La sequera s’intensifica a Catalunya Nord: els aqüífers del Tet amunt passen a alerta reforçada

La sequera torna a guanyar terreny a Catalunya Nord. La prefectura dels Pirineus Orientals ha decidit de situar en alerta reforçada els aqüífers del sector de la Tet amunt, una àrea que s’estén aproximadament de Marqueixanes cap al Conflent, l’Alt Conflent i l’Alta Cerdanya, amb municipis com la Cabanassa i Montlluís. La decisió implica un nou enduriment de les restriccions d’ús de l’aigua després d’un estiu especialment càlid i sec.

El canvi arriba després d’haver confirmat els darrers controls una baixada ràpida dels nivells de les aigües subterrànies. Segons la prefectura, en alguns punts ja s’han tornat a assolir els llindars crítics registrats l’any passat per aquestes dates, malgrat que les pluges de l’hivern i la primavera havien permès una recuperació temporal de la situació. Ni tan sols els aiguats d’aquests darrers dies han estat suficients per canviar la tendència. La calor persistent, la manca de precipitació continuada i l’augment dels consums durant l’estiu han accelerat la davallada dels aqüífers.

De la recuperació de l’hivern a una nova davallada

La situació és especialment significativa perquè l’any hidrològic havia començat molt millor que els anteriors. Després d’un hivern 2025-2026 molt plujós, el primer de juliol el cúmul de precipitació encara era un 44% superior a la mitjana a la plana del Rosselló. Però aquesta dada amagava un canvi de tendència molt brusc: al juny només van caure 8 mil·límetres, quan la mitjana és de 23,6, i al juliol, 0,8 mil·límetres, en compte dels 15,1 habituals.

La conseqüència s’ha fet visible en poques setmanes. El Sindicat Mixt dels Aqüífers de la Plana del Rosselló constatava divendres que quatre piezòmetres ja havien entrat en situació de crisi: els de Terrats i Pontellà, a les Aspres; el de Sabirou, a la vall del Tec, i, d’ençà de començament d’agost, el que controla el quaternari a Millars.

És precisament a la vall de la Tet on el deteriorament ha estat més ràpid aquestes darreres setmanes. A Millars, la capa quaternària ha superat el llindar de crisi i el pliocè ha travessat el d’alerta reforçada; més amunt, els punts de control de Bulaternera i Nefiac també han començat a baixar fins als nivells de vigilància.

El butlletí del sindicat, elaborat abans de la nova decisió administrativa de la prefectura, ja advertia que el sector superior de la vall de la Tet es degradava d’ençà de començament d’agost.

Què implica l’alerta reforçada?

L’alerta reforçada és el tercer dels quatre nivells de gestió de la sequera, només per sota de la situació de crisi. Implica reduir els usos no prioritaris de l’aigua i endurir les restriccions que ja s’apliquen en fase d’alerta.

En termes generals, això comporta limitacions més estrictes per a regar jardins i espais verds, omplir o buidar piscines, rentar vehicles i regar conreus, a més de reduccions en determinats aprofitaments professionals. Els horaris d’arrosatge també queden restringits. Les condicions concretes poden variar segons el municipi, l’origen de l’aigua i el tipus d’ús, i la prefectura remet al sistema VigiEau per comprovar les mesures aplicables a cada adreça.

La prefectura manté, a més, la resta de restriccions que ja hi havia en vigor. La situació continua essent especialment complicada a les Aspres i el Riberal, on alguns aqüífers arrosseguen encara el dèficit acumulat durant els darrers anys, i a la vall del Tec, que es manté en alerta reforçada. El sector de les Aspres-Réart continua essent el més malmès, amb punts de control en situació de crisi.

Per què les tempestes no solucionen el problema?

Els episodis de pluja intensa de l’estiu poden fer un efecte enganyós. Per recuperar els aqüífers no n’hi ha prou amb una tempesta puntual: cal que l’aigua pugui penetrar progressivament en el sòl i arribar a les capes subterrànies. Les pluges de les tempestes estivals sovint s’infiltren poc, mentre que les temperatures elevades afavoreixen l’evapotranspiració i fan augmentar les necessitats d’aigua de la vegetació. A això s’hi afegeixen els consums agrícoles i turístics, que durant l’estiu poden accelerar localment la baixada dels aqüífers.

El deteriorament d’aquest agost trenca, doncs, la millora que s’havia començat a observar després de la llarga sequera que va castigar Catalunya Nord entre el 2022 i el 2025. Les pluges de l’hivern i la primavera havien recuperat rius, embassaments i una part dels aqüífers i havien permès d’alleugerir moltes de les restriccions.

Però el mateix sistema d’aigües subterrànies continua arrossegant seqüeles d’aquell període. En algunes zones de la plana del Rosselló, la recàrrega hivernal no ha estat suficient per compensar el dèficit acumulat durant tres anys, especialment a les Aspres. Ara, la degradació de la Tet amunt mostra fins a quin punt aquesta recuperació continua essent fràgil. La prefectura manté el seguiment reforçat de les reserves i no descarta noves mesures si els nivells continuen baixant durant les darreres setmanes de l’estiu.