La JEC acata la decisió del Suprem espanyol i verificarà el vincle amb l’exili dels beneficiaris de la “llei de néts”

La Junta Electoral espanyola (JEC) ha acordat d’assumir –per set vots a sis– l’ordre dictada pel Tribunal Suprem en les mesures cautelars sobre la disposició de la llei de memòria democràtica coneguda com a “llei de néts”. A més, ha encarregat informes a l’Oficina del Cens Electoral i als registres consulars per a verificar, entre més qüestions, el vincle amb l’exili de les persones que hagin obtingut la nacionalitat espanyola per aquesta via o que estiguin en tràmits per a obtenir-la.
La sala contenciosa administrativa del Suprem va acceptar la setmana passada les peticions de Vox i Iustitia Europa i va suspendre cautelarment, fins que dicti sentència, el dret de vot de les persones ja inscrites al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) que van obtenir la nacionalitat gràcies a aquesta norma. També va suspendre’n les noves altes, llevat que acreditin que descendeixen d’exiliats espanyols.
En aquest context, el Suprem va ordenar a la JEC que requerís immediatament aquesta informació als responsables dels registres consulars. Els va encarregar que expedissin un certificat que acredités que els beneficiaris de l’anomenada “llei de néts” havien nascut fora de l’estat espanyol i eren fills o néts de persones originàriament espanyoles que havien patit l’exili per raons polítiques, ideològiques, de creença, d’orientació sexual o d’identitat sexual, i que havien perdut la nacionalitat espanyola o hi havien renunciat.
La instrucció de Justícia del 2022
El juliol passat, la JEC ja es va pronunciar arran d’unes quantes peticions sobre la legalitat de la instrucció dictada el 2022 per l’aleshores directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, Sofía Puente, per a determinar com s’havia d’aplicar la “llei de néts”.
L’organisme va acordar aleshores de demanar a l’Oficina del Cens Electoral una instrucció concreta sobre aquesta qüestió i va advertir que la determinació del municipi electoral on s’inscrigui cadascun dels beneficiaris de la norma ha d’estar “prou motivada” si no coincideix amb el seu darrer domicili a l’estat espanyol.
En aquell moment, la JEC va refusar la suspensió cautelar del procediment d’elaboració del CERA que havien demanat, entre més, Vox, perquè considerava que no era competent per a pronunciar-se sobre les lleis ni sobre les disposicions reglamentàries que les desenvolupen.
Amb tot, ja va avançar feina i va demanar a l’Oficina del Cens que l’informés sobre l’aplicació de la norma que regeix l’actualització del cens. Concretament, volia saber si s’examinen les declaracions explicatives dels electors que demanen de ser inscrits en un municipi diferent del de la seva darrera residència a l’estat espanyol.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.