Significatiu rècord de despesa turística al juliol

Durant el juliol els estrangers van deixar 3.700 milions d’euros a Catalunya, un 13% més que no l’any passat. És la xifra mensual més alta de tota la història. Un nou rècord de diners, doncs, a l’estatística de la despesa turística catalana, en l’estiu més calorós en més de cent anys, com mostren les dades meteorològiques.

També en els set primers mesos del 2026 la comunitat amb més despesa acumulada a càrrec de turistes forans va ser Catalunya, amb 15.519 milions d’euros, que representa el 18,9% de la despesa total de l’estat espanyol, seguida de les Canàries (17,1%) i Andalusia (15,2%), segons que ha publicat avui l’INE. A més, Catalunya és la comunitat on la despesa va créixer més, en comparació amb el mateix període de l’any passat: un 12%, quatre punts per sobre de la mitjana estatal.

Aquesta és, sense dubte, la dada que més ens interessa, si bé el nombre de visitants estrangers, en molts casos, continua essent el focus d’atenció prioritari. En els dos sentits de l’observació, és clar. És molt positiu per als qui tenen negocis al sector i molt pitjor per als habitants que han de suportar les incomoditats de l’allau sobtada de persones i que no deixen de manifestar-ho, cada vegada amb més força. L’últim exemple el tenim aquests dies a Palma.

Val a dir que, en nombre de turistes, al juliol n’han vingut a Catalunya 2,37 milions, un 0,8% més que no pas l’any passat, una xifra tan sols superada per les Illes Balears, amb 2,56, on han crescut poc, un 0,1%. En l’acumulació dels set mesos, a Catalunya hi han arribat gairebé 12 milions, amb un augment del 2,9%, és a dir, tres milions més que les tres comunitats que segueixen, amb uns nou milions, que són les Illes Balears, les Canàries i Andalusia i més de quatre sobre la següent, que és el País Valencià.

Això vol dir que a Catalunya, fins al juliol, han vingut 1,5 turistes per cada català; al País Valencià, 1,4; i a les Illes, 7,5 (!) per a cada illenc. L’última dada és espectacular i fa entendre, fins i tot en la distància, el malestar que han de suportar els habitants de les Illes, a més dels diversos danys col·laterals. I això que, segons que diuen, enguany han “fallat” els alemanys…

El fet és que, malgrat la calor infernal, l’augment dels costs de transport, el dels preus dels hotels i la imposició de la taxa turística a tots els municipis, sembla que els estrangers volen continuar venint a Catalunya, perquè enguany, fins al juliol, representen gairebé un 3% més que l’any passat. Jo, la veritat, pensava que aquest estiu es notaria un fre més important a casa nostra, pel canvi climàtic, que afavoriria unes altres comunitats de l’estat espanyol amb temperatures més atractives.

I, de fet, ha passat en part, segons les xifres, perquè el nombre de turistes estrangers que han anat a Galícia, per exemple, al juliol ha augmentat d’un 20%, però són volums encara molt baixos, comparats amb les nostres. Pensem que representen només un 10% (248.000) dels que han escollit Catalunya.

De totes maneres, les onades de calor penso que acabaran influint d’alguna manera en el turisme de sol i platja. De fet, les dades dels volums d’arribades del juny i el juliol a casa nostra semblen apuntar que ja anem tocant sostre, si no és que ja l’hem tocat, amb uns augments interanuals respectius molt minsos, de l’1,4% i del 0,8%.

Sobre el canvi de preferències de vacances, la setmana passada deia el ministre francès de Comerç, Serge Papin, que aquest estiu havia estat una “bona temporada turística, malgrat els incendis (sobretot el de les Landes) i les onades de calor, amb molts visitants estrangers i destinacions com la muntanya (Alps) o la Mànega, on es parlava de saturació, que van aprofitar molts més turistes a la recerca de frescor”. Concretament, va destacar que les destinacions de muntanya registren una progressió particularment important, amb un 12% al juliol i un 16% a l’agost. Cal dir que tots aquests llocs de l’estat francès tenen comunicacions i infrastructures hoteleres més bones que algunes comunitats no tradicionalment turístiques per als estrangers, com Galícia, per exemple.

Continuant a Catalunya, penso que és molt bon símptoma que, amb un creixement acumulat del 2,9% dels turistes fins al juliol, la seva despesa hagi augmentat d’un 13%. La diferència ens diu que han trobat uns preus més cars i, probablement, han gastat una mica més en unes altres coses. Segons l’Idescat, els transports internacionals que no són inclosos en el paquet turístic, i l’allotjament, s’han endut bona part del consum. El cas és que la despesa mitjana per turista ha augmentat d’un 8,8% en aquests set mesos, molt més que a la mitjana estatal, en què l’augment ha estat del 3,1%. Una diferència que s’ha ampliat, si ens fixem en el juliol i prou, perquè aquesta despesa mitjana ha augmentat d’un 12,1% a Catalunya i d’un 5,9% al conjunt de l’estat espanyol, és a dir, gairebé el doble.

Quant a nacionalitats, francesos, anglesos, neerlandesos i nord-americans són els que més han vingut al juliol. Entre els visitants d’aquests països han estat gairebé el 40% del total de turistes arribats durant el mes. Caldria destacar els turistes americans, que són gairebé el 40% de tots els que han visitat l’estat espanyol.

Fent un pas més enllà, les primeres estimacions sobre el terreny que hi ha del mes d’agost són positives. Llocs com la Costa Daurada, les Terres de l’Ebre, la Costa Brava i el Maresme han registrat ocupacions entre el 85% i el 95% en els moments de més demanda. I no podem passar per alt l’atracció de l’eclipsi solar del 12 d’agost, que va impulsar especialment les reserves a les comarques de Ponent, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. També es comenta que les successives onades de calor van fer reduir l’afluència als restaurants durant les hores centrals del dia. Un fet que no deixa de ser lògic, amb temperatures per sobre dels 30 graus, pràcticament del maig ençà. Els hotelers estan contents i els restauradors, també, però no tant. Caldrà esperar les xifres de l’agost per tancar l’anàlisi, amb més coneixement de causa.