El Regne Unit vetarà els productes dels assentaments israelians i Israel respon amb el tancament del consolat a Jerusalem

El govern britànic ha anunciat que prohibirà la importació de productes procedents dels assentaments israelians als territoris ocupats de Cisjordània i que imposarà sancions a persones i entitats que en promoguin l’expansió. Israel ha respost amb el tancament del consolat britànic a Jerusalem, sancions contra dotze polítics britànics i més mesures contra Londres.

El ministre d’Afers Estrangers britànic, Ed Miliband, ha anunciat les mesures al parlament i les ha justificades per l’augment de la violència dels colons i per la voluntat del govern d’Andy Burnham d’endurir la política envers Israel. Segons que ha explicat, Londres vol preservar la solució dels dos estats i fer que les relacions econòmiques reflecteixin el rebuig britànic a la política d’assentaments. “Avui puc anunciar que introduirem una prohibició d’importar productes procedents d’assentaments il·legals als territoris ocupats. Per fer-ho, establirem un nou règim integral de sancions, amb les excepcions corresponents per motius religiosos”, ha dit.

El nou règim permetrà d’actuar contra empreses i persones que facilitin serveis de construcció, infrastructures, finançament o béns immobles destinats a ampliar els assentaments. “A aquells qui financin o facilitin assentaments il·legals, els dic això: s’enfrontaran a tota la força de les sancions del Regne Unit. Els assentaments són il·legals. No haurien de ser promoguts al nostre país”, ha afegit.

Miliband ha precisat que les mesures comercials trigaran entre sis mesos i nou a aplicar-se. Ha defensat el canvi de política de Londres perquè, segons que ha dit, durant molt de temps el Regne Unit ha denunciat la il·legalitat dels assentaments, però ha callat sobre la legalitat de l’ocupació en conjunt, malgrat les resolucions de tribunals internacionals que consideren il·legal aquesta política israeliana. “Avui comença un nou enfocament, que no solament denuncia la injustícia i el sofriment, sinó que actua”, ha dit. I ha volgut distingir entre la població israeliana i el govern: “El nostre desacord no és amb el poble d’Israel, sinó amb la conducta del seu govern.”

Segons Miliband, el Regne Unit es nega a continuar essent un “espectador passiu” davant el sofriment dels palestins. Ha emmarcat les mesures en la defensa de la solució dels dos estats, que considera “l’única via cap a la pau i la seguretat” tant dels israelians com dels palestins, i ha remarcat que el suport a l’estat d’Israel no és incompatible amb el suport a la creació d’un estat palestí.

Miliband, que és jueu, ha dit que la solució dels dos estats parteix de la convicció que l’única manera de garantir la seguretat de tots dos pobles és que visquin l’un al costat de l’altre en coexistència pacífica, amb llibertat, seguretat i autodeterminació.

La prohibició de les importacions s’ha coordinat amb França i el Canadà, que prendran mesures semblants contra els productes procedents dels assentaments. Els Països Baixos, Irlanda, Bèlgica, Noruega i l’estat espanyol ja han adoptat mesures en aquesta direcció o n’han començat el procés.

Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Polònia, Portugal i Suècia també s’han compromès a donar suport a noves mesures. “Si hi ha una lliçó que podem extreure de les darreres dècades és que mai no tindrem estabilitat al Llevant sense una solució dels dos estats”, ha dit Miliband.

El govern britànic també sancionarà un altre grup de colons extremistes vinculats a actes de violència contra comunitats palestines i ampliarà les mesures vigents per poder actuar més ràpidament contra l’expansió dels assentaments.

Quant a la venda d’armes a Israel, Miliband ha recordat que hi ha més de trenta llicències d’armes utilitzades per l’exèrcit israelià a Gaza que continuen suspeses.

Ara, a més, Londres ampliarà el vet a totes les sol·licituds de llicència per a armes i unes altres exportacions que “contribueixin materialment a l’ocupació”. Miliband ho ha definit com un “doble forrellat” a les vendes d’armes i ha dit que la prohibició es mantindrà mentre persisteixi l’ocupació.

El govern britànic parla de “neteja ètnica” a Cisjordània

Miliband també ha endurit el llenguatge del govern britànic sobre la situació a Cisjordània i ha parlat de “neteja ètnica”. Ha recordat que l’ONU defineix aquest concepte com una política deliberada d’un grup ètnic o religiós destinada a expulsar, mitjançant la violència i el terror, la població civil d’un altre grup de determinades zones geogràfiques.

“El govern britànic coincideix que hi ha una neteja ètnica de palestins en zones de Cisjordània perpetrada per terroristes dels assentaments”, ha dit, i ha recordat que ex-polítics i ex-militars israelians també han fet servir aquesta expressió.

Segons Miliband, el govern israelià ha fet els ulls grossos davant aquests episodis. “I encara pitjor, alguns dels seus membres han fet declaracions i han emprès accions en suport del desplaçament forçós dels palestins”, ha afegit.

Israel tanca el consolat britànic a Jerusalem

Israel ha respost a les mesures britàniques amb el tancament del consolat del Regne Unit a Jerusalem i sancions contra dotze polítics britànics, entre els quals l’ex-dirigent laborista Jeremy Corbyn.

El ministre d’Afers Estrangers israelià, Gideon Saar, també ha anunciat l’expulsió del Regne Unit del Centre de Coordinació Civil-Militar (CMCC), l’organisme multinacional que supervisa l’alto-el-foc a la franja de Gaza arran de l’acord assolit l’octubre del 2025. Israel ja havia pres aquesta mateixa mesura contra l’estat espanyol i els Països Baixos.

Saar també ha anunciat la prohibició d’entrar a Israel a dotze polítics britànics i a uns altres ciutadans, als quals acusa de participar en “activitats antisemites i antiisraelianes” o de negar l’existència de l’estat d’Israel.

A més, Israel posarà fi a les activitats britàniques d’entrenament de les forces de l’Autoritat Palestina a Cisjordània, que el govern israelià anomena Judea i Samaria, mitjançant l’Equip de Suport Britànic a Ramal·lah.

Saar ha qualificat les mesures britàniques de “moralment retorçades”. “Lamentablement, hi ha un govern laborista hostil al poder que actua sistemàticament contra l’estat d’Israel, i això no ens ha deixat cap més remei que respondre finalment a les seves accions hostils”, ha dit.

Segons Saar, el govern britànic ha pres la decisió a les portes dels dies més sagrats del calendari jueu per motius de política interna i pensant en el congrés del Partit Laborista d’aquest mes.

El president israelià, Isaac Herzog, també ha criticat la decisió britànica i l’ha qualificada de “greu error de càlcul”. Segons ell, quedarà “al costat equivocat de la història” i representa una ingerència greu en les eleccions democràtiques d’un estat sobirà.

Els sectors més ultres del govern de Benjamin Netanyahu ja havien reclamat represàlies contra Londres. El ministre de Seguretat Interior, Itamar Ben Gvir, va proposar ahir que Israel reconegués les illes Malvines com a territori argentí ocupat pel Regne Unit. El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, va demanar l’expulsió de l’ambaixador britànic a Israel, David Quarrey.