No és el castell més bonic, però val un Concurs

En el món del futbol no és estrany de trobar-se amb aquesta definició, sobretot en èpoques d’auge germànic: “És un esport en què juguen onze contra onze i sempre acaba guanyant Alemanya.” La frase, per cert, és de l’ex-barcelonista Gary Lineker, també conegut com a Gary Snooker en els ambients noctàmbuls de Barcelona. La translació al Concurs de Castells de Tarragona només pot ser aquesta: “Són moltes colles competint per fer els millors castells i sempre acaben guanyant els Castellers de Vilafranca.”

Continuant amb el símil futbolístic, cal dir que ahir diumenge els Verds van marcar a l’últim minut. In extremis. Al final, el Concurs era cosa de dos: Colla Vella dels Xiquets de Valls i Castellers de Vilafranca. Frec a frec, però amb la Vella al davant després de tres rondes, amb un 4d9sf descarregat i un 4d10fm i un 3d9sf “només” carregats. Els de Vilafranca havien descarregat el 3d10fm i el 4d10fm, però els havia caigut el pilar de 9 que per Sant Fèlix sí que havien aconseguit. A la quarta ronda, la Vella va desmuntar de seguida un segon intent de descarregar el 4d10fm i va passar la patata calenta als Verds. Aquests, en lloc d’intentar de repetir el pilar de nou, van optar pel 9d9f.

No cal saber gaire cosa de castells per a intuir que el 9 de 9 amb folre és un tros de castell, un autèntic monstre. Durant molt de temps va ser una utopia castellera, una de tantes. Es va començar a considerar una possibilitat real la dècada passada i la Vella el va assajar per primera vegada el 2016, però no va ser fins el 2023 que els de Vilafranca el van carregar per Tots Sants. Després, havien repetit la gesta el 2024 i el 2025. En cap d’aquestes tres ocasions l’havien pogut descarregar. Finalment ahir, després de sis hores de concurs, cansats físicament, però lluitadors i competitius com sempre, el van carregar i el van descarregar, enmig de les mirades d’incredulitat dels allí presents i una barreja ja habitual d’admiració i animadversió.

Amb aquest panorama, la Vella estava obligada a descarregar el 2d9f per a poder-los superar. Malgrat que una persona del tronc s’havia fet mal al peu, semblava que ho intentarien. Finalment, el cap de colla, Manel Urbano, es va adreçar als seus de la graderia estant i va dir que tocava ser assenyats, felicitar els Verds i continuar somniant. No se’l veia gaire feliç. Es repetia la mateixa història de fa dos anys, en què un 9d9f carregat dels Verds també els va ajudar a imposar-se a la Vella. La bonica imatge d’Urbano anant a felicitar Àngel Grau servia per a segellar la pau després d’alguns xiulets i de tensió entre totes dues colles durant el Concurs, sobretot quan va caure el pilar vilafranquí.

Feia anys que no s’incorporava un nou castell al repertori. Ahir, per tant, es va tornar a fer història, que és una paraula que agrada i que s’utilitza molt en aquest món. El 9d9f potser no és un castell bonic, però ha servit per a guanyar els dos últims concursos. Segurament donarà peu a tornar a debatre sobre les puntuacions que reben els castells i si els grans castells nets, que combinen una bellesa estètica evident amb una dificultat tècnica indiscutible, són prou valorats. Joan Ibarra, ex-president de la Vella, ho apuntava en aquesta piulada just finalitzat el concurs. També la seva colla treia pit a les xarxes i deia que havien carregat el castell més difícil que s’ha fet mai al Concurs (el 3d9sf) i que, a vegades, guanyar no és quedar primers.

Els Castellers de Vilafranca, amb tot, devien pensar que quedar primers sí que era guanyar i ho van celebrar amb crits d’alegria, càntics a sant Fèlix i abraçades amb els govindes indis al mig de la plaça. Ahir no hi va haver pilars de comiat ni acte de lliurament de premis, per a no allargar encara més la diada, que excepcionalment es va fer a la tarda i no al matí per les alertes per pluja torrencial que hi ha hagut durant el cap de setmana. De fet, va ser una qüestió controvertida de la jornada de dissabte, perquè molta gent va criticar que una activitat com el Concurs, que implica el desplaçament de milers de persones, no se suspengués. Com que els castellers ja eren a Tarragona en el moment en què es van dictar les mesures, i no hi va ploure amb excés, la solució no era fàcil.

Tant si guanyar és quedar primers com si no, és veritat que dins el Concurs de Castells hi ha molts concursos més. De fet, a banda les quatre colles capdavanteres (els Verds, les dues de Valls i la Jove de Tarragona), la resta bàsicament competeixen contra elles mateixes i aprofiten l’ocasió i l’aparador per a assolir nous desafiaments o mirar de fer la millor actuació possible. És el cas dels Castellers de Lleida i els Nois de la Torre, dissabte, i els Xiquets de Reus, diumenge, que van descarregar el primer 4d9f. Fins i tot els intents fracassats de 2d9fm dels Moixiganguers d’Igualada, que hauria representat l’ingrés a les colles de gamma extra, o el 3d9f dels de Sant Pere i Sant Pau, una colla humil, són un èxit i un apunt de cap a on evolucionaran aquestes colles.

De la jornada de dissabte, cal destacar-ne el triomf dels Marrecs de Salt, que van guanyar amb un 7d8, 5d8, 2d8f i, sobretot, el primer 4d9f de la seva història. Va ser l’única colla que va descarregar un castell de nou dissabte. D’una altra banda, els Xiquets del Serrallo van descarregar per primera vegada el 2d8f, una fita històrica per a la colla. La diada internacional del matí, que per primera vegada va viure tres castells de set, va deixar dues imatges especialment potents. Els Xiquets de Copenhaguen van descarregar un 4 de 7 després d’haver-lo desmuntat en el primer intent, i els Castellers de Lo Prado, arribats de Xile, es van estrenar a Tarragona amb tres castells de sis. Però l’actuació més destacada va ser la dels Castellers d’Andorra, amb dos castells de set i un 9d6.