Avançament editorial: ‘Mon pare és dona de fer feines’, de Saphia Azzeddine

La setmana entrant arriba a les llibreries Mon pare és dona de fer feines, de l’escriptora franco-marroquina Saphia Azzeddine, novel·la publicada per Cap de Brot Edicions en una traducció de Marc Rovira. Segons els editors, només els grans narradors saben retratar universos complexos amb paraules senzilles i Azzeddine forma part d’aquest grup d’escollits. Per mitjà de la mirada d’un adolescent, en Polo, Mon pare és dona de fer feines ens parla de la indignitat en què viu molta gent, de la precarietat, de les famílies desestructurades i dels “desaprovats de naixement”. Ens parla, sobretot, de la vergonya que sent un jove que prova d’escapar-se de l’entorn on creu que s’acabarà enfonsant. I ens fa riure amb el cor trencat.

Saphia Azzeddine (Agadir, 1979) es va fer a conèixer el 2008 amb Confidences à Allah, que va ser el tret de sortida d’una obra prolífica i molt celebrada a França. En els seus llibres explora temes com la identitat, la religió i la condició de les dones. També ha dirigit uns quants films, entre els quals, Demi-sœurs (2018) i Mon père est femme de ménage (2011), que és la versió cinematogràfica de la seva novel·la homònima.

L’editor Josep M. Codina explica, del llibre i l’autora:

“Saphia Azzeddine, segons la premsa, és una novel·lista, guionista i directora de cinema franco-marroquina. Segons ella mateixa, ‘la pallassa de la família’. I, per a nosaltres, una cap de brot de pura sang: una escriptora amb una prosa contundent, desacomplexada, sàvia, divertida i prodigiosa. Com ens agrada, vaja. Ara, en la traducció agilíssima d’en Marc Rovira, la podem llegir per primer cop en català.
Jordi Nopca, autor del pròleg, n’ha dit: ‘Novel·les com Mon pare és dona de fer feines, de Saphia Azzeddine, tenen l’aspiració de matisar i posar en dubte aquesta dignitat universal, perquè hi ha vides que costen més de viure que d’altres i, quan s’analitzen des de la mirada directa i inclement d’un fill que acaba d’entrar en l’adolescència, poden arribar a considerar-se, en paraules que el noi no dubtaria a fer servir, una puta merda.'”