Fracassa la temptativa espanyolista de rebaixar l’exigència de català per una plaça a l’Ajuntament de Girona

El jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona ha avalat que l’Ajuntament de Girona exigeixi el nivell C1 de català per a una plaça de delineant de topografia de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT). La sentència, del 21 de setembre, desestima íntegrament el recurs que havia presentat l’entitat espanyolista Convivència Cívica Catalana (CCC), que demanava que s’anul·lés aquest requisit –argumentant discriminació per llengua– i que s’hi exigís únicament el nivell B2.

La magistrada considera que l’exigència del C1 no és irracional, desproporcionada ni discriminatòria i que no vulnera ni el dret d’igualtat ni el d’accés a la funció pública. La resolució no és ferma i pot ser recorreguda en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El litigi va començar arran de les bases aprovades per la junta de govern local el 22 de maig per cobrir, mitjançant una oposició lliure, una plaça de funcionari de carrera de delineant de topografia, del subgrup C1. Les bases, publicades al Butlletí Oficial de la Província de Girona el 2 de juny, establien com a requisit l’acreditació del nivell C1 de català.

Convivència Cívica Catalana sostenia que el nivell que corresponia a aquesta plaça era el B2 i invocava el decret 161/2002, sobre l’acreditació del coneixement del català en els processos de selecció de personal de les administracions públiques. Segons l’entitat, les funcions del lloc eren essencialment tècniques i l’ajuntament no havia justificat prou per què calia un nivell superior.

Un requisit fixat d’ençà del 2014

L’Ajuntament de Girona va rebatre aquests arguments i va remarcar que el C1 no s’havia establert expressament per a aquesta convocatòria. El nivell ja constava a la fitxa del lloc de treball de la Relació de Llocs de Treball (RLT) d’ençà de la revisió del 2014. Per tant, segons la defensa municipal, les bases es limitaven a reproduir un requisit fixat feia més de deu anys.

Aquest és un dels arguments que assumeix el jutjat. La sentència destaca que el nivell C1 ja constava a la fitxa del lloc abans de l’aprovació de les bases i que la RLT no havia estat impugnada. Per això, descarta que l’ajuntament hagués introduït el requisit de manera automàtica o arbitrària en aquesta convocatòria.

La magistrada també dóna per bona la interpretació que fa el consistori del decret 161/2002. L’ajuntament havia defensat que, en el cas de les administracions locals, calia aplicar el procediment previst a l’article 12 de la norma i que no es podia traslladar automàticament a la plaça municipal l’annex invocat per Convivència Cívica, referit a llocs de l’administració de la Generalitat.

A més, la resolució considera que el C1 és proporcionat a les funcions pròpies del lloc de treball. L’Ajuntament havia defensat durant el procediment que la plaça tenia necessitats lingüístiques efectives i que l’exigència responia a la necessitat de garantir el coneixement de la llengua pròpia de l’administració. El jutjat també rebutja que hi hagi discriminació, perquè el requisit s’aplica en les mateixes condicions a tots els aspirants.

El ple havia defensat el requisit

El recurs havia tingut repercussió política a l’Ajuntament de Girona. Al juliol, el ple va aprovar per vint-i-cinc vots dels vint-i-set una moció presentada per Guanyem Girona, Junts i ERC en defensa del català i de l’autonomia local arran de l’acció judicial de Convivència Cívica Catalana. Solament el PP i Vox hi van votar en contra.

La moció defensava específicament el manteniment del nivell C1 per a la plaça de delineant de topografia i encarregava als serveis jurídics municipals que es personessin en el procediment. Els grups promotors sostenien que l’exigència d’un coneixement adequat del català era necessària perquè els ciutadans poguessin relacionar-se amb l’administració en aquesta llengua.

No era el primer litigi de l’entitat espanyolista contra una decisió de l’Ajuntament de Girona relacionada amb l’ús del català. L’entitat també havia provat d’impugnar unes clàusules lingüístiques incloses en el contracte de neteja dels espais expositius privats de Temps de Flors 2026. En aquell cas, el jutjat també en va desestimar la pretensió i la tramitació del contracte va poder continuar.