Otegi demana un acord entre diferents sensibilitats per avançar cap a la República basca

El coordinador d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha reclamat més autonomia i més autogovern, i ha defensat la necessitat d’un acord entre diferents sensibilitats que doni un horitzó comú, almenys de manera tàctica, per avançar cap a la República basca.

EH Bildu ha fet avui la seva conferència política per analitzar la situació i el ‘pla d’acció’ per al curs 2026-2027, en què també ha sotmès a votació el Protocol contra la violència masclista i el seu codi ètic. Davant de càrrecs públics i representants del partit a les diverses institucions, Otegi ha fet una crida a canviar el model de governança per plantar cara a l’autoritarisme. Ha defensat que aprofundir en l’autogovern és una manera d’enfrontar-s’hi: “EH Bildu és partidària que el País Basc cada vegada tingui més capacitat de decisió i més instruments per fer front a la situació des d’una perspectiva social, econòmica, política, institucional o cultural.”

“Som independentistes, volem construir la República basca basada també en principis feministes, socialistes i democràtics: aquesta és l’aspiració. Però el que volem ara és aconseguir un acord entre diferents que ens doni un horitzó comú, almenys tàcticament, per poder avançar cadascú en el seu projecte polític”, ha dit. Ha remarcat que més sobirania i més autogovern implica més capacitat per decidir al país: “Això és el que hem de reivindicar i fer.”

Llegat d’Aguirre

Otegi ha dit que la proposta d’EH Bildu neix d’una situació d’excepció, que també es percep a Iparralde, Pamplona i Navarra, amb governs d’un ampli espectre. Amb aquesta idea, ha dit que pren el llegat de José Antonio Aguirre, primer lehendakari: “Aquest és l’esperit d’Aguirre. En un moment històric greu pel país, es va carregar el país a les espatlles i no va actuar contra ningú, sinó que va sumar forces i governs”, ha recordat.

Ha negat que pretenguin robar un símbol al PNB, on militava Aguirre, pero alhora ha recordat Telesforo de Monzón, que també ho era durant la Segona República i després va ser un dels fundadors d’Herri Batasuna. Ha aclarit que el llegat que prenen d’Aguirre és polític, perquè “en una situació extraordinària no va fer una gestió comuna, sinó un govern de concentració nacional en un bocí petit del País Basc, on van participar-hi abertzales de dretes i d’esquerres, socialistes, comunistes i republicans”. Ha afegit: “Aquest és el plantejament que va fer, i quan el reivindiquem, reivindiquem això.”

Canvi vertiginós i reptes actuals

Otegi ha subratllat que ningú ja no dubta que el món ha canviat a una velocitat vertiginosa, parlant de la intel·ligència artificial, les revolucions tecnològiques i el canvi climàtic. Segons que ha dit, amb tots aquests factors damunt la taula, EH Bildu ha conclòs que no es pot fer una gestió comuna com si res no hagués canviat: “No es poden fer exercicis des del govern com si fossin consells d’administració o des de la inèrcia permanent. El país necessita preparar les condicions per fer front a aquest món canviat i trobar-hi el seu lloc.”

Ha advertit que no hi ha temps per la inacció ni la resignació, perquè la conjuntura històrica exigeix canvis en profunditat. “És hora de prendre decisions, de lideratges; no valen els exercicis comptables”, ha sostingut. Per això, ha instat a posar sobre la taula les decisions necessàries perquè el poble continuï tenint un lloc al món i per construir una societat diferent de la que ha creat el capitalisme.

Ha insistit que cal actuar ara, perquè les solucions d’ara poden ser oportunitats de futur, mentre que la manca de solucions pot hipotecar el país. “En aquest moment històric cal lideratge, i nosaltres ens carreguem el país a les espatlles, com hem fet sempre”, ha considerat.

Amenaça de l’extrema dreta

Otegi ha advertit que, en pocs mesos, els set territoris bascs podrien estar sota la dominació d’una presidència de la República francesa d’extrema dreta i un govern espanyol de PP i Vox. Aquesta situació, segons que ha dit, posaria tot el país sota amenaça, perquè l’arribada de blocs reaccionaris implica la retallada de llibertats i de drets per a dones, joves, treballadors, pobles i llengües.

També ha fet referència a l’auge de l’autoritarisme i l’extrema dreta per animar a construir infraestructura democràtica amb polítiques públiques. Ha considerat que “el perill de la democràcia és que l’ha segrestada el neoliberalisme i ha amputat la seva capacitat per resoldre els problemes de la gent”.Ha afirmat que la millor manera d’aturar el creixement de l’extrema dreta és garantir vides dignes a tothom i que l’exemplaritat en política és també un antídot.