Els economistes reclamen mesures urgents en habitatge, infrastructures i energia per a garantir el futur de Catalunya

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha reclamat cinc grans prioritats per garantir la prosperitat econòmica del país: l’habitatge, les infrastructures, el talent, l’eficiència de l’administració pública i l’accés a l’energia i l’aigua. L’entitat considera que Catalunya ha d’afrontar aquests reptes amb una visió a llarg termini i ha advertit que el creixement econòmic, per si sol, no garanteix una millora de les condicions de vida de la població.

El degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, ho ha defensat durant la trenta-unena Jornada dels Economistes, feta a Barcelona amb més d’un miler d’assistents i sota el lema Nou ordre global: l’economia catalana en joc. Malgrat que l’economia catalana va créixer d’un 2,7% el 2025 i que es preveu un augment del 2,6% enguany, ha advertit que el país té desafiaments importants en un context internacional marcat per les tensions geopolítiques, els canvis en el comerç mundial i la irrupció de la IA.

“L’economia catalana està en joc”, ha dit Puig de Travy, que ha situat l’augment de la productivitat com un dels grans objectius. Segons que ha explicat, cal que les empreses generin més valor per hora treballada, innovin i creïn llocs de feina de qualitat, alhora que les administracions millorin l’eficiència. “Productivitat no significa demanar més esforç a les persones, sinó crear més valor amb el temps i els recursos disponibles”, ha remarcat.

L’habitatge i Rodalia, entre les cinc prioritats

Els economistes han identificat cinc àmbits en què consideren imprescindible d’actuar. El primer és l’habitatge, que defineixen com una infrastructura econòmica perquè les dificultats d’accés condicionen la mobilitat laboral i la capacitat de les empreses d’atreure i retenir treballadors. El segon és la millora de les infrastructures i la mobilitat, amb actuacions a la xarxa de Rodalia, el corredor mediterrani i els accessos als ports de Barcelona i Tarragona. El tercer és la formació i la retenció del talent, un factor que consideren essencial per a la competitivitat empresarial.

Les dues darreres prioritats són la millora de la qualitat i l’eficiència de l’administració pública i la garantia d’accés a recursos bàsics com l’energia i l’aigua.

Puig de Travy ha insistit que aquests reptes no es poden resoldre amb mesures a curt termini ni poden quedar condicionats pels calendaris polítics. “Catalunya necessita una visió de país que vagi més enllà dels cicles electorals”, ha afirmat.

“Necessitem acords que durin més que una legislatura, objectius mesurables i responsabilitats compartides. I, sobretot, necessitem passar dels anuncis als resultats”, ha afegit.

Illa defensa que Catalunya sigui líder econòmic dins Espanya

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha participat en la jornada i ha defensat que Catalunya ha de ser capdavantera en l’economia espanyola per guanyar influència en les decisions europees. “A Catalunya, hem de ser líders econòmics a Espanya per ser influents a Europa”, ha dit. Illa ha reivindicat la necessitat de combinar el creixement econòmic amb la millora de les condicions de vida de la ciutadania. En aquest sentit, ha reconegut que la crisi de l’habitatge ja afecta la competitivitat de l’economia catalana, perquè dificulta la mobilitat dels treballadors i l’accés a determinats llocs de feina.

El president ha defensat les polítiques del govern en matèria d’habitatge i ha situat en 214.000 els habitatges prevists en sòl nou per respondre a l’emergència residencial. També ha recordat les conseqüències de la crisi immobiliària del 2008 i ha defensat que la construcció d’habitatges requereix la participació de les administracions, els ajuntaments, les empreses i el sector financer.

“Per construir fa falta sòl, ajuntaments, diners, sector financer, empreses. Hem oblidat molt ràpidament què va passar el 2008: actius tòxics i banc dolent”, ha advertit.

Illa també ha fet referència a les inversions en infrastructures ferroviàries i viàries, la simplificació administrativa, les energies renovables i els projectes dels nous hospitals Clínic de Barcelona i Trueta de Girona. Així mateix, ha defensat el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i ha assegurat que es convertirà en “l’aeroport més sostenible del sud d’Europa”.

La sobirania tecnològica, una qüestió estratègica per a Europa

La jornada també ha abordat els desafiaments tecnològics i la necessitat que Europa redueixi la dependència de les grans potències en aquest àmbit. El director general de Sistemes d’Informació del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Magí Clavé, ha defensat que la tecnologia s’ha convertit en un actiu estratègic per a la sobirania, la competitivitat i la capacitat de resistència de les economies europees.

Segons Clavé, la sobirania tecnològica no es limita a disposar d’infrastructures pròpies, sinó que també implica controlar les dades, els serveis en núvol, els models d’intel·ligència artificial i els ecosistemes digitals.

En aquest sentit, ha destacat les iniciatives de la Comissió Europea per impulsar serveis de núvol sobirans i afavorir les inversions tecnològiques dins la Unió Europea.

També ha advertit de les dificultats que tenen moltes empreses emergents europees per créixer sense traslladar-se a uns altres mercats. Entre els motius principals hi ha la disponibilitat de finançament, les facilitats per a expandir-se internacionalment i l’accés als mercats globals.

“Catalunya es pot posicionar al món amb recerca excel·lent, talent, capital, emprenedoria, empreses, una administració que dóna suport a la innovació i tolerància al risc. Hem de pensar en gran i fer créixer les nostres empreses”, ha defensat.

Calviño reivindica el paper d’Europa en el nou ordre mundial

La presidenta del Banc Europeu d’Inversions, Nadia Calviño, també ha intervingut en la jornada i ha reivindicat el paper de les institucions europees en un context internacional de transformació. Calviño ha assegurat que Europa és al centre del nou ordre mundial, però que ha de reforçar la seva capacitat d’influència i establir noves aliances amb l’exterior. Segons que ha dit, el BEI és un instrument fonamental per a impulsar la modernització econòmica i la competitivitat d’Europa.

En aquest sentit, ha destacat una iniciativa de finançament de 10.000 milions d’euros per a grans empreses tecnològiques europees, amb la participació d’inversors públics i privats.

També ha assenyalat que, aquests darrers dos anys, el banc ha donat suport a quinze grans operacions d’inversió i setze empreses emergents valorades en més de mil milions de dòlars, tres de les quals fundades a Barcelona.