El Suprem espanyol avala d’ocultar la identitat dels grans tenidors

El Tribunal Suprem espanyol ha avalat que s’oculti la identitat de persones jurídiques titulars de més de deu habitatges quan es constata un risc real i previsible per a la seguretat pública. Segons la sentència, coneguda avui i datada el 17 de juny, revelar aquesta identitat permetria de localitzar fàcilment immobles i afavoriria noves ocupacions.

El cas es remunta al 2021, arran d’una petició d’informació pública d’una periodista sobre els grans tenidors inscrits a l’Institut Català del Sòl (INCASOL). La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) va decidir de facilitar les dades deixant en anònim les persones físiques, però autoritzant la publicació de les jurídiques.

Contenciós entre institucions

La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va impugnar la resolució de la GAIP. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) n’estimà el recurs i anul·là la decisió, perquè considerava que donar aquests noms vulnerava el límit de la seguretat pública i augmentava el risc d’ocupacions il·legals de manera desproporcionada.

La Generalitat va recórrer al Suprem, adduint que el dret d’accés havia de prevaldre i que no s’havia acreditat cap dany concret ni directe. Tot i això, el Suprem ha conclòs que no cal cap dany material previ per justificar la restricció, sinó que n’hi ha prou amb un perill objectiu, real i previsible, no purament hipotètic.

El 82% de les ocupacions, a grans tenidors

El tribunal remarca que la identitat d’aquests grans tenidors es pot creuar fàcilment amb dades obertes, com ara el registre mercantil o pàgines web, i localitzar ràpidament els immobles. La sentència fa constar que, segons dades, el 82% de les ocupacions il·legals a Catalunya afecten propietats de grans tenidors i que existeixen manuals d’ocupació que recomanen d’identificar aquests propietaris abans d’actuar.

Els magistrats entenen que, per garantir el debat públic sobre l’habitatge, ja hi ha prou a lliurar informació estadística, territorial i del volum de propietats, tot mantenint-ne l’anonimat. Revelar els noms de les 3.187 persones jurídiques identificades com a grans tenidors, diuen, només té una “utilitat marginal mínima” per al debat, però eleva de forma rellevant el risc d’ocupació il·legal, segons raona la sentència.

Límit de seguretat pública

El Suprem considera que aplicar un accés parcial, ocultant només els noms de les persones jurídiques i facilitant la resta de dades, és una mesura proporcional i emparada per la llei. Deixa establert com a criteri jurisprudencial que el límit de la seguretat pública abasta la generació o l’increment d’un risc previsible acreditat amb elements objectius.

Finalment, la sala determina que donar la identitat dels titulars de més de deu habitatges pot ocasionar perjudicis per a la seguretat pública si aquesta informació permet localitzar amb facilitat immobles i augmenta el risc d’ocupació il·legal. En aquests casos, una volta acreditat el risc, preval la protecció del bé jurídic i l’accés a la informació s’ha de restringir parcialment, mantenint l’anonimat de les identitats.