca Alemanya, el mercat automobilístic més gran d’Europa, on el 33% dels cotxes matriculats ja són elèctrics i on aquesta motorització ha esdevingut la més venuda al setembre. Aquest fet ha agafat de sorpresa les marques alemanyes. Es destaca el grup Volkswagen, on el 40% dels encàrrecs ja són elèctrics, enfront del 20% de la seva producció. L’estat francès, tercer mercat europeu, supera la xifra alemanya, amb un 41% de vendes elèctriques; hi ha marques franceses que també pateixen a l’hora de cobrir la demanda –alguna no té prou bateries. Al Regne Unit, segon mercat europeu, les vendes han assolit el 28%.

Els EUA es mantenen al marge de l’electrificació del transport

En aquest context de xifres, els Països Catalans se situen a prop del Regne Unit i d’Indonèsia (29%), amb una xifra gairebé idèntica a la d’Austràlia (25%), per bé que unes quantes comarques tenen percentatges a la taula mitjana-alta europea. Tot plegat és una bona notícia si tenim en compte que fins fa molt poc érem en les posicions baixes d’Europa, amb unes xifres al voltant del 10%. Tanmateix, hi ha uns quants països europeus que són encara en aquesta fase. Especialment, es destaca Itàlia, quart mercat europeu en volum de vendes, amb tan sols un 8% de quota de mercat per als cotxes cent per cent elèctrics. L’Europa de l’Est també presenta valors molt baixos. Per exemple, Polònia amb un 6% i Eslovàquia amb un 8%.

Però el país que es destaca negativament és, sobretot, els EUA, que a l’agost només van vendre un 6% de cotxes elèctrics. Les polítiques de l’administració de Trump han estat efectives a l’hora de revertir una electrificació que havia assolit una quota de vendes de l’11% ara fa un any. Partint de l’actual volum de vendes de cotxes elèctrics a Europa i Àsia, la diferència amb els EUA és tan gran que els analistes nord-americans comencen a estar preocupats per aquest endarreriment del país, que, ara per ara, es desenganxa de la cursa de l’electrificació.

Quins motius fan que alguns països tinguin encara unes xifres tan baixes? Els analistes acostumen a apuntar-ne dos de principals. Per una banda, l’existència de fabricants de cotxes de combustió al país, que pressionen els governs per poder-ne continuar venent, amenaçant de tancar fàbriques, amb acomiadaments en massa. D’una altra, governs populistes de dreta i ultradreta, que a més de satisfer aquests lobbies potents, s’oposen a les polítiques ambientals i fan del cotxe elèctric un motiu de guerra cultural contra les forces d’esquerres.

En aquest context, cal dir que els Països Catalans fins ara han tingut més incentius en contra de l’electrificació que no pas a favor. Per una banda, una manca de polítiques públiques clares a favor de l’electrificació. Per una altra, l’enorme pressió de la potent indústria automobilística de combustió amb fàbriques al país. La bona notícia, si és que es pot dir així, és que, malgrat aquest context político-industrial, avui dia el creixement de vendes elèctriques al país és incentivat per l’elevat preu dels carburants. I cada vegada més analistes creuen que aquest encariment serà permanent. La mala notícia és que si en les eleccions que hi ha d’haver en uns quants estats de la UE guanyen les forces polítiques en contra de l’electrificació, veurem si Europa i els Països Catalans segueixen el camí de la Xina i els països escandinaus o, per contra, l’exemple dels EUA de l’administració Trump i anem enrere.