Daily MaverickTHEATRE REVIEW: Cape Town Opera infuses ancient tragedy Roméo et Juliette with new lifeInquirerRed tide warning up in Samar baysThe Jerusalem Post‘An evidentiary collapse’: How October 7 forced a rethink of sexual violence investigationsBollywood HungamaShah Rukh Khan, Aryan Khan brand D’YAVOL X collaborates with Golden Goose for exclusive collection; pieces to feature in KingStraits Times SportPochettino vows to rebuild Manchester United 'from scratch' ahead of Liverpool testZDF heuteAktuelle Pressemitteilungen des ZDFBellaNaijaAsali Africa: Serves Up ‘There’s Rice at Home’ A New Cooking Series Hosted by Chef Soliat BadaSRF NewsKrieg in der Ukraine – Drei russische Flugobjekte in Polen abgestürztVarietySofia Coppola Pays Tribute to Late Mother Eleanor Coppola at Chanel-Hosted Paris Screening of ‘Making Marie Antoinette’ESPNHow Houston defeated Kansas to take the Players Era 8 championship in Las VegasConsequenceMike D Delivers Lively Performance of Debut Solo Album at NPR’s Tiny Desk: WatchWirtualna PolskaTriumf Putina w Chinach? Niemiecka prasa mówi wprost
The Daily Newsstand · Free, Always
Friday, November 20, 2026

El govern irlandès proposa al britànic de negociar les condicions per a convocar un referèndum de reunificació d’Irlanda

Translate

El vice-primer ministre irlandès i dirigent del Fine Gael, Simon Harris, ha proposat que els governs d’Irlanda i del Regne Unit obrin negociacions per a establir els criteris que permetrien de convocar un referèndum sobre la reunificació d’Irlanda. Harris considera necessari que Dublín i Londres comparteixin una interpretació dels requisits per a activar la consulta, prevista en l’Acord de Divendres Sant del 1998.

En una entrevista al programa The View, de la BBC del Nord d’Irlanda, Harris ha explicat que comparteix el plantejament del primer ministre irlandès, Micheál Martin, i ha avançat que tots dos podrien presentar una proposta conjunta sobre els preparatius per a la reunificació abans d’acabar l’any.

“Seria bo que els governs britànic i irlandès poguessin tenir, com a mínim, una interpretació compartida dels criteris que es podrien tenir en compte”, ha dit Harris. Segons el vice-primer ministre, una conversa entre Dublín i Londres sobre aquesta qüestió seria útil i constituiria una mostra de bona governança.

Les declaracions arriben després d’haver descartat el ministre britànic per a Irlanda del Nord, Chris Bryant, que actualment hi hagi prou suport social per a convocar un referèndum de reunificació. En una entrevista a RTÉ, Bryant ha insistit que la decisió de convocar-lo correspon exclusivament al seu càrrec i que solament ho farà quan consideri probable que una majoria dels nord-irlandesos voti a favor de la unitat irlandesa.

“No tinc la impressió que aquesta sigui la situació actual”, ha afirmat. Preguntat pels criteris que faria servir per a determinar si hi ha una majoria favorable a la reunificació, s’ha limitat a respondre que convocaria la consulta quan aquesta majoria semblés probable. Harris ha reconegut que l’Acord de Divendres Sant atribueix aquesta competència al ministre britànic, però ha remarcat que això no impedeix que tots dos governs debatin com s’ha d’aplicar. “No hi ha cap discrepància sobre allò que estableix l’acord, però seria bo de tenir una comprensió més clara de com s’aplica”, ha explicat.

Un referèndum previst en l’Acord de Divendres Sant

L’Acord de Divendres Sant, signat el 1998, estableix que el nord d’Irlanda pot deixar de formar part del Regne Unit i integrar-se en una Irlanda reunificada si així ho decideix una majoria de votants. La legislació britànica obliga el ministre per a Irlanda del Nord a convocar el referèndum si considera probable que una majoria voti a favor de la reunificació. Tanmateix, no hi ha uns criteris públics i precisos que determinin quan es compleix aquesta condició. La llei tampoc no fixa un percentatge concret de suport en les enquestes ni un resultat electoral determinat que obligui a convocar-lo. Aquesta indefinició deixa un ampli marge d’interpretació al govern britànic, que és precisament allò que Dublín vol aclarir.

Un pla per a preparar la reunificació

La iniciativa de Harris s’emmarca en les propostes del Fine Gael per a preparar una eventual reunificació irlandesa. El partit ha plantejat la creació d’un fòrum independent, amb suport del govern i participació de diferents partits, que estudiï les conseqüències polítiques, institucionals i econòmiques de la reunificació.

Aquest organisme hauria d’examinar qüestions com ara el futur de les institucions nord-irlandeses, les possibles reformes administratives i els canvis que caldria introduir en la fiscalitat, la sanitat, l’educació i els serveis públics. El Fine Gael també proposa de nomenar un membre del govern específicament encarregat de les relacions entre el nord i el sud de l’illa.

Un estudi econòmic elaborat per un assessor de Harris i publicat pel partit calcula que el cost de la reunificació per a les finances públiques irlandeses podria oscil·lar entre 3.000 milions i 25.000 milions d’euros durant el primer any, segons el model d’integració que s’adoptés. Harris ja ha enviat una carta als dirigents de diferents partits del nord d’Irlanda per a demanar-los l’opinió sobre les propostes. Paral·lelament, el primer ministre Micheál Martin, del Fianna Fáil, també ha presentat iniciatives per a preparar el futur constitucional de l’illa. Tots dos partits formen part del govern de coalició irlandès.

Divisió entre els partits nord-irlandesos

La proposta ha suscitat reaccions oposades entre els partits nord-irlandesos. La primera ministra nord-irlandesa, Michelle O’Neill, del Sinn Féin, ha celebrat que Harris reclami claredat sobre els criteris per a convocar el referèndum. Segons O’Neill, el govern britànic no pot continuar ignorant els canvis històrics que viu l’illa.

En canvi, el dirigent del Partit Unionista Democràtic (DUP), Gavin Robinson, ha rebutjat de participar en converses que tinguin per objectiu posar fi a la pertinença  al Regne Unit. El dirigent del Partit Unionista de l’Ulster (UUP), Jon Burrows, també ha descartat d’implicar-se en cap projecte encaminat a desmantellar el Regne Unit.

Per la seva banda, la dirigent de l’Alliance Party, Naomi Long, ha expressat la disposició a participar respectuosament en el debat, mentre que la dirigent del Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP), Claire Hanna, ha defensat que una nova Irlanda hauria de servir per a construir un país nou i no limitar-se a revertir la partició territorial.

Harris ha insistit que les dues opcions constitucionals són legítimes i que el debat s’ha de fer amb respecte. “Ja no vivim en una illa on una visió constitucional tingui més valor que una altra”, ha afirmat. També ha recordat que, de la mateixa manera que els nacionalistes han viscut en una Irlanda del Nord integrada al Regne Unit, en el futur els unionistes podrien viure en una Irlanda reunificada.

El dirigent del Fine Gael, que té previst d’assumir el càrrec de primer ministre el novembre del 2027 en virtut de l’acord de coalició amb el Fianna Fáil, defensa que el debat sobre la reunificació no s’ha de limitar a convocar un referèndum, sinó que també ha d’abordar els preparatius polítics, econòmics i socials necessaris per a fer-la possible.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.