[VÍDEO] L’acampada de la plaça de Catalunya, per dins: “El decret d’habitatge és pura façana”

Fa tres que proliferen tot de tendes d’acampar a la plaça de Catalunya de Barcelona. Un grup de gent, la majoria joves, s’hi han plantat per exigir millores en els drets d’habitatge i per pressionar els polítics a fi que adoptin mesures de manera urgent. “L’única manera de protesta és sortir als carrers a emprenyar els polítics”, explica a VilaWeb un home de mitjana edat que dóna suport als joves acampats. 

L’acampada va començar dilluns, després de la concentració davant el Palau de Congressos, amb motiu de la presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A partir de llavors, les tendes de campanya han anat augmentant a poc a poc, i ja n’hi ha més d’una setantena, i més de 150 persones. “Encara que la gent pensi que potser això no és un problema que l’afecta directament, d’aquí a uns anys els afectarà. S’està normalitzant veure gent viure al carrer. I hi ha coses que no són negocis. Si volen especular, que especulin amb diamants“, diuen unes quantes persones de l’acampada.

Avui mateix, el Sindicat de Llogateres ha fet una crida a afegir-s’hi després del repic d’atuells convocat aquest vespre a les 20.00 a la plaça de Sant Jaume. Tenen previst de quedar-s’hi fins demà, pel cap baix, però creuen que s’hi quedaran més temps: “Han trossejat en dues parts el decret Maricarmen, i segurament tan sols se n’aprovarà un. Tot plegat serà paper mullat, i per això continuarem aquí”, explica un dels joves acampats. Avui mateix, el PNB ja ha anunciat que votaria en contra del segon decret d’habitatge, el que permetria que els contractes de lloguer es renovessin de manera automàtica. La negativa del grup parlamentari basc farà que aquest segon decret no es pugui aprovar, perquè no tindrà prou suport. 

Els decrets d’habitatge que se sotmeten demà a votació al congrés espanyol no susciten gaire confiança: “És pura façana, és paper mullat”, diu un dels homes que donen suport a l’acampada. “El primer decret que es va proposar no soluciona res, més aviat és una manera de dissuadir, d’intentar calmar la situació”, diu una noia de l’acampada. I un altre dels acampats diu: “Si el decret Maricarmen tira endavant, ho celebrarem, però no s’ha d’oblidar que deixa fora gran part de les famílies més vulnerables. Està molt bé que hagin retornat la Maricarmen al seu pis, però això no és res. Hi ha moltes Maricàrmens, desnonen gent cada dia, hi ha molta gent que es veu forçada a ocupar diàriament a causa de l’enriquiment i l’especulació d’uns quants.”

Organització ciutadana i desconfiança política 

La pluja prevista per a aquest vespre no frena el jovent organitzat, i ja s’han coordinat per aconseguir lones i més materials que els ajudin a arrecerar-se. A l’acampada, s’han organitzat per comissions, que s’encarreguen de mantenir cobertes les necessitats bàsiques: menjar, higiene, ordre, cures… Durant el dia, hi ha uns quants tallers programats, a més d’actuacions musicals en directe. 

A banda, a les 12.00 i a les 21.00, es reuneixen en assemblea per votar i debatre les reivindicacions, que tenen com a base la baixada dels preus del lloguer o l’atenció als qui viuen al carrer o en situació d’ocupació. “L’habitatge és un problema que ens afecta a tots, de manera directa o indirecta. El preu dels lloguers està pels núvols, i veiem que a qualsevol persona, en qualsevol moment, la poden fer fora de casa”, diu un noi. “Ens hem d’organitzar per exigir un canvi”, afegeix una altra noia. 

La desconfiança en la classe política és la tònica general a l’acampada: “Jo confio en el poble, en la gent com nosaltres, però poc en els polítics. Però, vejam, què hem de fer sinó exigir els nostres drets?”, diu una noia que es va unir a l’acampada ahir. “A la constitució espanyola ja hi ha un apartat que indica que tots els residents al país mereixen un sostre, però és que ni això es compleix”, afegeix una altra jove. I un altre diu que tot allò que prometen els polítics acaba essent lletra morta: “Durant la covid també ens van dir que s’aturarien els desnonaments a famílies i en continuaven fent. Tenim una mitjana de dinou desnonaments per dia a Barcelona, tot i tenir 75.000 pisos buits. És una cosa que no es pot entendre.” “Els rendistes no haurien d’existir, no pot ser que hi hagi gent que visqui a costa dels salaris dels altres”, afegeix una altra dona que ha vingut a donar suport als joves acampats. 

Finalment, molts dels entrevistats per VilaWeb coincideixen a assenyalar la necessitat d’unir lluites socials: “L’educació, la sanitat, la independència, l’ampliació de l’aeroport, Rodalia… Tot ha de formar part de la lluita als carrers, perquè tot ens afecta.”