L’inesperat cop de mà de Llarena desautoritzant les argúcies del Tribunal de Comptes amb Puigdemont

El magistrat del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, ha desestimat la darrera petició del president Carles Puigdemont i de Toni Comín perquè els aixequi les ordres de detenció i els amnistiï, arran de la sentència del 16 de juliol del Tribunal de Justícia de la UE que avalava la llei d’amnistia. El rebuig a la petició era previsible, però la interlocutòria de Llarena, amb data d’ahir, 15 de setembre, complica l’actitud de la consellera del Tribunal de Comptes que es resisteix a aplicar l’amnistia tant a Puigdemont com a Comín i a una trentena d’ex-alts càrrecs més de la Generalitat acusats de desviació comptable. Perquè el jutge del Suprem recorda que un dels arguments per a denegar-los-la, el que diu que es van enriquir patrimonialment amb l’organització de l’1-O, roman intacte després de la sentència del TJUE. I és cert, perquè el tribunal europeu no hi entra. Però reconeix, en canvi, que l’argument de l’afectació als interessos financers de la UE “ja no es pot mantenir”.

Per aquesta raó, l’advocat Gonzalo Boye, en representació de Puigdemont i Comín, ha lliurat al Tribunal de Comptes com a al·legació la interlocutòria d’ahir de Llarena, tot recordant-li que “la denegació de l’amnistia ja no pot recolzar-se en l’afectació dels interessos financers de la UE”. El cas és que el TJUE es va pronunciar en aquests termes, avalant l’amnistia del delicte de malversació i de la responsabilitat comptable negant que el finançament de l’1-O pogués tenir cap afectació en el pressupost comunitari ni els interessos financers de la UE; i ho va fer tot responent les preguntes del Tribunal de Comptes.

La consellera Elena Hernáez no en va fer cabal, i en comptes d’arxivar la causa i amnistiar tots els acusats, va obrir un tràmit d’al·legacions a les parts (contravenint el TJUE mateix) per a determinar si els fons per a finançar l’1-O haguessin pogut provenir de partides del pressupost comunitari. Tots els afectats van presentar recursos contra la decisió, que han estat rebutjats per Hernáez. I, coincidint amb aquesta resistència a aplicar l’amnistia, Llarena ha publicat la resolució que denega l’aixecament de l’ordre de detenció de Puigdemont i de Turull, però que reconeix que l’argument dels interessos financers de la UE ja no té recorregut.

“Si el concepte interpretat per la Gran Sala [del TJUE] vincula l’òrgan penal [el Tribunal Suprem], que no la va demanar, vincula per descomptat l’òrgan remitent [el Tribunal de Comptes]”, recorda Boye en el seu escrit.