Ja hi ha més d’un miler de morts i més de 4.400 desapareguts per la gran inundació al Nepal i el Tibet

El nombre de morts per la gran inundació que va devastar la frontera entre el Nepal i el Tibet ja ha superat el miler. Al Nepal, Reuters situa el balanç en 1.050 morts, citant l’autoritat de gestió de desastres del país, mentre que Associated Press en comptabilitzava 1.003 en una actualització anterior.

En territori nepalès encara hi ha 3.916 desapareguts, 583 dels quals són estrangers. Al Tibet, el darrer recompte oficial disponible manté setze morts i 546 desapareguts. En total, doncs, més de 4.400 persones continuen sense localitzar a banda i banda de la frontera. Les autoritats xineses no han actualitzat el balanç tibetà d’ençà del 30 d’agost. Entre els desapareguts a la zona de Gyirong hi ha 261 ciutadans estrangers: 104 nepalesos, 49 indis i persones procedents de vint-i-tres estats més, entre els quals els Estats Units, Alemanya, Sud-àfrica, el Canadà i Austràlia, segons el darrer recompte difós per RTHK.

Els equips de salvament continuen cercant supervivents entre les runes del pas fronterer de Gyirong, destruït per la riuada. Els efectius utilitzen gossos ensinistrats i maquinària pesant i treballen per reobrir la principal carretera d’accés, necessària per a fer-hi arribar personal, equipament i subministraments.

Centenars de treballadors atrapats

Al Nepal, bona part dels esforços se centren en una dotzena de centrals hidroelèctriques devastades per l’aigua, el fang i les roques. Prop de nou-cents treballadors continuen desapareguts en aquests projectes i les autoritats calculen que uns cinc-cents podrien haver quedat atrapats dins de túnels esfondrats o inundats.

Equips especialitzats del Nepal, la Xina i l’Índia han construït ponts provisionals i utilitzen helicòpters i excavadores per arribar a les zones aïllades. Fins ara s’han rescatat almenys 11.814 persones, però el terreny inestable, les carreteres destruïdes i la gran acumulació de runa dificulten les operacions.

A Kàtmandu, la policia ha començat a enterrar provisionalment desenes de cossos que encara no han pogut ser identificats. Abans de soterrar-los, els equips en conserven mostres d’ADN, fotografies i més informació que pugui permetre a les famílies de reconèixer-los posteriorment. Les autoritats també han demanat als familiars dels desapareguts que aportin mostres genètiques.

El col·lapse d’una glacera

La catàstrofe va començar el 26 d’agost, quan el col·lapse d’una glacera va arrossegar una gran quantitat de roca, gel i aigua cap a les valls de l’Himàlaia. Els materials van entrar als rius que travessen el Nepal i el Tibet i van causar una crescuda sobtada que es va endur cases, carreteres, ponts i infrastructures hidroelèctriques.

Les primeres anàlisis d’imatges per satèl·lit indiquen que també va cedir la roca situada sota la glacera. L’esllavissada va ser prou potent per a originar un moviment sísmic de magnitud 5,2 i va deixar uns 2,2 milions de tones de runa, segons una estimació preliminar del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.

Els especialistes relacionen la inestabilitat creixent de les glaceres de l’Himàlaia amb l’augment de les temperatures. El primer ministre nepalès, Balendra Shah, ha reclamat més cooperació internacional davant uns riscs climàtics que, segons que ha advertit, augmenten a tota la regió.