La jubilació de Miquel Esquius aboca els Mossos al vuitè canvi de comissari en cap d’ençà del 155

El Departament d’Interior prepara un altre canvi al capdavant dels Mossos d’Esquadra. D’ençà de l’aplicació de l’article 155, amb la destitució del major Josep Lluís Trapero, el cos ha tingut set caps diferents. Una situació que la consellera Núria Parlon, en una entrevista amb l’agència EFE, ha definit de “complicada”. Ara, el relleu es farà amb “certa naturalitat i certa normalitat” arran de la jubilació del comissari en cap, Miquel Esquius, a partir de setembre.

La consellera ha evitat de dir si prefereix que, per primera volta, una dona sigui nomenada comissària en cap dels Mossos. Sí que ha remarcat que, malgrat els freqüents canvis de lideratge d’ençà de l’octubre del 2017, la policia catalana ha continuat treballant “sempre amb la seva vocació de servei i sempre enfocats a servir les persones i protegir-les”.

Per això, considera que un relleu d’Esquius amb “certa naturalitat i certa tranquil·litat” aportarà “estabilitat” a la policia, un objectiu que creu compartit per la majoria de forces polítiques de Catalunya.

“Tots estem d’acord que cal protegir millor les persones i que cal reduir la delinqüència. I, en aquest sentit, necessitem estabilitat perquè els que són a peu de carrer sentin que la seva organització és estable i els acompanya”, ha dit.

Set canvis de cap

D’ençà que el major Trapero –actual director general de la Policia– va ser destituït l’octubre del 2017, els Mossos han encadenat set canvis de cap, la majoria traumàtics. Trapero va ser rellevat per Ferran López, destituït el juny del 2018 pel govern de Quim Torra i substituït per Miquel Esquius.

En aquesta primera etapa al capdavant dels Mossos, Esquius va ser comissari en cap només un any, fins que el juny del 2019 va ser rellevat per Eduard Sallent. El novembre del 2020, Trapero va tornar a la màxima prefectura del cos després d’haver estat absolt en el judici contra la cúpula d’Interior per l’actuació dels Mossos durant l’1-O.

Amb l’arribada de Joan Ignasi Elena (ERC) a la conselleria d’Interior, Trapero va ser destituït com a comissari en cap el desembre del 2021 i substituït per Josep Maria Estela. Estela va dirigir el cos fins que l’octubre del 2022, el mateix govern el va destituir i va tornar a situar Sallent al capdavant dels Mossos.

Finalment, el govern de Salvador Illa va destituir Sallent el 26 d’agost de 2024, pocs dies després del retorn fugaç de Carles Puigdemont a Barcelona, i va nomenar Esquius comissari en cap. Alhora, Trapero va ser nomenat director general de la Policia.

Parlon elogia la “bona feina” d’Esquius i el seu equip

Parlon ha elogiat la “bona feina” d’Esquius i de la seva prefectura durant aquests dos darrers anys al capdavant de la policia.

Segons la consellera, qui sigui nomenat després de l’estiu nou comissari en cap haurà de tenir la “sensibilitat de continuar” la feina feta per Esquius i la seva cúpula en els objectius marcats aquests darrers dos anys.

Entre més qüestions, Parlon ha dit que les línies mestres de l’estratègia dels Mossos havien de continuar centrades a reduir la delinqüència i millorar la percepció de seguretat, augmentar la prevenció, coordinar-se amb la resta de cossos de seguretat i tenir més capacitat d’intervenció en qüestions relacionades amb el civisme, que aquests darrers anys no s’han pogut “explotar” per manca d’efectius.

“Això s’ha fet molt bé, amb una estratègia ben plantejada i contundent, amb una feina rigorosa aquests dos anys, que ens ha donat els primers resultats. I qui assumeixi aquest encàrrec [de dirigir els Mossos] ho haurà de tenir molt en compte”, ha dit.