El BOE ja ha publicat enguany més d’un centenar de normes discriminatòries amb el català
El Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) ha publicat enguany 101 normes que discriminen el català. Així ho recull el darrer informe trimestral de la Plataforma per la Llengua, que analitza les disposicions legislatives que privilegien el castellà i perjudiquen el català i els catalanoparlants. Entre el juliol i el setembre, l’entitat ha identificat 32 normes d’aquesta mena, que s’afegeixen a les 35 del segon trimestre i les 34 del primer.
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades és l’organisme que ha promogut més disposicions discriminatòries durant aquest darrer període. Concretament, el 8 de juliol va aprovar nou convocatòries de premis que exigeixen el castellà per poder-hi participar. Les resolucions estableixen que els treballs candidats s’han de presentar en aquesta llengua o, si es lliuren en l’idioma original, han d’anar acompanyats d’una traducció al castellà.

Les convocatòries corresponen a premis de recerca, comunicació, formació i educació en l’àmbit de la protecció de dades, entre més categories. A més, diverses resolucions exigeixen que els resums executius i les memòries que acompanyen les candidatures també siguin en castellà. Segons la Plataforma per la Llengua, aquests requisits incentiven que els participants redactin directament els treballs en aquesta llengua, perquè traduir-los comporta una inversió de temps o diners sense tenir garantit que obtinguin el guardó.
De les 32 normes detectades durant el tercer trimestre, 23 són estatals, set europees i dues internacionals. L’entitat destaca que el volum es manté estable respecte dels períodes anteriors, malgrat la reducció de l’activitat política durant els mesos d’estiu.
L’informe també assenyala una ordre del Ministeri de Sanitat que obliga a presentar en castellà les instruccions d’ús dels productes ortoprotètics que es vulguin incorporar a l’oferta del sistema públic. En l’àmbit europeu, recull disposicions que afavoreixen les llengües oficials de la Unió Europea, condició que el català encara no té, i normes internacionals que exigeixen informació en la llengua del país on es comercialitza un producte.
La Plataforma per la Llengua atribueix aquesta desigualtat al marc constitucional espanyol, que estableix el castellà com a llengua oficial a tot l’Estat i n’imposa el deure de coneixement, mentre que limita l’oficialitat de les altres llengües als territoris respectius. L’entitat considera que aquest sistema consolida una jerarquia lingüística que es reprodueix en la legislació estatal i en les disposicions europees i internacionals que afecten els territoris catalanoparlants.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.