Obert o tancat? (2) Aprendre a accentuar els mots plans i esdrúixols

Com vam dir la setmana passada, amb la a, la i i la u no hi ha dubtes d’accentuació: la a sempre duu accent obert (à) i la i i la u, sempre accent tancat (í, ú). La dificultat, doncs, la trobem en la e i la o.

Per ajudar a superar aquest entrebanc, Pompeu Fabra va difondre unes regles pràctiques que ens serveixen per a orientar-nos en la majoria de casos.

En els mots aguts vam veure que, com a regla general, trobem e oberta (è) i o tancada (ó). Doncs en els mots plans i esdrúixols encara és més fàcil: tant la e com la o solen dur accent obert.

Per això escrivim: idèntic, ciència, estrènyer, estètica, dèbil… i monòton, tòrcer, còmode, pròleg, quilòmetre…

Aquesta és la regla general que convé retenir: en els mots plans i esdrúixols, accent obert (è i ò).

Naturalment, hi ha excepcions:

—Alguns mots plans i esdrúixols duen e tancada. Entre els més habituals hi ha: créixer, néixer, témer, prémer, esprémer, préstec, préssec i església.

—També n’hi ha amb o tancada, com ara: tómbola, fórmula, pólvora, tórtora. I infinitius com ara córrer i derivats (incórrer, recórrer, etc.)

—Afegim-hi, com passava en els aguts, algunes terminacions verbals: fórem, fóreu, fóssim, fóssiu.

Reduïm-ho a una fórmula fàcil de recordar:

• Mots aguts: normalment e oberta (è) i o tancada (ó).

• Mots plans i esdrúixols: normalment e i o obertes (è, ò).

I recordeu-ho, si distingiu bé la pronúncia oberta i tancada de la e i la o, encara millor: l’accent escrit no fa sinó reflectir la pronúncia.