La República d’Irlanda impulsa per primera vegada un estudi oficial sobre la reunificació de l’illa

El govern de la República d’Irlanda ha anunciat que crearà un organisme oficial per a estudiar les possibilitats d’una futura reunificació amb el nord d’Irlanda, actualment sota sobirania britànica. Serà la primera vegada que el govern irlandès impulsi una estructura específica dedicada a investigar i preparar els diferents escenaris constitucionals sobre el futur de l’illa. El primer ministre, Micheál Martin, ha explicat que la iniciativa pretén d’establir una base de coneixement independent i rigorosa que permeti d’abordar el debat sobre la reunificació, revifat especialment d’ençà del Brexit.

En una entrevista a The Irish Times, recollida per Reuters, Martin ha avançat que presentarà els primers passos de la proposta al consell de ministres abans de final d’any. El nou organisme tindrà l’encàrrec d’estudiar els diferents models possibles i les dificultats que comportaria cadascun. Entre les opcions que s’analitzaran hi ha el manteniment del nord d’Irlanda dins el Regne Unit i la seva incorporació a una Irlanda reunificada. També s’estudiarà la possibilitat que, en cas de reunificació, Irlanda del Nord conservi les institucions pròpies d’autogovern, però sota la sobirania d’un estat irlandès unificat.

La proposta desenvolupa una idea que Martin ja havia exposat en un discurs aquesta setmana, quan va defensar la necessitat d’adoptar una nova aproximació al debat sobre el futur constitucional de l’illa. Segons el primer ministre, cal construir una base de coneixement “independent i imparcial” que permeti de mantenir una discussió creïble sobre els diferents escenaris. Martin també ha expressat reserves sobre la manera com els partidaris d’un referèndum de reunificació han plantejat la qüestió aquests darrers anys. “El que m’ha preocupat d’aquesta pressió per a fer un referèndum d’ençà del Brexit és que és partidista, és una defensa unilateral”, ha declarat.

Segons el primer ministre, alguns sectors presenten la reunificació com un procés fàcil i inevitable, o com una victòria del nacionalisme irlandès. En canvi, ha defensat una aproximació que permeti d’escoltar totes les sensibilitats polítiques, inclosos els unionistes partidaris de continuar formant part del Regne Unit.

L’Acord de Divendres Sant obre la porta a un referèndum

La possibilitat de reunificar l’illa és prevista a l’Acord de Divendres Sant del 1998, que va establir les bases del procés de pau al nord d’Irlanda després de dècades de conflicte. L’acord reconeix el dret dels habitants del nord d’Irlanda de decidir el seu futur constitucional. Segons la legislació que el desenvolupa, el govern britànic ha de convocar un referèndum si considera probable que una majoria dels votants sigui favorable a deixar el Regne Unit i integrar-se en una Irlanda unificada. Perquè la reunificació sigui efectiva, caldria també el consentiment majoritari dels votants de la República d’Irlanda.

Tanmateix, no hi ha un calendari establert per a convocar aquesta consulta. La decisió correspon al secretari d’estat britànic per a Irlanda del Nord, que ha de valorar si hi ha indicis suficients d’una majoria favorable al canvi constitucional. El Brexit ha donat un nou impuls al debat. En el referèndum del 2016, mentre el conjunt del Regne Unit va votar a favor d’abandonar la Unió Europea, el 55,8% dels votants del nord d’Irlanda van optar per continuar-hi. Aquesta divergència ha reforçat les reivindicacions dels partits nacionalistes irlandesos, que consideren que la reunificació permetria de tornar a integrar tota l’illa en un mateix estat membre de la Unió Europea.

Malgrat això, els sondatges continuen mostrant una majoria favorable a mantenir el nord d’Irlanda dins el Regne Unit, encara que la distància respecte dels partidaris de la reunificació s’ha reduït aquests darrers anys. El Sinn Féin, principal força del nacionalisme irlandès, ha intensificat les demandes perquè es convoqui un referèndum. El partit defensa que cal començar a preparar la reunificació i establir un calendari per a fer possible la consulta.

Un canvi en l’aproximació del govern irlandès

L’anunci de Martin representa un nou pas en la manera com els principals partits de govern de la República d’Irlanda aborden la qüestió de la unitat de l’illa. Tot i que la reunificació és un objectiu polític històric del nacionalisme irlandès, els governs de Dublín han mantingut tradicionalment una posició prudent sobre la convocatòria d’un referèndum. Amb la creació del nou organisme, l’executiu vol començar a estudiar les conseqüències pràctiques dels diferents escenaris sense comprometre’s encara amb cap calendari.

La iniciativa arriba, a més, quan Fine Gael, soci de govern del Fianna Fáil de Martin, es prepara per a presentar un document amb propostes sobre el futur d’una Irlanda unificada. El partit preveu de fer-lo públic durant el congrés anual de la setmana vinent.