S’ha mort Antoni Canu, referent de la poesia de l’Alguer

La Delegació del Govern de Catalunya a Itàlia ha anunciat la mort d’Antoni Canu, poeta alguerès distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2020. Nascut a Ocier (Sardenya), tenia 97 anys i era una de les veus més reconegudes de la poesia algueresa contemporània. “Amb una obra d’una gran sensibilitat i profunditat humana, ha contribuït a enriquir la literatura catalana i a mantenir viva la llengua i la cultura de l’Alguer”, ha assenyalat la delegació.

Tot i que la seva llengua materna era el sard logudorès, Canu va adoptar el català com a llengua literària. Quan tenia deu anys, el 1939, la seva família es va traslladar a l’Alguer, on va descobrir una ciutat en què el català era la llengua habitual de molta gent. Va aprendre l’alguerès per poder jugar amb els altres nens i, amb els anys, va convertir aquella llengua d’adopció en el principal vehicle de la seva poesia. Aquesta doble vinculació cultural, la d’origen i la d’adopció, es convertiria en un dels trets distintius de la seva obra.

A partir del 1985 va aprofundir en el coneixement de la llengua a l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu i, el 1990, va començar a escriure poesia en català, quan ja tenia més de seixanta anys. La seva incorporació relativament tardana a la literatura no li va impedir de construir una trajectòria reconeguda.

La seva obra es caracteritza per uns versos breus, àgils i aparentment senzills, que evoquen la memòria, el pas del temps, l’amor, la mort i les petites escenes de la vida quotidiana. Amb un llenguatge directe i una gran musicalitat, Canu aconseguia de transformar experiències personals i situacions ordinàries en imatges poètiques. La nostàlgia, la contemplació del paisatge mediterrani i la relació amb la mar són elements recurrents de la seva obra.

La seva poesia també tenia una dimensió social. En alguns poemes va abordar conflictes internacionals, com els de Kosovo, Sarajevo i Chiapas, des d’una perspectiva antibel·licista. En uns altres, com Vibracions, va demostrar la capacitat de convertir un objecte tan quotidià com una rentadora en matèria poètica.

Al llarg de la seva trajectòria va publicar cinc poemaris: Poesies (1995), En l’arc dels dies (2000), Nou cant (2007), Les mies mans (2014) i Ànimes precioses (2019). Els tres primers van ser publicats per Edicions del Sol de l’Alguer, amb el suport de l’Obra Cultural de l’Alguer i de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu.

La seva obra també va arribar al públic per mitjà de la música. El 2008, l’editorial Fasolcat va publicar Les veus de l’Alguer: Vint cançons per a veu i piano sobre poemes de Rafael Caria i Antoni Canu, amb composicions de Manuel Garcia Morante. Un any després, la mateixa editorial va publicar *Itinerari poètic*, un recull de la seva obra fins aleshores que incloïa un disc amb onze poemes interpretats per cantants algueresos, catalans i sards, i disset poemes recitats pel mateix Canu.

Una de les seves composicions més conegudes, Vella Alguer, s’ha utilitzat en materials didàctics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a explicar la situació sociolingüística de la ciutat. El poema evoca l’Alguer d’abans i els canvis que ha experimentat amb el pas dels anys i la pèrdua de l’ús social de la llengua.

Canu va treballar per construir una llengua literària que preservés els trets propis de l’alguerès i que, alhora, fos accessible a tots els catalanoparlants. Per aconseguir-ho, cercava mots i recursos expressius en les diferents varietats del català, sense perdre la identitat lingüística de la ciutat. La seva obra va ajudar a donar a conèixer la realitat algueresa i a reivindicar la vitalitat literària d’una comunitat lingüística marcada per la pressió de l’italià.

L’any 2009 va rebre el Premi Nacional Joan Coromines, atorgat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), en reconeixement de la seva contribució a la llengua i la cultura catalanes. El 2020, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

La distinció li va ser lliurada el 30 de desembre de 2021 per la consellera de Cultura d’aleshores, Natàlia Garriga, en un acte celebrat a l’Alguer. Per primera vegada, la Generalitat lliurava una Creu de Sant Jordi fora de Catalunya, un gest de reconeixement tant a la trajectòria literària de Canu com a la seva contribució a la preservació i la difusió de la cultura catalana a Sardenya.