Parlar català ja és el segon motiu de discriminació més denunciat a Barcelona

Parlar català ja és el segon motiu de discriminació més denunciat a Barcelona, solament per darrere del racisme i la xenofòbia. Així ho revela l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2025, presentat avui, que recull 284 casos de discriminació lingüística, un 49,47% més que l’any anterior. És la primera vegada que la llengua ocupa el segon lloc entre els motius de discriminació registrats a la ciutat.

Segons les dades de l’informe, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona amb la participació d’entitats socials, el racisme i la xenofòbia continuen essent el primer motiu de discriminació, amb 348 incidències. A continuació hi ha la llengua (284), la salut (268), el capacitisme (232), l’LGTBI-fòbia (228) i el gènere (226). La Plataforma per la Llengua, que ha participat en l’elaboració de l’informe, alerta que la major part de les discriminacions lingüístiques consisteixen a negar o dificultar l’accés a serveis pel fet d’expressar-se en català. L’entitat assenyala especialment les empreses privades, com ara bars, restaurants, comerços i serveis d’atenció telefònica, entre els principals agents discriminadors.

L’Observatori ha registrat un total de 1.265 situacions de discriminació de tota mena durant el 2025, 163 més que l’any anterior. Les dades provenen dels casos comunicats a l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament i a les entitats de la Taula d’Atenció a Víctimes de Discriminació.

“Parli’m en castellà” o “Som a Espanya”

L’informe descriu situacions en què persones catalanoparlants han rebut un tracte discriminatori quan intentaven fer activitats quotidianes en la seva llengua, com ara demanar un servei en un restaurant, fer una gestió mèdica, renovar documentació, contactar amb una asseguradora o presentar una reclamació. En molts casos, els afectats expliquen que els han exigit de canviar al castellà, els han fet esperar injustificadament o directament els han negat l’atenció. L’estudi recull expressions recurrents com ara “Parli’m en castellà”, “Som a Espanya”, “No tinc l’obligació d’entendre el català” o “Si no parla en castellà, no l’atenc”.

L’Observatori adverteix que no són únicament incidents aïllats per manca de coneixement de la llengua, sinó que hi ha pràctiques repetides en què els ciutadans són pressionats, ridiculitzats o exclosos d’un servei si no renuncien a parlar català. Aquesta situació es produeix tant en establiments comercials com en centres sanitaris, serveis de transport, administracions públiques, entitats bancàries, asseguradores, centres educatius i serveis telefònics.

L’informe distingeix entre les discriminacions directes, com ara les ordres explícites de canviar de llengua, les burles o les negatives d’atenció, i les indirectes, que poden consistir en esperes injustificades, manca de documentació en català o sistemes automàtics que només reconeixen el castellà. En tots dos casos, el resultat pot ser el mateix: la persona afectada acaba canviant de llengua per poder accedir al servei.

Les empreses privades, principals responsables

L’estudi identifica les empreses i les entitats privades com els principals agents de discriminació lingüística. Els casos es concentren especialment en establiments de restauració, comerços, empreses de serveis i plataformes d’atenció al client. L’Observatori assenyala que moltes empreses contracten treballadors sense garantir que entenguin el català i que no disposen de protocols per a assegurar l’atenció lingüística quan un empleat no pot prestar el servei.

Això fa que la responsabilitat de resoldre el problema recaigui sovint en el client, que es veu obligat a canviar de llengua o a renunciar a la gestió. L’informe també alerta de les conseqüències especialment greus que pot tenir aquesta discriminació en l’àmbit sanitari. No és el mateix, assenyala, que un consumidor pugui marxar d’un establiment que no pas que un pacient d’urgències o una persona gran dependent no pugui rebre l’atenció necessària en condicions adequades.

La Plataforma per la Llengua considera que les dades revelen un problema que va més enllà de les actituds individuals i que també té causes organitzatives. Per això, reclama que les empreses i les administracions garanteixin l’atenció als catalanoparlants i estableixin mecanismes per a evitar aquestes vulneracions.

Una part important de les discriminacions no es denuncia

Malgrat l’augment de les incidències registrades, l’Observatori adverteix que les denúncies només reflecteixen una part de les discriminacions que es produeixen realment. L’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, incorporada a l’estudi, revela que un 13,4% de les persones enquestades afirmen haver estat discriminades per motius lingüístics. En aquesta enquesta, tanmateix, no s’especifica quina llengua parlaven les persones afectades.

La llengua és el segon motiu de discriminació percebuda pels ciutadans, només per darrere del gènere. L’informe també constata que més d’un terç de les persones que sofreix discriminació lingüística no comuniquen els fets a cap organisme. Entre els motius hi ha la percepció que denunciar no servirà de res, la normalització d’aquestes situacions i les dificultats per a accedir als mecanismes de reclamació.

L’Observatori considera que l’augment dels casos registrats també respon a una consciència més gran dels drets lingüístics i a una disposició més gran dels afectats a denunciar-ne les vulneracions.

La Plataforma per la Llengua reclama que es reforcin els mecanismes de denúncia i protecció dels drets lingüístics i que s’exigeixin més responsabilitats a les empreses i administracions per garantir que els ciutadans puguin expressar-se en català sense ser discriminats.