Els independentistes d’Escòcia, Gal·les i Irlanda preparen una cimera i una estratègia conjunta: “Posarem fi al Regne Unit”

Els moviments independentistes d’Escòcia, Gal·les i Irlanda preparen una aliança per a coordinar les seves reivindicacions i impulsar una estratègia conjunta amb l’objectiu d’aconseguir la independència escocesa i gal·lesa i la reunificació irlandesa. La iniciativa, anomenada Celtic Partnership (Associació Celta), vol establir una cooperació estable i avançar cap a una campanya d’acció coordinada. El pròxim pas serà una gran cimera a Edimburg el 3 d’abril de 2027.
Representants dels tres moviments es van reunir dimarts al parlament irlandès, a Dublín, en la segona trobada d’aquesta iniciativa. La reunió, organitzada per l’entitat Ireland’s Future i les senadores irlandeses Frances Black i Patricia Stephenson, dóna continuïtat a una primera sessió celebrada el setembre a Cardiff, impulsada per l’organització independentista gal·lesa Yes Cymru.
El fundador de Believe in Scotland, Gordon MacIntyre-Kemp, ha explicat que les primeres reunions han servit per a establir relacions i conèixer les particularitats de cadascun dels moviments, que comparteixen objectius constitucionals però afronten situacions polítiques diferents. “Les dues primeres reunions dels moviments cívics, a Cardiff el setembre i a Dublín aquesta setmana, han tractat sobretot d’aquest procés de coneixement mutu i de construcció de relacions”, ha explicat.
MacIntyre-Kemp ha confirmat que Believe in Scotland organitzarà la pròxima cimera, prevista per al 3 d’abril de 2027 a Edimburg, i que convidarà a participar-hi tot el moviment independentista escocès. Això inclou les cent quaranta-tres organitzacions que formen part de Believe in Scotland, però també plataformes, grups de pressió, centres d’estudis i partits polítics.
“És el començament d’un procés per a posar fi al Regne Unit”
MacIntyre-Kemp considera que la col·laboració entre els tres moviments pot canviar el marc del debat constitucional al Regne Unit. Segons ell, quan l’independentisme escocès actua aïlladament, els unionistes poden presentar Escòcia com el problema, però la reivindicació simultània de canvis constitucionals a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord qüestiona el conjunt del model territorial britànic.
“Quan tres quartes parts del Regne Unit volen sortir-ne, es fa evident per a tothom que el problema és l’establishment polític anglès, que ha fracassat, i una unió trencada i antiquada”, ha afirmat a The National.
El dirigent independentista ha insistit que la iniciativa no es limitarà a organitzar reunions i intercanviar experiències, sinó que vol avançar cap a una estratègia compartida. “Que ningú no s’equivoqui: això no és una sèrie de reunions per quedar bé. És el començament d’un procés per a construir una campanya d’acció que posarà fi al Regne Unit i construirà alguna cosa nova en aquestes illes”, ha declarat.
Segons MacIntyre-Kemp, l’objectiu és establir un nou marc de relacions que permeti de garantir el benestar, la prosperitat i la protecció del medi en una Escòcia independent, un Gal·les independent, una Anglaterra independent i una Irlanda reunificada. “Crec sincerament que potser ha arribat el moment de tornar-nos a entusiasmar amb l’impuls cap a la independència”, ha afegit.
Coordinació entre les organitzacions independentistes
En la reunió de Dublín, els participants han debatut com establir aliances estratègiques, compartir experiències de mobilització i identificar oportunitats de cooperació entre les organitzacions de base dels tres territoris. El president d’Ireland’s Future, Niall Murphy, ha celebrat la trobada i ha explicat que representants dels principals partits polítics també hi han participat. “És un moment molt engrescador per a Escòcia, Gal·les i Irlanda, i tenim la intenció de treballar plegats sempre que sigui estratègicament adequat per a assolir els nostres objectius”, ha declarat.
Per la seva banda, el coordinador d’Independence Forum Scotland, William Duguid, ha remarcat que l’aliança encara es troba en una fase inicial, però ha destacat el clima de cooperació entre les organitzacions. Segons ell, els contactes poden contribuir a augmentar la pressió sobre Londres perquè reconegui el dret dels tres territoris a decidir el seu futur.
Gal·les es fixa el 2032 com a horitzó
El vice-president de YesCymru, Sam Murphy, ha defensat que els moviments cívics poden tenir un paper fins i tot més important que els partits polítics a l’hora d’impulsar canvis constitucionals. Segons ell, la nova aliança permetrà de compartir estratègies i donar suport mutu a les campanyes independentistes.
Murphy ha explicat que les organitzacions comparteixen l’ambició d’aconseguir referèndums en els seus territoris durant els anys vinents. En el cas de Gal·les, YesCymru s’ha fixat l’objectiu de construir un moviment capaç de guanyar un referèndum d’independència abans del 2032.
Tot i les diferències entre els processos polítics, els impulsors de l’aliança consideren que les experiències d’Escòcia, Gal·les i Irlanda poden reforçar-se mútuament. Escòcia ja va fer un referèndum d’independència el 2014, mentre que la reunificació irlandesa té un mecanisme de consulta previst en l’Acord de Divendres Sant del 1998. Gal·les, per la seva banda, no ha celebrat mai cap referèndum sobre la independència.
La iniciativa també s’emmarca en l’augment dels contactes polítics entre els moviments sobiranistes dels tres territoris. El setembre, el primer ministre escocès, John Swinney, el dirigent de Plaid Cymru, Rhun ap Iorwerth, i la vice-presidenta del Sinn Féin, Michelle O’Neill, es van reunir a Cardiff i van subscriure un memoràndum d’entesa en què reclamaven al govern britànic que es preparés per a facilitar possibles canvis constitucionals.
Amb la pròxima cimera d’Edimburg, els moviments cívics volen traslladar aquesta cooperació al terreny de les campanyes i les mobilitzacions, amb la perspectiva de construir una estratègia compartida per a avançar cap a la independència d’Escòcia i Gal·les i la reunificació d’Irlanda.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.