The Jerusalem Post‘A Talent for Murder’ is faithful to the spirit of Patricia Highsmith’s Ripley novels - reviewInquirerVillage official from Eastern Samar arrested in a buy-bust operationDaily MaverickPRINCES OF DARKNESS: Russell’s Branding — super-spread by the algorithm, taken down by the algorithmZDF heuteAktuelle Pressemitteilungen des ZDFSCMP ChinaSqueezed in the US, China’s CATL bets on Argentina’s battery storage boomMexico News DailyIn China, Mexico’s environment minister takes notes on its waste-to-energy circular economyABC News (Australia)Schools 'devastated' after education department ends VCE registrationNU.nlOranje wordt vernederd door Duitsland met grootste nederlaag in 67 jaarBBC Mundo5 países de la Unión Europea anuncian la creación de un centro de deportación de migrantes en RuandaNOS SportDuitsland zet Oranje met 5-0 hardhandig terug op aarde, grootste nederlaag sinds 1959Straits Times SportTop doubles player Patten criticises ATP chairman, CEO for absence from trophy presentationESPNWhat is wrong with the Chargers' offense this season? Assessing five major factors
The Daily Newsstand · Free, Always
Monday, November 16, 2026

Les Gisèles, les encartelladores que desafien el poder de l’extrema dreta a Catalunya Nord

Translate

D’ençà del mes de maig, als carrers de Catalunya Nord van aparèixer una multitud de cartells reivindicatius, enganxats de nit per una entitat disruptiva. Amb ironia i eslògans xocants, les Gisèles –en referència a Gisèle Pelicot, el cas de la qual va remoure consciències al món quant a la lluita contra les violències sexuals, i a Gisèle Halimi, advocada compromesa– fixen a les places públiques els escàndols sexuals, racistes i financers de personalitats polítiques i mediàtiques, estatals i locals, i vetllen per denunciar les polítiques populistes dels nous electes d’extrema dreta. 

Les Gisèles són un col·lectiu cívic que porta accions reivindicatives a Catalunya Nord i, amb menys de sis mesos, s’han convertit en una referència de la protesta ciutadana en aquesta part del país. Molt més que paper, mots i cola, les Gisèles han esdevingut les portaveus d’una societat silenciada.

El març del 2026, a Catalunya Nord, els resultats de les eleccions municipals van ser, per a una part de la societat local, una victòria. I, per a una altra, un punt de ruptura. En aquell moment, a banda la poca participació dels electors, l’extrema dreta del Rassemblement National es va apoderar dels municipis d’Elna, Ribesaltes, Cànoes i Baixàs, a més de revalidar la capital rossellonesa, Perpinyà. Un mes després del terratrèmol polític, les Gisèles –com a agrupació d’activistes anònimes– no van tardar a reaccionar-hi. Un matí del mes de maig, els perpinyanesos es van llevar amb una primera enganxada: “Vulva la Revolució”, es repetia a les parets d’entrada de la ciutat. “Estrangeres, benvingudes”, apareixia uns quants dies més tard, en reacció a les declaracions xenòfobes del batlle de Perpinyà, Louis Aliot. I “Dones lliures en una terra lliure”, al barri del Vernet, de Perpinyà, la mateixa nit. Durant l’estiu, van continuar: “Aliot, tremola, t’espera la garjola”, “Elna antifa” a la paret del celler del nou batlle d’Elna, Steve Fortel, i encara “Més 69, menys 759”, a Cànoes, en referència al bar 759, gestionat per agrupacions neofeixistes i nacionalistes franceses.

“El nostre col·lectiu es va crear després de les eleccions municipals del 2026, en resposta a la pujada de les idees d’extrema dreta i a l’elecció d’uns quants batlles del RN o semblants al nostre territori”, comunica a VilaWeb el col·lectiu, que encara vol conservar l’anonimat de les membres: “Tenim una voluntat comuna: reaccionar col·lectivament a l’actualitat, sigui local, estatal o internacional, i lluitar contra totes les formes de dominació i d’opressió, és a dir, contra un sistema patriarcal i capitalista i les relacions de poder”. Com a últimes resistents d’un electorat ara mateix passiu, les Gisèles són fidels a una llarga tradició militant que creu en la transversalitat de les lluites: “El feminisme, l’antiracisme, el catalanisme i l’anticapitalisme van lligats. Per nosaltres, el feminisme no es pot desconnectar de la lluita contra el racisme, contra l’extrema dreta i contra el sistema capitalista i patriarcal. Les idees d’extrema dreta afecten moltes qüestions i causes que defensem: les llibertats, el feminisme, l’antiracisme, els drets de les persones LGBTQIA+, la solidaritat, la protecció del medi i dels éssers vius, el dret de l’autodeterminació i la diversitat cultural i lingüística, sobretot el català al nostre territori. Però també contra l’enriquiment dels més rics i la lluita anticapitalista. Defensem totes aquestes causes perquè cada lluita va lligada a una altra i l’equitat no es divideix. Per això lluitem contra tota forma de feixisme i de relació de dominació. Els discursos i les polítiques d’extrema dreta tenen una visió molt retrògrada de les relacions entre els homes i les dones, de la família i de la societat. Banalitzen la violència exercida contra les minories, qüestionen la igualtat i contribueixen a legitimar relacions de dominació.”

L’estructura que tenen és, fins ara, bastant eficaç: “Ens organitzem fent reunions on cadascuna pot prendre la paraula. Els eslògans que enganxem es decideixen en aquestes reunions. Decidim juntes els temes sobre els quals volem alertar. Estem totes atentes a l’actualitat, reflexionem sobre allò que volem denunciar i la manera de formular-ho abans d’enganxar cartells a l’espai públic. Les nostres sortides es fan en un bon ambient, són organitzades i pensades per a fer-les amb seguretat. És un acte militant seriós. Les reaccions de les persones són majoritàriament molt positives i encoratjadores, però a vegades també són violentes, quan no comprenen realment els nostres missatges. En aquests casos, ignorem les reaccions i continuem enganxant.”

Al juny, després d’una nit d’encartellades al poble de Cànoes, ara gestionat per Carla Muti, membre del Rassemblement National, la batllessa va decidir de presentar una denúncia contra el col·lectiu: “Hi ha una denúncia contra nosaltres, efectivament. Això mostra que la nostra acció ha provocat una reacció que ha permès de portar al debat públic les qüestions que hi volíem portar, com ara denunciar la presència d’un bar identitari al poble. Lluitem amb paper. No tenim por de la resposta judicial, només és paper, mots i cola.”

Catalunya Nord té una tradició de sabotatges amb pinzellades, enganxades i pintades històriques com la que va forçar els batlles, als anys 1980, a acceptar el bilingüisme a l’espai públic tot actuant sobre els rètols d’entrada dels pobles. Aquests últims anys, a tot l’estat francès, uns quants col·lectius d’activistes feministes han tornat a sortir al carrer per a enganxar-hi eslògans o acompanyar manifestacions i accions militants: “El collage és un mitjà d’acció i una paraula col·lectiva. Els nostres collages utilitzen l’humor i arriben a totes les edats. Hem triat aquest mètode per a apropiar-nos l’espai de manera no violenta. Lluitem amb els mots, amb humor, desviant algunes paraules de l’ús normal i amb la reflexió, no pas amb la confrontació física. Però la nostra línia d’acció no és sols reactiva. És, abans de tot, un moviment de societat que s’ha engegat per actuar positivament sobre el nostre entorn i construir un espai de vida comuna fet de diversitat i d’alteritat. Quant a les xarxes socials, tenim una comunitat que ens comença a seguir, a compartir els nostres missatges i a donar-nos suport. Hi tenim moltes persones joves. Utilitzem l’humor per a transmetre missatges seriosos. Mentre els nostres cartells siguin arrencats, hi haurà gent per a tornar-los a enganxar, fins que l’espai comú sigui realment comú i digne per a totes i tots.”

“Esperem realment un canvi de societat”, declara el col·lectiu. “Una acció més, i una altra, i una altra, que potser permetran de crear noves accions i un contrapoder polític. Pensem que la situació pot canviar a les eleccions vinents. Amb tot això que passa avui als instituts, a les empreses i als serveis públics, hi ha un canvi que comença i esperem formar-ne part. Esperem tenir-hi un paper. Creiem que hi tenim un paper.”

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.