Joan Busquets, l’últim maqui viu, porta a la justícia els abusos que denuncia que va sofrir a les presons franquistes

Joan Busquets Vergés, considerat l’últim maqui viu, ha emprès una nova acció judicial per exigir responsabilitats pels abusos que denuncia haver patit durant els anys que va estar empresonat durant la dictadura franquista. Busquets, de noranta-vuit anys i resident a l’estat francès, ha tornat a Barcelona per presentar públicament la iniciativa. La querella se centra en antics treballadors del penal de Sant Miquel dels Reis, a València, i denuncia presumptes episodis de violència, tortura i desatenció sanitària.

L’acció judicial es va formalitzar el juliol al Tribunal d’Instància número 20 de València. El procediment identifica uns quants antics responsables del centre penitenciari, entre els quals Fernando Arnao García i Agustín Gómez Escolástica, que en van ser directors, i més funcionaris i treballadors del penal assenyalats per Busquets.

Busquets va néixer a Barcelona el 1928. Durant la postguerra va formar part de la CNT i, després d’un període d’exili a França, va tornar a Catalunya per incorporar-se a la resistència armada contra la dictadura.

Va ser detingut a vint anys després d’haver participat en una operació destinada a inutilitzar unes quantes infrastructures elèctriques a Terrassa. En un primer moment va ser condemnat a mort, però posteriorment la pena li va ser commutada per una condemna de presó. Finalment, va passar vint anys empresonat, quinze dels quals al penal valencià. És precisament aquesta etapa que centra bona part de la nova acció judicial.

Una lesió amb conseqüències durant dècades

Entre els episodis descrits en la querella hi ha el d’un intent de fugida en què Busquets va patir una fractura greu a la cama. Denuncia que després no va rebre l’atenció mèdica que necessitava.

Segons el seu relat, les conseqüències d’aquella lesió es van allargar durant dècades. La patologia que se’n va derivar va afectar la seva vida posterior a l’estat francès, on li van reconèixer una situació d’invalidesa.

La documentació presentada als tribunals assenyala uns quants funcionaris i responsables penitenciaris en relació amb aquests fets, inclòs personal sanitari del centre.

La nova via judicial té com a precedent una iniciativa que Busquets va impulsar el 2024, quan va demanar a l’estat espanyol una indemnització pels perjudicis derivats del seu empresonament.

La quantitat reclamada era d’un milió d’euros. La petició no va prosperar perquè la llei de memòria democràtica no preveu una indemnització d’aquesta mena. Posteriorment, el procediment s’ha tornat a activar amb nova documentació. En totes dues iniciatives, Busquets té el suport de la CGT.

Crims de lesa humanitat i tortura

La nova querella demana que els fets denunciats s’examinin també des de la perspectiva del dret internacional i tenint en compte la possible consideració de crims de lesa humanitat i de tortura.

El procediment arriba després de diverses iniciatives judicials relacionades amb la repressió franquista que han topat amb obstacles derivats de la interpretació dels terminis de prescripció, la legislació d’amnistia i unes altres qüestions jurídiques.

Malgrat aquestes dificultats, Busquets manté la voluntat d’impulsar el reconeixement de les persones que van patir la repressió de la dictadura i, especialment, dels combatents antifranquistes.

La seva trajectòria també reivindica la memòria de la generació que, després de la guerra del 1936-1939, va continuar oposant-se al franquisme des de la clandestinitat, l’exili i la guerrilla.