El Consell de Menorca alimenta el secessionisme lingüístic amb els informes d’una ex-regidora del PP

El Consell Insular de Menorca continua la seva creuada contra el català. Ha encarregat un informe filològic a l’ex-regidora del PP Sili Pons Sabater per avançar en la declaració del menorquí i de l’article salat com a bé d’interès cultural immaterial (BICIM).

Segons que ha explicat Es Diari, la Conselleria de Cultura va contractar els dos estudis per un màxim de 15.000 euros. Pons Sabater els va lliurar a la institució el juliol, fet que permet d’avançar en un dels propòsits anunciats pel conseller Joan Pons Torres el gener del 2024, poc després d’accedir al càrrec.

Aleshores, Pons Torres va dir que volia reconèixer el menorquí perquè no es perdés. El conseller de Cultura és conegut per l’obsessió d’arraconar el català i per negar-ne la unitat.

El Consell presenta Pons Sabater com una assessora especialista

El director insular, Jaume Reurer, va formalitzar la contractació i va acreditar que Pons Sabater era una “assessora especialista, entesa en matèria filològica” i, per tant, capacitada per a fer l’informe i elaborar les fitxes annexes.

Pons Sabater va ser regidora de l’Ajuntament de Ciutadella entre el 2011 i el 2015 i després ha guanyat uns quants certàmens poètics. Durant el mandat anterior també va fer de professora dels cursos de menorquí que l’actual conseller, Joan Pons Torres, promovia des de Sa Fundació.

Pons Torres dirigia aquesta entitat cultural, dedicada a prestigiar i reivindicar el menorquí, el mallorquí i l’eivissenc com a llengües pròpies de les Illes.

La intenció és d’afegir el menorquí i l’ús de l’article salat als elements que ja tenen la consideració de patrimoni cultural immaterial: la pedra seca, la vela llatina, la glosa, la jota i el fandango de Menorca, i les llegendes i rondalles.

Perquè la iniciativa prosperi, caldrà obtenir els informes favorables dels consells assessors del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca i de les Illes i de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), com a institució científica reconeguda per llei.

Aquesta iniciativa coincideix amb l’aprovació inicial del reglament de la carrera professional horitzontal del consell, que permet de progressar professionalment sense acreditar el nivell de català corresponent.

L’oposició qüestiona l’informe

Ara com ara, Pons Sabater ha presentat una factura de 8.175 euros, que inclou els informes, les fitxes, la investigació i la feina de camp, calculades a vint-i-cinc euros l’hora. Més per Menorca ha demanat al conseller si s’havia acreditat prèviament la solvència tècnica de l’autora, tal com estableix la llei de contractes del sector públic.

Per la seva banda, el PSOE ha qüestionat que el Consell de Menorca promogui la declaració del menorquí com a BICIM i ha demanat més consens, criteris científics en la protecció del català i menys politització de la llengua pròpia.

Els socialistes lamenten que el govern del PP impulsi la declaració del menorquí i de l’article salat mentre promou una moratòria en l’acreditació del català dels més de sis-cents funcionaris de la institució i dels organismes autònoms que vulguin progressar professionalment. “No té sentit parlar de protegir una llengua i, alhora, afeblir-ne la presència a la principal institució pública de Menorca”, han dit.

Quant a l’article salat, el PSOE adverteix que no és una realitat exclusivament menorquina, sinó que forma part d’un fenomen lingüístic més ampli. Per això, considera inadequat d’abordar-lo com una qüestió estrictament insular i desconnectada dels altres territoris on també es fa servir.

També ha instat el Consell a respectar el marc institucional i científic establert per l’estatut d’autonomia i a tenir en compte el parer de la Universitat de les Illes Balears (UIB), com a institució consultiva oficial en tot allò que fa referència a la llengua catalana.