Un Pérez Llorca afeblit i en interinatge afronta demà el primer debat de política general

Demà començarà a les Corts el darrer debat de política general de la legislatura. Serà el primer per al president Juanfran Pérez Llorca, que va arribar al Palau de la Generalitat al desembre arran de la dimissió de Carlos Mazón per la pressió ciutadana. Aquesta mena de debats tenen rituals i coreografies: el president hi fa balanç de la gestió i explica els plans fins al final de la legislatura. Pérez Llorca n’ha feta poca, de gestió, i de legislatura, també en queda poca. A desgrat d’això, atraurà moltes mirades perquè les circumstàncies amb què hi arriba no li són favorables.

Aquest debat té tot de característiques que el fan interessant. D’entrada, la mesa de les Corts va fixar l’hora d’arrencada del ple a les dotze del migdia, no pas a les deu com és habitual. Com que comença amb el discurs del president, que no té límit de temps, és clar que al matí només podrà intervenir ell. Així, diu l’oposició, s’assegura que als informatius del migdia només apareixerà el president explicant les bondats de la seua gestió.

Madrid no l’ungeix

Però fa dies que corre una opinió que va molt més enllà i que no mira cap a Burjassot, la seu de la televisió pública, sinó cap a Madrid. Demà a primera hora del matí hi ha la reunió del comitè executiu del Partit Popular. I Pérez Llorca espera que n’isca la unció com a candidat del PP a la presidència de la Generalitat a les eleccions que ell mateix ha de convocar, suposadament, per al 23 de maig. Però sembla que no serà així. Sí que aprovaran, els populars espanyols, la celebració dels congressos dels territoris on governen i on hi haurà eleccions aquesta primavera. Tots, excepte el del País Valencià. El PP ja ha avisat que, de la reunió, tampoc no n’eixiran els noms dels candidats.

El fet que Pérez Llorca encara no siga el candidat designat ha marcat aquests darrers mesos el ritme polític al País Valencià. I la possibilitat que demà puge a la trona de les Corts sense cap novetat n’empetitirà la figura. Quan li ho pregunten, diu que està tranquil, que ell va acceptar l’encàrrec del partit sense demanar-ne res a canvi, etc. Però, darrerament, aquesta tranquil·litat comença a canviar cap a crispació. La setmana passada, quan una periodista li va demanar quan el proclamarien candidat, el president li va respondre, literalment: “Potser hauria de trucar al senyor Feijóo i preguntar-li-ho.”

Aquesta frase, que aparentment pot ser lleugera, per a eixir del pas i amb l’interès de demostrar la tranquil·litat amb què viu la situació, és el símptoma de la devaluació d’una institució com és la presidència de la Generalitat. És traslladar l’autogovern fora del marc valencià i assumir, efectivament, que és Madrid qui tria, posa i lleva els presidents.

I aquest “Madrid” ha tingut moltes oportunitats de demostrar a Pérez Llorca que hi confia i que és l’home indicat. La més destacada va ser el mes de juliol passat, quan el president va protagonitzar un desdejuni d’estovalles blanques i suc de taronja en un hotel de luxe de la platja de València. Miguel Tellado, secretari general del PP, va venir de Madrid a posta per a presentar-lo i, en compte de cantar les excel·lències de la seua gestió, va parlar d’Espanya i de Pedro Sánchez. I quan li van demanar obertament per la qüestió, va fugir d’estudi. Uns quants dies abans, Núñez Feijóo mateix tampoc no n’havia dit res.

L’estiu ha estat llarg per al president: els incendis li han amargat l’existència i li han agrejat l’eufòria que va sentir quan la Federació Espanyola de Futbol li va regalar una entrada caríssima per assistir a la final del Mundial, abillat amb la samarreta roja. Cap altre president no hi va anar. Només ell, que no ha donat explicacions en canvi de què li van oferir tan gran regal.

Dilluns passat, Pérez Llorca, gairebé a la mateixa hora que el seu predecessor Carlos Mazón es declarava mut a la comissió d’investigació de la gota freda al congrés espanyol, s’entrevistava amb Miguel Tellado. L’un i l’altre van dir que havien tractat qüestions relacionades amb el País Valencià i van insistir que no havien parlat de la candidatura ni del seu futur. Tellado no va voler explicar què frenava la proclamació de la candidatura. Gairebé tothom la dóna per feta, cosa que afebleix encara més el president, perquè projecta la sensació que l’anunciaran tard, d’esma i com a mal menor. Perquè no han trobat ningú millor.

Mompó escalfa a la banda

I no serà per falta de pretendents. D’una banda, hi ha el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, que, arran de la gota freda, va començar a agafar protagonisme. Primer va defensar Carlos Mazón, però després se’n va voler desmarcar tant que, quan l’ex-president va dimitir, ell es va proposar per substituir-lo tot i no ser diputat a les Corts. Les relacions entre Pérez Llorca i Mompó no són bones i cada dia que passa és més evident. La darrera crisi amenaça d’acabar de corcar la cohesió dins el partit i té a veure amb el tancament indefinit del Teatre Principal de València.

El teatre pertany a la diputació, però la programació va a càrrec de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), depenent de la Conselleria de Cultura. Aquesta setmana s’ha arribat a l’esperpent que dilluns l’IVC va presentar la programació de tardor amb bombo i platerets i l’endemà, dimarts, a primera hora del matí, Mompó convocava la premsa per informar que el teatre tancava per qüestions de seguretat. La diputació no havia avisat la Generalitat. Mompó es va defensar dient que l’informe que recomanava el tancament els havia arribat dilluns a la vesprada, quan ja s’havia presentat la programació. Cada dia, el nivell de crispació entre totes dues institucions puja més. I només faltava la participació de la tercera en discòrdia, la batllessa María José Català, la gran esperança blanca de Núñez Feijóo. Com que el teatre és a la seua ciutat, s’ha oferit a pagar una part de les obres en canvi d’obtenir una part de la titularitat de l’edifici. Tant a la diputació com a la Generalitat callen.

Francisco Camps

I, com en les guerres de successió, el Palau de la Generalitat té un altre pretendent d’ençà de fa mesos: l’ex-president Francisco Camps. Ell, i un entorn anomenat Foro Cívico 2020, que a X no arriba als mil seguidors i que són els mateixos que l’agombolen en tots els actes que protagonitza. Aspiren a assolir les velles victòries d’antany, les majories absolutes que van dur a l’èxtasi el PP valencià. I, orgànicament, fa temps que demanen la convocatòria d’un congrés del PP valencià per a elegir el candidat a la presidència de la Generalitat. En algunes ocasions són durs amb Pérez Llorca: com ara, que l’acusen de dirigir el partit sense comitè regional i amb el mandat de la gestora que presideix caducat.

Y del Congreso del PPCV ?
Pérez Llorca dice estar tranquilo tras su reunión en Génova y asegura que no habló con Tellado sobre su candidatura para las próximas elecciones. https://t.co/HJQ7gwjfWv

— Foro Civico 2020 🇪🇦💙 (@fpopulares2020) September 22, 2026

Francisco Camps, a més, es vanta de ser, segons un sondatge divulgat pel PSPV, el dirigent polític més conegut entre els electors valencians.

Hi ha un dossier contra Pérez Llorca?

I encara hi ha un factor que potser ha fet endarrerir la decisió del PP sobre la candidatura i que tindria a veure amb un possible dossier que ha eixit del PP valencià i que ha arribat al PP de Madrid amb informacions que el podrien perjudicar. El partit ho ha negat, però el periodista Francesc Arabí va publicar a El Diario unes informacions relacionades amb presumptes irregularitats en les adjudicacions d’instal·lacions fotovoltaiques. Arabí explica les dimissions “a petició pròpia” de tres alts càrrecs del Consell perquè mantenien actius els seus interessos en negocis privats relacionats amb l’energia.

L’ombra allargada de Carlos Mazón

Pérez Llorca també arriba al debat de demà tenint com a company de bancada l’ex-president de la Generalitat Carlos Mazón, l’home que el va precedir i contra qui ahir van clamar milers de persones a Alacant, on ha fixat l’oficina d’ex-president. Les víctimes de la gota freda exigeixen a Pérez Llorca que, com a cap del partit i com a president, demane a Mazón que deixe l’acta de diputat, però ell no mou ni un dit perquè això passe. Demà, la seua presència a l’hemicicle serà un altre llast contra el qual haurà de lluitar. De fet, per més que Pérez Llorca hagi maldat tots aquests mesos per fer veure que havia girat full i que ell governava d’una altra manera i que era dialogant, a la fila dels escons blaus, els que ocupen els consellers, hi ha gairebé les mateixes cares que hi havia el 29 d’octubre de 2024.

Tota aquesta combinació de circumstàncies fa que demà, quan Juanfran Pérez Llorca puge a la trona de les Corts, ho faça amb menys estabilitat que no desitjaria. Parlem d’estabilitat política perquè l’altra, la de les xifres i la majoria a les Corts, de moment la té assegurada amb la cessió constant a Vox, que li ha permès d’aprovar el pressupost amb què arribarà al final de la legislatura.

L’oposició es rearma

Això contrasta, per exemple, amb el PSPV, que la setmana passada va fer una conferència política a Alacant per a agombolar la candidata Diana Morant i demostrar la força organitzativa. La conferència no va ser sinó la posada en marxa de la maquinària electoral. Precisament, al començament de curs. Morant no és diputada a les Corts i haurà de seguir el debat de la tribuna de convidats estant. I és probable, també, que quan Pérez Llorca es defense, la candidata socialista haja de sentir com el president li retrau la proximitat a l’ex-president Rodríguez Zapatero, la presència d’Àbalos en la llista electoral al congrés espanyol el juliol del 2023 i el fet de ser encara ministra de Pedro Sánchez.

Compromís tampoc no ha triat encara qui serà el cap de llista, però ningú dubta a la coalició que serà Joan Baldoví. No amaguen, amb tot, que serà molt més complicat de confegir una llista que volen que siga d’integració de l’esquerra a l’esquerra del PSOE, però sense descafeïnar ni les sigles ni la filosofia de la formació. Els valencianistes són molt zelosos d’una marca que no volen barrejar amb una sopa de sigles, i estan convençuts que seran la clau del canvi en les eleccions de la primavera. Previsiblement, en el debat de demà collaran tant com podran Pérez Llorca en la gestió de qüestions com la dependència, les llistes d’espera sanitàries i escàndols com el dels habitatges protegits de la ciutat d’Alacant que van acabar en mans de càrrecs del PP, el declivi de la televisió pública i, és clar, la seua dependència del partit ultra.

L’oposició li retraurà, segur, el conflicte amb el món educatiu que ha estat incapaç de resoldre. Els docents mantenen suspesa la vaga indefinida que van començar l’11 de maig, però amb l’amenaça de reactivar-la en qualsevol moment. Ara ja hi ha un nou calendari de mobilitzacions que es mantindrà fins que consideren que la consellera es pren seriosament el conflicte.