Iolanda Batallé guanya el premi Proa amb ‘Lluny de Califòrnia’, “un desastre ple d’amor”

L’escriptora, editora i gestora cultural Iolanda Batallé ha guanyat el vuitè premi Proa amb la novel·la Lluny de Califòrnia, “una història sobre l’amor, la llibertat i la culpa, sobre el que guanyem i el que perdem quan triem una vida i renunciem a totes les altres”. Una obra autobiogràfica en què Batallés –actual directora de l’espai cultural i llibreria Ona– recupera, unes quantes dècades després, un episodi dolorós i contradictori de la seva joventut, convertida en literatura.

Com la protagonista de la seva novel·la, l’any 1993 Batallé, llicenciada en filologia anglesa, va guanyar una beca per a anar a estudiar a Berkeley. Tenia vint-i-pocs anys, s’acabava de casar i es va enamorar, per aquest ordre, d’un altre home. Era durant els anys de Bill Clinton com a president, un moment ple d’optimisme als Estats Units, on es va establir com a professora d’institut. Malgrat haver pogut aconseguir la preuada carta verda que assegura la residència legal i permanent al país, va decidir de fugir i deixar enrere la costa est. Ara, trenta anys després i en la seva realitat de cinquantina, s’ha enfrontat a la persona que va ser i als que considera els anys més intensos i desconcertants de la seva vida. El seu alter ego, Maria Viladoms, és una escriptora que a cinquanta anys decideix d’escriure sobre els anys que va viure a Califòrnia i aquell amor, colpida pel desamor, la gelosia i els trastorns mentals, amb en Max, un jove de dinou anys afectat de depressió ciclotímica.

Citant Annie Ernaux, premi Nobel de literatura, el professor Xavier Pla ha recordat que de vegades perquè les coses acabin de ser viscudes, s’han d’escriure. “Com si fos un deure contret amb ella mateixa, Batallé recupera, unes quantes dècades després, un episodi dolorós i contradictori de la seva joventut californiana que sembla haver existit només per a arribar a ser escrit algun dia”, ha dit. Pla ha actuat de portaveu d’un jurat format, a més, per Mar Bosch, Anna Sáez Mateu, Vicenç Villatoro i Josep Lluch. El resultat, ha afirmat, és “una novel·la sobre el procés mateix de creació, la identitat femenina i la memòria emocional que desmunta els clixés del seu romanticisme juvenil per mostrar la cara més aspra i descarnada del dolor, la malaltia mental i el dol. Una operació que només és possible si s’accepta, d’entrada, que ‘tots som un desastre ple d’amor'”.

Amor i edició

“Tots som un desastre ple d’amor, i un llibre també ho és. No un compendi de respostes, sinó de preguntes”, ha indicat l’autora, radiant de felicitat, tot i que l’operació de mirar enrere no hagi estat mancada de moments dolorosos. “No he pogut escriure aquest llibre fins al cap de molts anys, després d’assumir moltes coses com a dona, escriptora, editora… Ara tinc les eines per a fer-ho –ha dit–. Aquest llarg camí fins a aquesta novel·la de maduresa m’ha ajudat a entendre coses que vaig viure a vint anys. M’he retrobat amb la Batallé que va viure amb el cor a la mà, va estimar amb el cor a la mà i va fugir amb el cor a la mà.” Aquesta operació de retrobar-se amb ella mateixa no ha estat ni fàcil ni agradable, “perquè les pors encara hi són”. Com la Maria, Batallé també va decidir de fugir en un moment en què les malalties mentals no eren tan conegudes i enteses com ara. “Les decisions dels vint anys ens marquen. La Maria de vint anys va fugir. La de cinquanta no ho faria, perquè hauria buscat una xarxa de suport i s’hauria enfrontat a la situació. L’amor és ser-hi i aguantar en els moments més difícils”, ha assegurat.

Lluny de Califòrnia també és una novel·la sobre el procés d’escriptura i edició d’un llibre, perquè la protagonista té com a contrapunt, antagonista o nèmesi una editora experimentada, exigent i solitària, cremada i farta de gairebé tot, amb la qual ha teixit una relació d’admiració, dependència i irritació. Batallé ha estat en les dues posicions: autora de llibres com La memòria de les formigues, El límit exacte dels nostres cossos, Faré tot el que tu vulguis i Massa deutes amb les flors; i editora, a la Galera, Catedral i :Rata. “El que ens mou és l’amor que sentim als llibres, un objecte discret, pacient i meravellós”, ha dit l’ex-directora de l’Institut Ramon Llull, sobre l’ofici precari però ple de satisfaccions d’escriure i editar en català. Trenta anys reflectits en una novel·la “amb una mica d’humor i malícia.”

Pregant que, com havia escrit Aurora Bertrana a la Humanitat l’any 1934, “no em condemneu sense llegir-me”, Batallé, guanyadora del premi Prudenci Bertrana, s’ha mostrat honorada de sumar el seu nom en un palmarès de prestigi com el del Proa, en què ha destacat que hi ha més escriptores que no escriptors, i afegir-se al catàleg gairebé centenari d’A Tot Vent, que li fa evocar la biblioteca de Jaume Lorés i Àngels Maragall, amics de la família i uns autèntics segons pares per a ella. El premi Proa de novel·la inèdita en català és dotat amb 40.000 euros, i l’han guanyat d’ençà del 2019 Jordi Nopca, Francesc Serés, Maite Salord, Martí Domínguez, Laura Gost, Eva Comas-Arnal i Núria Cadenes. Lluny de Califòrnia arribarà a les llibreries el 18 de novembre.