Vermut i anxoves que honoren un celler històric a Sants

A resguard del brogit dels carrers més transitats per vehicles i persones, al barri de Sants trobem el Celler Duran. És una gran descoberta per als qui gaudeixen del bon vermut de Reus amb unes tapes. Però, sobretot, és la botiga de vi d’un barri en el qual tres generacions de veïns han estat avesades a anar-hi a comprar el vi, a doll, d’ençà que es va obrir el 1945.

Es podria dir que la història d’aquest establiment va començar en una cantina de Martorell, on un noi nascut l’any 1920 en una masia d’Olesa de Bonesvalls es guanyava el primer sou netejant anxoves. Era el petit de tres germans i la mare, que havia quedat vídua, ben aviat el va haver d’enviar a treballar. Entre gots de vi i anxoves, aquell vailet de poc més de deu anys (entre onze i tretze), Gabriel Duran Urpí, va començar a tastar l’ofici que a Barcelona l’encoratjaria a emprendre tot sol un negoci de venda de vi a domicili. I, amb el temps, també les anxoves tornarien a passar per les seves mans.

Però primer va treballar un temps de mosso de magatzem i repartint vi per les cases per a un establiment, al carrer de Pavia de Sants mateix. La neboda del propietari, la Carmen, se’n va enamorar i, acabada la guerra –durant la qual ell va haver d’anar al front–, es van casar i van obrir el negoci el 1945 al barri de les Corts. Els va anar prou bé i van haver de cercar un local més gran: l’any 1954 van traslladar l’activitat al carrer d’Esteràs, molt a prop d’on havia treballat primer en Gabriel, també a Sants.

Tant a les Corts com a Sants, els locals eren magatzem dels vins que duien a repartir per les cases i els bars. Però, més endavant, al carrer d’Esteràs van agafar el local del costat, on ara, vuitanta-un anys després, ja no reparteixen vi per les cases, però en continuen venent, a doll i embotellat. És en aquest local on els fills d’en Gabriel, en Josep i en Claudi, van començar a ajudar el pare, de qui van agafar el relleu quan es va jubilar. Però aquell home estava fet per a treballar i, tot i jubilat, continuava baixant al celler cada dia i va veure que seria bo muntar un petit taulell a l’entrada, per a poder servir també algun vi i picar-hi alguna cosa. Va ser cap al 1971.

Començava la dècada dels setanta i el Celler Duran obria el seu espai als veïns per fer-hi el vermut. Gotets de vi al taulell i bones converses de veïnat, d’amics i de famílies que, aprofitant el viatge al celler per a comprar-hi vi, hi prenien una beguda amb unes patates fregides, olives, conserves i les que, a poc a poc, van anar esdevenint el producte estrella del Celler Duran: les anxoves.

“És anxova de primavera, del mar Cantàbric, que nosaltres dessalem aquí i la deixem amb el punt de sal òptim perquè es pugui notar bé el gust del peix”, explica Sergi Lafuente. Ell és ara al capdavant del celler, juntament amb Carles García. Són els gendres d’en Josep que, quan es va jubilar, ara fa onze anys, van dir: “O continuem nosaltres o tanquem.” En Carles, de fet, ja feia una dotzena d’anys que hi treballava i, per tant, ja coneixia l’ofici i els parroquians. Les parelles de la tercera generació de Duran, doncs, van decidir de continuar donant corda als vermuts més cèlebres del barri: qui en tasta les anxoves, fàcilment fa córrer la veu a familiars i coneguts, que hi acaben anant de tota la ciutat.

“El 80% o 90% del nostre client és del barri. Són tres generacions, igual que nosaltres al celler”, expliquen en Carles i en Sergi. No han introduït cap gran canvi a l’establiment, sinó que han preferit de mantenir-hi l’essència de sempre. Però han adequat una mica més els espais interiors, on hi ha taules i cadires per a seure i fer el vermut, prendre un aperitiu i conversar.

Quan els clients se’n van, qui més qui menys se n’endú una ampolla de vi o cava d’una gran selecció de cellers, o una garrafeta de vi a doll: del Priorat, del Penedès, de Gandesa, de la Ribera, vi ranci o moscatell…). També se’n poden endur anxoves, si s’encarreguen, netes i ja preparades per a menjar. Al fons de la botiga hi ha distribuïts en prestatges vins i caves que en Carles i en Sergi trien directament als cellers on es produeixen. N’hi ha uns quants de petits productors familiars, artesans del vi i el cava, com Rimarts, de Sant Sadurní d’Anoia.

La majoria són proveïdors de tota la vida. Per això, un local com el Celler Duran no és només botiga de vi. L’experiència de tantes dècades dedicant-se al mateix ram els ha convertits en referents i en bons consellers.

Un petit museu

Amagades rere unes d’aquestes ampolles en prestatges, en Carles ens descobreix les anelles on lligaven les regnes dels cavalls que durant molts anys transportaven el vi a les cases. Tal com s’explica en un resum de la història del celler i del seu fundador que podem llegir en una de les parets de l’establiment, havien tingut una egua, de nom Canela, que, acompanyada d’un gosset, en Sultán, va fer aquesta feina de carregar les garrafes de vi per dur als clients a domicili. “Havien arribat a repartir mil litres de vi en un dia”, segons el text a la vista de tothom.

També ben visibles a la paret hi ha penjades unes quantes fotografies en blanc i negre, de diferents moments d’aquest celler històric. Una de les imatges mostra el primer camió que Gabriel Duran va conduir, quan els cavalls ja per normativa van haver d’abandonar la ciutat.

Tots aquests records són bocins de vida conviscuda per gran part del veïnat. “Jo fa cinquanta anys que hi vinc a buscar el vi a granel”, explica en Josep Maria, un client i veí del barri, fill de Montclar d’Agramunt, mentre pren una beguda en aquest local que és botiga, però que té molt d’espai expositiu.

“Això és un petit museu”, diu en Carles. Perquè, al costat de les imatges antigues, també hi ha un bon reguitzell de quadres, composicions amb trencadís i maquetes. N’hi ha una que reprodueix fidelment la façana de l’edifici als baixos del qual hi ha el celler i les dues finques dels costats. I quan entrem al darrer espai del celler, on hi ha també taules i els prestatges dels vins, haurem passat per sota d’un quadre que reprodueix la silueta de la ciutat de Barcelona feta amb la tècnica del trencadís. Tot és obra d’en Claudi, el fill del fundador: amb el seu germà Josep, sempre havia treballat al celler de Sants, però l’any 1995 va agafar el traspàs d’un local que ja era també celler, al barri del Clot (Trinxant, 6), per a obrir-hi un segon Celler Duran que ara porta el seu fill Francesc.

Al celler de Sants, tota l’obra d’en Claudi conviu amb les bótes de vi que sempre han estat presents i protagonistes al carrer d’Esteràs, 18. És el Celler Duran, “la botiga que ve de l’avi”, com la donen a conèixer ells. L’avi Gabriel continua present en la ment de tothom qui es proveeix de vi en aquest celler i de tothom qui hi tasta les anxoves o les begudes, moltes de les quals d’envàs retornable. És el cas de la llet Letona i les cerveses. Envàs retornable, com es feia en el passat, en establiments carregats d’història com aquest celler històric del barri de Sants, del qual ara ja té cura la tercera generació de la mateixa família.